Diumenge 2n d’Advent A
(4 desembre 2022)
1. Llegim el text (Mt 3,1-12)
1Per
aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de
Judea 2dient: Convertiu-vos, que el Regne del cel és a
prop. 3De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: És
la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu
les seves rutes. 4Joan duia un vestit de pèl de camell i portava
una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. 5Anaven
a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6confessaven
els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 7Quan Joan
veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va
dir: Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que
s’acosta? 8Doneu els fruits que demana la conversió, 9i
no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer
sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10Ara la
destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és
tallat i llençat al foc. 11Jo us batejo amb aigua perquè us
convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne
ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb
foc. 12Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era;
arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que
no s’apaga.
2. Comprenem el text
Mateu retrata la figura i l’acció
de Joan des de l’Escriptura (3,1-6) i de la seva predicació (3,7-12). Destaca
el seu estil de vida i el fet que bateja i fa el que Isaïes havia anunciat (Is
40,3). I que crida a la conversió i anuncia el judici de Déu, la
irrupció de la justícia de Déu.
Joan apareix com el primer
predicador de la conversió, de l’opció per un estil de vida que faciliti
l’entrada al Regne messiànic imminent. És el precursor: en el seu estil
de vida i predicació, ja fa entreveure quina serà la missió del Messies.
Joan Baptista denuncia el conjunt del judaisme oficial, oposat a la
salvació de Déu en Jesús. Els fariseus (reformistes amb tocs
integristes) i els saduceus (conservadors i garants del sistema) són
emparentats amb l’estirp de la serp (l’escurçó), imatge que
significa la maldat perversa i obstinada, i que contrasta amb l’estirp del
Messies.
Mateu, per boca del Baptista, vol desemmascarar dues falses seguretats: la
dels ritus estèrils (no mostren la conversió) que pretenen assegurar la
immunitat davant el judici de Déu, i el fet de fer servir la pertinença a
l’estirp d’Abraham com a coartada per a escapar-se del judici de condemna. El
criteri últim i decisiu és la conversió i l’adhesió íntegra i fidel
al Senyor, que implica un estil de vida segons les exigències de la seva
voluntat (els bons fruits).
El Baptista revela el protagonista del judici de
Déu: el qui batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Aquí són definides
les característiques dels dos baptismes i són presentats els protagonistes. Un
baptisme és amb aigua per a la conversió (i no pas per al perdó dels
pecats, com als altres dos sinòptics; per a Mateu, només la sang de Jesús pot
perdonar els pecats: 26,28), i l’altre baptisme és amb l’Esperit i amb foc per
a la salvació. El Baptista és menys que l’esclau i el qui ha de venir és el
Senyor; el Baptista anuncia el judici i el qui ha de venir és el Jutge, el purificador
de la seva era..
3. Mirem la nostra vida i acció
Arrelo la meva vida i acció en la
fidelitat a la voluntat de Déu (els bons fruits) i no pas en falses
seguretats i vanitats? Quines són les falses seguretats i vanitats que m’impedeixen
preparar el Regne i acollir el Senyor?
