Diumenge 1r d’Advent A
(27 novembre
2022)
1. Llegim el text (Mt 24,37-44)
37Tal com van ser els dies de Noè, així
serà la vinguda del Fill de l’home. 38Els dies abans del
diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix
que Noè va entrar a l’arca; 39no es van adonar de res
fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la
vinguda del Fill de l’home. 40Llavors hi haurà dos
homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; 41 i
dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada. 42Vetlleu,
doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43Prou
que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia
de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44Per
això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora
menys pensada.
2. Comprenem el text
La salvació de Déu oferta en Jesús
i que porta el cristianisme ha entrat en conflicte amb la que Déu mateix havia
ofert en Moisès i que porta el judaisme. Aquest conflicte fa el cim quan Jesús
és a Jerusalem, el lloc des d’on s’alçarà radiant la futura salvació de Déu.
Mateu inicia la conclusió d’aquest conflicte amb l’anunci de la destrucció del
temple i de la vinguda del Fill de l’home (Mt 24,1-44).
Cal tenir en compte que el 1r
diumenge d’Advent la litúrgia convida a fixar la mirada en l’adveniment del
Senyor al final de la història.
L’anunci de la vinguda del Fill de
l’home ve emmarcat per la pregunta que els deixebles fan a Jesús: Digues-nos
quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món
(Mt 24,3b), i és il·lustrat amb tres grans paràboles (Mt 24,45-51; 25,1-13;
25,14-30) i ultimat amb uns criteris d’acció que marquen l’acolliment o no de
Jesús (Mt 25,31-46). Després d’anunciar la vinguda del Fill de l’home (Mt 24,29-31),
Mateu recorda als deixebles de tots els temps que, si bé és cert que el Senyor
vindrà (Mt 24,32-35), no en podem saber ni el dia ni l’hora (Mt 24,36-44).
El text crida a la vigilància
i a mantenir-se sempre a punt per al trobament amb el Senyor, quan serem
reconeguts per Ell (Mt 7,23) com a germans seus si l’hem reconegut abans en aquests
germans més petits (Mt 25,40). Mateu amaneix aquesta exhortació amb tres
exemples: el primer confronta el deixeble amb la situació abans del diluvi (Mt 24,37-39);
el segon, amb la situació de dos homes i la de dues dones (Mt 24,40-42); i el
tercer, amb la irrupció inesperada del Fill de l’home (Mt 24,43-44).
El primer i segon exemples conviden
el deixeble a no enganxar-se a les preocupacions quotidianes, fins al
punt de no adonar-se que s’hi juga la raó de ser de la seva comunió amb Déu i
els pobres i entre els altres deixebles. L’existència del deixeble ve marcada
per aquesta comunió, que implica caminar tots junts, tot i els ritmes
diferents. N’és un clar exemple la generació del diluvi que no es va
adonar de res (Mt 24,39): no fou pas condemnada per la seva immoralitat,
sinó perquè no vivia en comunió amb el Senyor ni vivia la solidaritat. Cal
vetllar, doncs, perquè el judici (la trobada amb el Senyor) irromprà
d’improvís en la vida quotidiana i quedarà al descobert qui se salva i qui es
perd (Mt 24,40.41).
La paràbola del lladre nocturn
(Mt 24,43), que il·lustra el tercer exemple, posa l’accent en què l’adveniment
del Senyor serà sobtat i el deixeble no té cap recurs per a saber-ne el moment,
sols li cal la vigilància constant. Tot i que la imatge del lladre nocturn
escenifica un clima de por i d’amenaça imminent, si l’esperat és Jesucrist, Déu–amb–nosaltres
(Mt 1,23), aleshores aquesta imatge evoca un altre clima, on l’angoixa i
l’especulació sobre la vinguda són foragitades i hi brillen l’esperança i
l’amor, que omplen d’alegria i de pau el qui espera atent la vinguda del seu
estimat amic i Senyor.
En resum, el deixeble ha d’evitar
de caure en la superficialitat i la rutina, perquè no li passi com la generació
del diluvi; s’ha d’adonar que ha de viure per a l’acció solidària i en comunió
amb Déu i els pobres. Només si hi està atent, se n’adonarà i viurà la
vigilància en la joia i l’amor.
3. Pensem-hi
·
Quan i com visc atent a acollir la
presència del Senyor, servint des de l’amor i essent solidari i estimant?
·
La RdV m’ajuda a estar atent a la
realitat i a descobrir-hi la presència del Senyor?
·
Estic sempre a punt per trobar-me
amb el Senyor?
