D. 10 de durant l’any B
(9 juny 2024)
1. Llegim el text
(Mc 3,20-35)
20Després Jesús va entrar a casa
amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar. 21Quan els seus familiars
sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: Ha perdut el seny!
22Els mestres de la Llei que havien
baixat de Jerusalem deien: Està posseït
per Beelzebul. I encara: Aquest treu
els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. 23Llavors Jesús els va cridar i
els parlava valent-se de paràboles: Com
pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24Si un reialme es
divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà.
26Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat
contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels
seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa. 28En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes
les blasfèmies que hagin proferit; 29però el qui blasfema
contra l’Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre
més. 30Jesús va
parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.
31Llavors arriben la mare i els
germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32Hi havia molta gent asseguda
al voltant d’ell. Li diuen: La teva mare,
els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen. 33Ell els respon: ¿Qui són la meva mare i els meus germans?
34Llavors, mirant els
qui seien al seu voltant, diu: Aquests
són la meva mare i els meus germans. 35El qui fa la
voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Tenim
tres moments ben delimitats: 1) la
tornada de Jesús amb els deixebles a casa (= comunitat), moment que els seus familiars
volen aprofitar perquè desisteixi de la seva missió; 2) l’arribada dels mestres de la Llei (o escribes) de Jerusalem amb
l’acusació de ser un aliat de Satanàs; 3)
l’arribada de la família de Jesús i l’ensenyament sobre la seva veritable
família.
Jesús
és incomprès pels seus deixebles i pels seus familiars i pels qui el faran
matar (els mestres de la Llei). Marc accentua aquesta triple incomprensió en
aquest relat que comença amb la sortida (3,21) i acaba amb l’arribada dels seus
familiars (3,31).
En
la discussió amb els escribes, hi ha la breu paràbola de la submissió del feble
(Satanàs, les forces del mal) al fort (Jesús, el Bé) i la reflexió sobre
l’opció a favor o en contra de Jesús. Aquí destaca la blasfèmia contra l’Esperit Sant. Jesús actua amb la força de
l’Esperit Sant, per tant refusar-la és refusar el mateix Bé (Déu), que
manifesta el seu amor pels febles i pels sobrants de la societat. En poques
paraules, el pecat imperdonable és acusar Jesús de ser un ésser diabòlic i, per
tant, no reconèixer que actua amb la força de Déu.
Els
entesos vinguts de Jerusalem acusen Jesús d’aliança amb el dimoni i de fer
màgia negra (= anar contra el sistema). Els miracles de Jesús tenen una funció
social: eliminen injustícies i trenquen els murs de la desigualtat i això el fa
sospitós de màgia, perquè ensenya una
nova doctrina amb autoritat (Mc 1,22.27; 7,29). Déu estima també els
indesitjables i els sobrants.
Jesús
torna a casa (la comunitat dels deixebles) per a menjar (literalment per a
menjar pa, és adir, per celebrar un àpat).
Els
Dotze són el nucli de la comunitat eclesial entorn de Jesús, una comunitat que
creix tot i els atacs dels adversaris i la incomprensió dels seus. Jesús es
posa com a model de deixeble quan s’obre a tenir una família més àmplia, i
apunta a la fraternitat universal. Jesús amplia les relacions humanes,
esdevenint fraternes sense distinció. El que importa és fer la voluntat de Déu,
construir una comunitat de germans i de germanes, abatuts tots els murs que
discriminen i que mantenen qualsevol injustícia
3. Mirem la nostra
vida i acció
- Les
meves accions i els meus pensaments impedeixen o segresten la voluntat de
Déu de construir una comunitat de germans i germanes? Quan i com?
- Recuso
o em molesta la dimensió social dels fets i de les paraules de Jesús?
- Quan
i com soc mare, germà i germana de Jesús? (El Pare és Déu)