Evangeli de Rams segons Lluc
1. Llegim el text (Lc 19,28-40)
28 Un cop Jesús hagué
dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. 29 Quan es va acostar
a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar
dos dels deixebles 30 amb aquest encàrrec: Aneu al poble
d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha
muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 Si algú us
preguntava per què el deslligueu, responeu: «El Senyor l’ha de menester». 32 Els enviats se n’hi anaren i ho
trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. 33 Mentre el
deslligaven, els amos del pollí els digueren: Per què el deslligueu? 34 Ells respongueren:
El Senyor l’ha de menester. 35 Llavors portaren
el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar
Jesús. 36 Mentre ell avançava, molts estenien els
seus mantells pel camí. 37 Quan ja s’acostava a la baixada de la
muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren
a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien: Beneït
el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
39 Alguns dels fariseus que es trobaven
entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles. 40 Ell respongué: Us
ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.
2. Comprenem el text
Abans de narrar l’entrada de Jesús
com a Rei a Jerusalem, Lluc recorda que el camí de Jesús continua (Lc
19,28), ja que encara ha de ser endut al cel (Lc 9,51) i ha d’entrar
a la seva glòria (Lc 24,26), és a dir, encara ha de morir i ressuscitar i
asseure’s victoriós al costat del Pare. L’episodi té quatre escenes:
1) L’escena a del
pollí (Lc 19,29-35), que és una clara al·lusió al text de Za 9,9: Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que
ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, millor dit,
en un pollí, un fill de somera.
2) L’escena de
l’acompanyament de Jesús pel camí (Lc 19,36);
3) L’escena de la
multitud dels deixebles, que lloa Déu i beneeix el Rei, el qui ve en nom
del Senyor (Lc 19,37-38; que cita el Salm 118,26). Això vol significar que
no ha arribar el regnat de David, sinó el Rei en persona.
4) L’escena de la
intervenció dels fariseus (Lc 19,39-40), que expressen el seu refús a la
reialesa de Jesús (anticipat en la paràbola de les mines: Lc 19,14, la paràbola
que parla del retorn del Rei).
Els fariseus són un moviment religiós jueu que es caracteritza perquè
observen
Lluc destaca que els deixebles fan
pujar Jesús sobre el pollí. Amb aquest gest el reconeixen com a Rei
(1Re 1,33-40) que porta la pau (al·lusió a Is 9,5).
Lluc també destaca tota la
multitud dels seus deixebles, que recorda la multitud d’àngels que lloen
Déu (Lc 2,13), i que també ho fan els pastors després de reconèixer el Rei nat
(Lc 2,20). Ningú no pot callar davant les meravelles que obra Déu, ni deixar
d’aclamar el Rei que les du a terme. Per això les pedres cridaran (al·lusió al Llibre del profeta Habacuc: Ha
2,11) si els deixebles són silenciats, i cridaran per a reconèixer-lo com el
qui porta
La benvinguda al Rei (2Re 9,13) és
expressada amb els mantells estesos a terra
com a catifa. Avui hi ha la catifa vermella que trepitgen els grans personatges
mentre saluden i són fotografiats.
3. Contemplem
Jesús
Jesús entra com el qui havia de venir, el qui els
profetes havien anunciat (Lc 7,19). Jesús fa present la profecia de Malaquies,
on el missatger enviat és en Joan Baptista i el Sobirà (el Rei) que cerca el
poble és Jesús. El text diu:
El Senyor de l’univers us diu: Jo envio
el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu
temple el Sobirà que vosaltres cerqueu.
Jesús és el Rei que porta
Jesús és el mateix Déu que entra a la seva ciutat (com
havia anunciat el profeta Isaïes: Is 35,4; 40,9).
4. Mirem la nostra
actitud
Els deixebles reconeixen Jesús com a Rei, per això el
pugen dalt del pollí i estenen els seus mantells al seu pas. El
reconeixen com a Rei que ve en nom de Déu. Estan acollint la mateixa visita de
Déu que els porta
Els fariseus refusen acollir-lo com a Rei a la seva ciutat.
Per això s’adrecen al mateix Jesús perquè faci callar els seus deixebles que
l’aclamen. No accepten Jesús com a Déu que retorna a la seva ciutat. Els
fariseus són relacionats amb els servents de la paràbola de les mines (Lc 19,11-27) perquè no volen Jesús com a
Rei. La paràbola de les mines l’explica Jesús abans d’entrar a la seva ciutat
com a Rei que és.
En resum, la protesta dels fariseus contrasta amb
l’actitud dels deixebles que reten homenatge a Jesús com a Rei.
- I nosaltres,
com els deixebles, per què aclamem
Jesús?
- Els deixebles
aclamen Jesús pujant-lo dalt del pollí i estenent els seus mantells al seu
pas. I nosaltres, com l’aclamem
avui?
