Ascensió
del Senyor B
1. Llegim el text (Mc
16,15-20)
15Jesús ressuscitat els digué:
Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de
l’evangeli a tota la creació. 16Els qui
creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17Els
senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu
trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18agafaran
serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran
les mans als malalts, i es posaran bons.
19Jesús, el Senyor, després de
parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. 20Ells se
n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la
predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.
2. Mirem el text i contemplem
Jesús
Aquest fragment forma part de l’anomenat final
canònic de Marc, un resum que comprèn la narració de les aparicions del Senyor
ressuscitat (Mc 16,9-14), el mandat que reben els creients de proclamar
l’evangeli, amb la descripció dels signes que l’acompanyaran i el que podríem
anomenar la «situació» que es produeix quan Jesús ascendeix al cel i els seus
es comencen a escampar pels camins del món (Mc 15,16-20). El text no formava
part del pla narratiu original de l’evangelista Marc, que va deixar la seva
obra amb un final obert: l’evangeli no acaba mai; quan s’arriba al final de les
paraules escrites cal tornar al principi.
Aquest resum forma part de l’activitat redaccional
de les primeres generacions de cristians, que van voler fornir l’Evangeli
segons Marc d’un final inspirat en la perspectiva de Lluc i de Joan.
L’Evangeli a proclamar serveix perquè tothom conegui
la sobirania que el Senyor ressuscitat ha començar a exercir sobre tota la
creació. Es tracta d’anunciar l’alliberament de la humanitat i de la creació
del mal i de la mort.
La reacció davant l’anunci consisteix a creure o no.
Creure suposa rebre el baptisme que és la penyora de l’alliberament del mal i
de la mort una vegada per sempre. I qui no creu s’exclou d’aquest alliberament.
L’acció evangelitzadora esdevé acció transformadora. Per això l’acció és
acompanyada de senyals prodigiosos.
Els senyals
prodigiosos confirmen en la seva tasca evangelitzadora els qui creuen en
l’Evangeli i en fan estil de vida i en són testimonis. Els senyals indiquen que
Crist és el sobirà de la creació i que vol incloure tota la creació en la nova
realitat, totalment lliure del mal i de la mort. I els senyals s’esdevindran
per mitjà de la invocació del nom de Jesús, el Senyor ressuscitat present en la
seva comunitat fins a la fi del món.
L’ascensió de Jesús posa punt final a les aparicions
de Jesús ressuscitat. I els creients podem experimentar la cooperació del Senyor en la nostra vida i acció.
3. Mirem la nostra vida i acció
Accepto i acullo l’Evangeli rebut com font del meu
estil de vida i marc de referència de la meva acció contra el mal?
L’acció evangelitzadora és transformadora?
Descobrim, en el senyals prodigiosos que acompanyen
les accions fetes, que el Senyor coopera amb nosaltres en la construcció del
seu Regne?
