El Cos i la Sang de Crist B
1. Llegim el text
(Mc 14,12-16.22-26)
12El
primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van
dir a Jesús: On vols que anem a fer els
preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? 13Ell envià dos dels seus deixebles amb
aquest encàrrec: Aneu a la ciutat i
vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14i
allà on entri digueu al cap de casa: «El Mestre diu: On tens la sala on haig de
menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?» 15Ell
us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins.
Prepareu-nos allí el sopar. 16Els
deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús
els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
22Mentre
sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I
digué: Preneu: això és el meu cos. 23Després prengué una copa, digué l’acció
de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24Els
digué: Això és la meva sang, la sang de
l’aliança, vessada per tothom. 25Us asseguro que ja no beuré més del fruit de
la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. 26Després de cantar els salms, van sortir
cap a la muntanya de les Oliveres.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Marc teixeix un relat
amb dos elements distints, però rebuts de la tradició, vinculant així el sopar
del Senyor amb el banquet messiànic (Mc 14,12-16). L’acció simbòlica de Jesús
anunciant la seva mort s’il·lumina d’una immensa esperança en la novetat del
Regne. Marc uneix el motiu de la sang
de l’aliança amb el motiu del vi del Regne.
D’altra
banda, Marc situa el darrer sopar de
Jesús dins el quadre de la passió i el presenta no com un àpat pasqual jueu,
sinó com la veritable Pasqua, Jesús és l’alliberador de la humanitat, atès que l’allibera
de la mort. Heus ací que l’àpat pasqual de Jesús duu a terme el gest del mannà
(donar vida). En altres paraules,
Jesús celebra la pròpia Pasqua, tot s’esdevé el mateix dia de Pasqua, des de
l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc 14,12-47). Jesús és l’Anyell de la nova
Pasqua.
Jesús
no estableix una correspondència material immediata entre el pa i el cos; Jesús fa un gest profètic de donació; és a dir, en menjar
aquest pa, els deixebles s’uneixen al cos de Jesús. La paraula i el gest
produeixen la comunió amb Jesús i entre els humans. L’acció d’acollir el pa el transforma en cos. Jesús dóna un significat nou a aquest pa amb el seu
gest i les seves paraules. Jesús convida els deixebles a reconèixer activament
el valor de la seva afirmació. Amb el sentit que Jesús hi dóna, el deixeble
percep, des de la fe en Jesús, que el pa és el seu cos.
Jesús
s’adreça als deixebles perquè reconeguin en el pa partit el seu propi cos i
així constitueixin la comunitat que serà anomenada Església. Jesús determina el
valor de la paraula; aleshores, acollir el pa és acollir el mateix misteri
pasqual de Jesús i esdevenir la seva Església (el seu Cos).
Les
paraules sobre el pa expressen el do
total de Jesús i la seva voluntat de comunió amb els deixebles i les paraules
sobre la copa, expressen el sentit de
la missió de Jesús, la comunió de vida entre Déu i els humans, i que ara
culmina en una mort violenta consentida en la fidelitat.
I si, per les
paraules sobre el pa, Jesús convida
els seus deixebles a formar una comunitat entorn seu, per les paraules sobre la
copa els deixebles saben que, per
Jesús present en ells, entren en l’aliança amb Déu, aliança assolida per la
seva sang vessada per la comunitat humana.
3. Mirem
la nostra vida i acció
Com visc la meva relació amb Jesús en
l’Eucaristia? Accepto formar una comunitat entorn seu? Com acullo el que se
m’ofereix, és a dir, fer un tast del Regne i implicar-m’hi?
