Diumenge 31 de durant l’any A
(5 novembre
2023)
1.Llegim el text
(Mt 23,1-12)
1Aleshores Jesús
s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué: Els mestres de la Llei i els fariseus s’han
assegut a la càtedra de Moisès. 3Feu
i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no
fan. 4Preparen
càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però
ells no volen ni moure-les amb el dit. 5En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les
filactèries i s’allarguen les borles del mantell; 6els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els
primers seients a les sinagogues, 7i
que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui
“mestre”. 8Però
vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots
vosaltres sou germans; 9ni
doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu
un, que és el del cel; 10ni
us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11El més important d’entre
vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï
serà enaltit.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Mateu presenta un discurs de Jesús (Mt
23,1-39) adreçat a la gent i als seus deixebles, abans d’abandonar el Temple
(Mt 24,1). El text apunta una sèrie d’advertiments i instruccions perquè la
gent i els deixebles s’adonin de la mala praxi dels guies espirituals del
judaisme, els mestres de la Llei (o
escribes) i els fariseus.
Jesús no qüestiona pas l’autoritat
magisterial dels guies espirituals del poble, ja que s’asseuen a la càtedra de Moisès, sinó la seva incoherència, el seu
legalisme opressiu i asfixiant, el seu exhibicionisme devocional i la seva
vanitat religiosa. Aquesta lúcida denúncia de la incoherència dels mestres i
caps jueus té una funció implícitament admonitòria i parenètica per als
cristians de l’Església d’Antioquia, als quals s’adreça l’evangelista, i també
per als actuals cristians que llegim i escoltem aquest discurs de Jesús.
El legalisme opressiu abusa de
l’autoritat magisterial. Precisament Jesús ha vingut a alliberar els esclafats pel
legalisme (Mt 11,28-30).
L’exhibicionisme devocional, és a dir,
la manera de servir-se de les devocions per a fer-se publicitat, pretén obtenir
prestigi i privilegis socials. Així s’exageren els signes devocionals externs,
com les filactèries (estoigs de cuir
que contenien pergamins amb fragments d’alguns textos bíblics). Jesús en
critica l’ostentació.
L’evangelista aprofita la crítica de Jesús
a la vanitat social, fent-se dir mestre
o rabí, per tal d’alertar els
cristians a no fer el mateix respecte als seus caps o dirigents. No es
qüestiona tant l’ús des títols, signe d’una vanitat espiritual i humana, com el
que aquests títols representen al si de la comunitat, és a dir, l’autoritat i
el poder entesos com a control i domini d’una persona sobre d’altres. La
comunitat cristiana només té un sol cap i mestre, el Crist, per això és una
comunitat fraterna. Tanmateix la radical denúncia de l’autoritarisme que
discrimina, no exclou la importància del qui té la responsabilitat de ser el
primer, que s’ha de situar com a humil servidor.
3. Mirem la nostra
vida i acció
Visc la meva responsabilitat des del
servei? La visc des de la coherència?
Em deixo dur per la vanitat espiritual? Tendeixo
a fer-me publicitat mostrant el meu perfeccionisme?
