D. 15 de durant l’any B
1.Llegim el text (Mc 6,7-13)
7
Llavors Jesús va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en
dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8i els instruïa dient: No
prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9Poseu-vos
les sandàlies, però no us emporteu dos vestits. 10I els deia encara: Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.
11Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la
pols dels peus com a acusació contra ells.
12
Ells se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13Treien
molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Jesús envia els Dotze i els
confereix poder contra les forces del mal. El text comença amb l’enviament dels
Dotze de dos en dos, continua amb dos tipus d’indicacions, unes sobre
l’equipament per a la missió i les altres sobre el comportament dels apòstols o
enviats, i acaba amb una indicació sobre el resultat de la missió.
Jesús envia els Dotze a anunciar
l’Evangeli i a lluitar contra les forces del mal, i ho fa després del seu
fracàs al seu poble natal. Ara Jesús compta amb la col·laboració dels Dotze per
a continuar la missió rebuda del Pare. Marc destaca que és Jesús qui els envia
i ho fa de dos en dos perquè cal ajudar-se i acompanyar-se en la missió.
Les indicacions sobre
l’equipament per a l’acció evangelitzadora i transformadora volen destacar la
senzillesa i la pobresa dels deixebles enviats, d’aquesta manera queda més
palesa la seva confiança en Déu i no tant en les seves forces i mitjans. En
altres paraules, els apòstols han de manifestar, amb la senzillesa de la seva
vida, una confiança total en Déu. Cal notar que, a diferència de Mt 10,10 i Lc
9,3; 10,4, el bastó i les sandàlies són permesos perquè l’evangelista pot haver
tingut present una missió en territoris on això era necessari.
Les indicacions sobre el
comportament suposen la llibertat dels qui reben l’Evangeli, és a dir, acollir-lo
o refusar-lo. El qui refusa el missatger o l’enviat significa que refusa
l’Evangeli, el missatge de salvació rebut; i per tant, trenca la comunió amb el
do del Regne ofert, que és una existència de comunió amb Déu i amb els pobres i
entre els humans. I per això espolsar-se
la terra o la pols de sota els peus és un signe que expressa el trencament
amb algú. Els jueus, quan tornaven d’un país pagà, s’espolsaven la pols dels
peus per no fer impura la Terra Santa. Per tant,
la possibilitat del rebuig ha de ser presa seriosament. Aleshores, el fet
d’espolsar-se la terra de les sandàlies pot ser un «testimoni» visible del que
significa aquest rebuig, fet amb l’esperança que un canvi de pensament encara
és possible.
Els Dotze fan el mateix que
Jesús, és a dir, proclamen la conversió i
expulsen els dimonis. A més ungeixen
amb oli malalts i es guareixen. En el món jueu i grecoromà l’oli era com
una mena de remei per a les ferides i que alleugeria el cos del malalt. En
aquest relat de Marc, l’oli esdevé un signe de l’ajuda concedida per Déu,
destinada al cos malalt. Precisament l’ajut concedit per Déu en les guaricions
de malalts i en l’expulsió dels dimonis indica la irrupció del Regne de Déu.
3. Mirem la nostra vida i acció
Jesús compta amb mi com a
col·laborar seu en la missió d’anunciar i fer present el Regne. En sóc
conscient i com hi col·laboro?
En els moments de refús i
desengany experimento la força i el suport de Jesús per a continuar en la
missió del Regne?
