D. 17 de durant l’any
B
1.
Llegim el text: Jn 6,1-15
Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de
Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals
prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué
amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. Llavors
Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era,
digué a Felip: On comprarem pa perquè
puguin menjar tots aquests? De fet, ho preguntava per posar a prova Felip,
perquè ja sabia què volia fer. Felip li va respondre: Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa
a cadascú. Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi
i dos peixos; però què és això per a tanta gent? Jesús digué: Feu seure tothom. En aquell indret hi
havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. Llavors
Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent
asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va
quedar satisfet, va dir als seus deixebles: Recolliu
els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. Ells els van recollir i
amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les
sobres després d'haver menjat. Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell
havia fet, començaren a dir: Realment,
aquest és el profeta que havia de venir al món. Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per
fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
El relat ens presenta l’espai i el temps de l’escena amb els seus
protagonistes: Jesús, la gent i els deixebles. La situació en una muntanya dóna
una solemnitat a l’escena. Jesús hi puja i s’hi asseu amb els deixebles. Es
tracta del lloc on el profeta Isaïes situa el banquet de tots els pobles davant
la presència de Déu, on la vida triomfarà sobre la mort i formarem una
fraternitat. Es tracta d’una clara referència a l’acompliment d’Is 25,6-10.
El fet que la Pasqua sigui a prop indica la proximitat de la mort de
Jesús. Encara no ha arribat la Pasqua, l’hora de manifestar el seu amor fins a
l’extrem, l’hora de tornar al Pare (Jn 13,1).
Jesús contempla la gent que se li acosta. Amb el gest de la multiplicació
dels pans i els peixos, Jesús apareix com el qui es dóna generosament i
gratuïtament a tothom per amor. Jesús, perquè la gent tingui vida, dóna més que
uns pans, es dóna ell mateix morint per amor. Amb la imatge de l’aliment
gratuït, Jesús és el regal de la vida que Déu ens ofereix.
Els pans d’ordi eren els pans
dels pobres, però també eren els primers que es feien per a oferir-los a Déu en
acció de gràcies perquè ens dóna aliment. El salari d’una jornada era d’un denari,
calien dos-cents dies per guanyar dos-cents denaris Els peixos representen el que s’afegeix al pa en un banquet solemne.
Jesús convida a seure tothom
sobre l’herba, és a dir, Jesús
convida a participar d’aquest banquet de fraternitat i de victòria sobre la
mort amb el mateix Senyor.
Jesús fa els gestos que recorden l’Últim Sopar i que actualitzem en
l’Eucaristia. Jesús mateix és el qui ens dóna l’aliment que no caduca (en
canvi, l’herba s’asseca).
Jesús convida a recollir el que
ha sobrat. Allò que sobra no es pot perdre, perquè l’aliment rebut de Jesús
no caduca, no es fa malbé, per això cal recollir-lo. L’Eucaristia representa
l’aliment que no caduca i que ens dóna la vida que ve de Déu.
Davant del gest de Jesús, la gent el reconeix com el profeta que havia de venir. Qui és aquest profeta? És el
personatge que Déu havia promès a Moisès (Dt
18,15). Però la gent sembla aclamar el profeta que va alliberar el poble de
l’esclavatge d’Egipte, i que ara els alliberarà de l’ocupació romana. La gent
vol un rei que els protegeixi de l’invasor i els governi amb justícia. Jesús no
és aquest rei polític que volen.
Jesús és temptat amb el fet de convertir-se en
un personatge amb poder polític i militar. Però Jesús es retira tot sol, sense
els deixebles, a la muntanya. La muntanya és el lloc de trobada amb Déu. Jesús
va a trobar-se amb el seu Pare, perquè l’animi en la seva entrega generosa i
gratuïta per amor.
4. Mirem la nostra vida i acció
Fem com Jesús, és a dir, de retirar-nos per no deixar-nos atrapar pel
fum de la fama i trobar-nos amb el Pare? Demanem la força al Pare per a donar
per amor tot el que tenim i som?
