D. 28 de durant l’any A
(15 octubre 2023)
1. Llegim el text (Mt 22,1-14)
Jesús es posà a
parlar-los novament en paràboles. Els digué: Amb el Regne del cel passa com amb
un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a
cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià
uns altres servents amb aquest encàrrec: Ja
tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a
punt. Veniu a les noces! Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al
seu camp, l’altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van
maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per
exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus
servents: El banquet de noces és a punt,
però els convidats no n’eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i
convideu a les noces tothom que trobeu. Aquells servents van sortir als
camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del
banquet s’omplí de convidats. Aleshores el rei va entrar a veure els convidats
i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: Amic, com és que has entrat aquí sense
vestit de noces? Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora,
a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts
són cridats, però pocs són escollits.
2. Comprenem el text
Hi ha dues versions de la paràbola del convit
de noces, la de Mateu i la de Lc 14,16-24. Mentre Mateu nota la
indiferència dels primers convidats, Lluc ens diu quines són les excuses que
presenten. Tanmateix, la diferència clau és, a més de l’expedició contra
els convidats assassins, l’absència de l’escena final a Lluc: la
inspecció i expulsió del convidat sense vestit de festa.
És la tercera paràbola que Mateu col·loca en el
marc de l’enfrontament de Jesús amb les autoritats jueves a Jerusalem,
en el recinte del Temple (Mt 21,23). Un element decisiu, per a copsar la interpretació
de Mateu, és la reacció del rei: S’indignà, i envià les seves tropes per
exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Una clara al·lusió
a la destrucció de Jerusalem pels romans (70 dC); així, la doble missió
(als primers no els fan cas) dels servents del rei, abans d’aquest tràgic
esdeveniment provocat pel maltractament i assassinat dels enviats, es refereix
no pas a la missió dels profetes bíblics, sinó a la dels missioners
cristians. Si s’admet aquesta correspondència entre imatges i realitat
històrica, aleshores la versió de Mateu esdevé una relectura al·legòrica
de les relacions entre la missió cristiana i el judaisme oficial. En aquesta
línia interpretativa, la última missió és als pagans.
Un nou cim dramàtic és la inspecció del rei
que troba un convidat sense el vestit de festa, que, en la tradició
bíblica, indica la dignitat. Atesa la constant preocupació de Mateu per la
coherència entre fe i vida, dir i fer, el vestit de festa representaria
la fidelitat exigida per a participar al convit del regne del cel. Així, Mateu
destaca que, per a poder participar-hi, cal mantenir-se fidel a la voluntat del
Pare com l’ha revelada d’una manera definitiva Jesús.
Mateu hauria actualitzat una paràbola
original de Jesús, completant-la o integrant-la amb l’escena del vestit de
festa per motius pastorals. En el seu context original, la punta
està en el contrast entre els primers convidats i els qui els substitueixen.
3. Contemplem
Jesús
Jesús descobreix, en aquesta substitució,
els efectes d’una iniciativa del Pare, que ell ja viu quan acull els pobres i
pecadors i seu a taula amb ells; la qual cosa crea polèmica amb els jueus
compromesos i observants.
Jesús revela en el seu ministeri, i amb la imatge
d’aquest convit ho expressa, l’opció de Déu d’adreçar-se als exclosos
per les autoritats religioses del seu temps, un cop aquestes han mostrat
indiferència, primer, i hostilitat, després.
Jesús mateix s’identifica amb l’opció d’anunciar i
fer present el Regne als exclosos i la celebra fent-los seure a taula
amb Ell.
4. Mirem la vida i
acció
Aquesta paràbola ens ajuda a entendre l’opció per la classe
obrera i pels exclosos o sobrants de la societat; però també a descobrir la
comunitat cristiana com l’espai del gran banquet, on s’hi pot asseure tothom i
celebrar que tots som fills i filles de Déus, que tots i totes gaudim de la
mateixa dignitat.
- Em sento convidat per Jesús a
asseure’m al banquet del Regne amb ell?
- Quan soc o no soc fidel al testimoni
de Jesús (és a dir, vaig o no amb el vestit
de festa al banquet)?
