El Cos i la Sang de Crist B
(2 de juny de 2024)
1.
Llegim el text (Mc 14,12-16.22-26)
12 El primer dia
dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a
Jesús: On vols que anem a fer els
preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? 13 Ell envià
dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra
d’aigua. Seguiu-lo, 14 i
allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de
menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” 15 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala
gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. 16
Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com
Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. 22 Mentre
sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I
digué: Preneu: això és el meu cos. 23
Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren
tots. 24 Els digué: Això és la
meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. 25 Us asseguro que ja no beuré més del fruit de
la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. 26
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
Marc teixeix un relat amb dos elements distints rebuts de la tradició, tot vinculant
així el sopar del Senyor amb el banquet messiànic (Mc 14,12-16). L’acció profètica
de Jesús anunciant la seva mort s’il·lumina d’una immensa esperança en la
novetat del Regne. Marc uneix el motiu de la sang de l’aliança amb el motiu del
vi del Regne; i situa l’Últim Sopar dins el quadre de la passió i el presenta
no pas com un àpat pasqual jueu, sinó com la mateixa Pasqua de Jesús, tot fent
passar la humanitat de la mort a la vida plena. Heus ací que l’àpat pasqual de
Jesús duu a terme el gest del mannà (donar
vida), així celebra la pròpia Pasqua. A més, tot s’esdevé el mateix dia que
celebra la Pasqua, des de l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc 14,12-47). Jesús
és l’Anyell de la nova Pasqua.
D’altra banda, Jesús
no estableix una correspondència material immediata entre el pa i el cos. Jesús fa un gest profètic de donació; és a dir, en menjar
aquest pa, els deixebles s’uneixen al cos de Jesús. La paraula i el gest
produeixen la comunió amb Jesús i entre els humans. L’acció d’acollir el pa el transforma en cos. Jesús dona un significat nou a aquest pa amb el seu
gest i les seves paraules. Jesús convida els deixebles a reconèixer activament
el valor de la seva afirmació. Amb el sentit que Jesús li dona, el deixeble
percep, des de la fe en Jesús, que el pa és el seu cos.
Jesús s’adreça als
deixebles perquè reconeguin en el pa partit el seu propi cos i així
constitueixin la comunitat que serà anomenada Església. Jesús determina el
valor de la paraula; aleshores, acollir el pa és acollir el mateix misteri
pasqual de Jesús i esdevenir la seva Església (el seu Cos).
Les paraules sobre el pa expressen el do total de Jesús i la seva voluntat de comunió amb
els deixebles i les paraules sobre la copa,
expressen el sentit de la missió de Jesús, la comunió de vida entre Déu i els
humans, i que ara culmina en una mort violenta consentida en la fidelitat. I
si, per les paraules sobre el pa,
Jesús convida els seus deixebles a formar una comunitat entorn seu, per les
paraules sobre la copa els deixebles
saben que, per Jesús present en ells, entren en l’aliança amb Déu, aliança
assolida per la seva sang vessada per la comunitat humana.
3. Mirem la nostra vida i
acció
Com visc la meva relació amb Jesús en l’Eucaristia? Com acullo el que
se m’ofereix?
