D. 33 de durant l’any C
(13 novembre 2022)
1. Llegim el text (Lc 21,5-19)
5Alguns parlaven
del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes
votives. Jesús digué:
6De tot això que
contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. 7Llavors li preguntaren: Mestre,
¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? 8Ell digué: Estigueu alerta, no
us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: Soc jo, i també: El temps s’acosta. No aneu darrere d’ells.
9Quan sentireu
parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer,
però la fi no vindrà de seguida. 10Després
els va dir: Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre
regne; 11hi haurà
grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans
senyals al cel. 12Però
abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i
a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa
del meu nom. 13Serà
una ocasió de donar testimoni. 14Estigueu
decidits a no preparar-vos la defensa: 15jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap
dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. 16Sereu traïts fins i tot pels
vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres.
17Tothom us odiarà
per causa del meu nom. 18Però
no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. 19Amb la vostra perseverança salvareu la vida.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Aquest text forma part de
l’anomenat discurs escatològic lucà (Lc 21,5-38), és a dir, sobre les
realitats últimes, que ve precedit per l’anunci de la destrucció del temple de
Jerusalem (Lc 21,5-7). I comença amb la pregunta: Mestre, ¿quan passarà tot
això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? Lluc reflecteix la
idea d’un interval entre el ministeri de Jesús i la fi dels temps, que vindrà
precedida per uns senyals.
El discurs escatològic lucà
es fonamenta en el de Mc 13. Però hi ha un tret que els diferencia: Lluc
insisteix no tant en el darrer dia com en l’avui de la salvació. Això no
significa que suprimeixi la idea de la parusia: és l’únic dels tres
sinòptics que l’afirma expressament, quan recorda: Aquest Jesús que ha estat
endut al cel, vindrà tal com l’heu vist que s’hi anava (Ac 1,11). Heus ací
que el deixeble ha de viure l’avui, seguint el camí de Jesús a Jerusalem
i assumint les dificultats i les angoixes del temps present, el temps de
l’Església.
Jesús anuncia la destrucció del
temple veient força avançats els treballs de reforma i d’embelliment del segon
temple (el primer fou construït en temps de Salomó i destruït l’any
Una preocupació lucana és separar
la destrucció de Jerusalem (70 dC) de la fi dels temps. La fi no ha arribat (Lc
21,9), tot i que el temple ja sigui destruït (un fet ja esdevingut quan Lluc redacta el seu evangeli), per això
els cristians s’han de preparar per a viure enmig de les adversitats i
persecucions (Lc 21,12-19). Sense oblidar-se, però, d’un dels perills més
dolorosos: el fet de ser traïts pels propis familiars i amics, i de ser
odiats de tothom (Lc 21,16-17). Tanmateix el Senyor els garanteix la
protecció contra tota mena de mals físics i els assegura la vida eterna. En
definitiva, el qui superi les persecucions i l’odi de tothom fins al final,
també de la seva vida en aquest món, gaudirà de la salvació.
Ara és el temps del seguidor de
Jesús i de l’acolliment de la salvació. Ara és el moment de la confiança en
Jesús, el Salvador, que no abandona mai el deixeble en el camí (Lc 21,15.18).
També l’hora del testimoniatge (Lc 21,13) i de la constància (Lc 21,19).
En resum, és l’avui de la
salvació, l’hora d’acollir la vida de Déu: Amb la vostra
perseverança salvareu la vida. Es tracta, doncs, de donar testimoni de
sentir-nos estimats per Déu i no defallir.
3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció
·
Quin
testimoniatge dono de la fe en l’amor de Déu manifestat en Jesús en les
dificultats que em vaig trobant dia rere dia?
·
Allà on
soc, em moc i actuo aporto una llum d’esperança i també confiança en allò que
és essencial?
