Diumenge 11 de durant l’any B
(16
juny 2024)
1.
Llegim el text (Mc 4,26-34)
26Jesús deia
encara: Amb el Regne de Déu passa com
quan un home sembra la llavor a la terra: 27tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i
creix, sense que ell sàpiga com. 28La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i
finalment blat granat dins les espigues. 29I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha
arribat el temps de la sega. 30Deia també: A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?
31És com quan sembren un
gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32però, un cop sembrada, va creixent i arriba
a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que
els ocells del cel fan niu a la seva ombra. 33Amb moltes
paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que
ells eren capaços d’escoltar-la. 34No els deia res sense paràboles,
però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim dues paràboles sobre la gratuïtat
silenciosa i eficaç del do del Regne que Déu Pare dóna ja en Jesús. La primera
parla d’una llavor (un gra de blat)
que creix en silenci, per si mateixa, sense necessitat de cap intervenció humana.
Aquí la terra bona permet que la
llavor fructifiqui per si mateixa. El Regne s’esdevé amb la mateixa seguretat
que ve la collita després de la sembra. Hi ha una mà invisible que té cura de
la llavor i vetlla pel seu creixement silenciosament. El Regne es comença a
experimentar pel seu progressiu creixement. En definitiva, aquesta paràbola fa referència a una acció: la
del pagès que confia en el procés que posa en marxa, però també es refereix a
la paciència de Déu Pare. En el cor de l’imperi romà, la presència del
cristianisme dels orígens era gairebé imperceptible, però la paraula anava fent
camí fins a arribar a nosaltres. El Regne de Déu sempre es troba embolcallat en
el misteri i «s’esdevé» en el context de l’Església i en la vida de les
persones, però també fa irrupció en els llocs més insòlits i potser miserables,
on el poder de Déu venç les forces destructores del mal.
La segona parla
d’una llavor de gra mostassa, en
aquest cas la llavor més petita de totes
les llavors. Aquí sorprèn el contrast entre una realitat molt petita i el
meravellós resultat final. La planta de mostassa pot arribar fins als tres
metres d’alçada i la llavor és petita com una cagarada de mosca. El Regne ja és
aquí encara que la seva presència sigui insignificant. En poques paraules, aquesta paràbola mostra el contrast entre l’inici
petit i insignificant i el final excepcionalment impressionant del Regne. I
alhora reflecteix l’acció de Déu en la vida i acció de Jesús i en la nostra
vida i acció; per això convida a l’esperança. Cal entendre que
l’acompliment del Regne de Déu no depèn pas dels nostres millors esforços. El
fonament de tota esperança i de tot optimisme es troba en Déu.
Jesús recorda que el seu Pare inicia el procés gratuïtament i
silenciosament i només intervé quan arriba el moment oportú. Déu no abandona el
que ha iniciat, tot i que deixi fer. Jesús ens diu que Déu parteix del que és
petit i insignificant.
Jesús recorda que el Regne de Déu és una realitat en
marxa, on tothom hi té cabuda.
3.
Mirem la nostra vida i acció
- Soc
pacient en tot procés que s’inicia i confio i espero que arribarà al seu
terme?
- Descobreixo
l’acció de Déu en la meva vida i acció?
- Soc
capaç de valorar totes les coses per petites que siguin?
