Pentecosta
1. Llegim el text (Jn 20,19-23)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era
diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del
lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar
les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt
d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.
23A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats;
a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
2. Mirem el text i contemplem
Jesús
El text
ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre Lluc situa la recepció de
l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la situa a la tarda del mateix
dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament de Jesús (Jn
19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la recepció de
l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus (els enviats
de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la vida per sempre
(Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que Jesús sigui enlairat,
glorificat, constituït en sobirà de la creació.
Jesús té
la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se vencedor de la mort davant dels
deixebles. Jesús fa tres accions, és a dir, 1)
posar-se al mig d’on estan reunits (treu fora la por), 2) mostrar-los les mans i el costat (signes de la crucifixió) i 3) alenar damunt d’ells (donar-los la
nova vida que ell ha inaugurat).
Jesús s’apareix
per a romandre sempre present en la comunitat per l’Esperit donat i, en el món,
per la missió dels deixebles. Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer
als deixebles i els confia una missió. Des del Pare, Jesús glorificat
els dóna l’Esperit, que els acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a
recordar tot el que Ell ha dit i fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els
guiarà en la missió i els conduirà cap al Pare (Jn 16,13-14).
Jesús ha
rebut del Pare la missió de portar l’amor de Déu a tothom i confia als
deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben la missió del Pare de part
de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat Jesús, ara és Jesús el qui
envia els seus deixebles. La missió de Jesús continua a través dels seus
deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur a terme la missió
rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el món, amb el do del
perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do del perdó dels pecats
i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix una nova vida, s’ofereix
una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut (Jn 20,23), que ofereix el
perdó dels pecats als qui acullen la missió que els deixebles reben del
Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del
Pare (Jn 3,17).
L’Esperit
és donat amb un gest de Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de
crear l’ésser humà (Gn 2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa
amb un peu en el seu Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la
vida del Regne (Jn 3,5-6), poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i
reben el do de la vida per sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El do de l’Esperit fa néixer
de nou o de dalt, és a dir, participar
de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres en
Jesucrist, i certament aquest efecte és acompanyat pel perdó, signe de la
victòria sobre el pecat i la mort.
3. Mirem la nostra vida i acció
Com col·laboro amb
Jesús en la construcció del Regne de Déu?
El perdó és l’arma
que faig servir, amb la força de l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo
retrocedir? Amb el perdó ofereixo una nova oportunitat des de l’amor?
