D. 5è de Quaresma C
(3 abril 2022)
1. Llegim el text (Jn 8,1-11)
1 Jesús se n’anà a la muntanya de les
Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple.
Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. 3Llavors
els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat
sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i
li digueren: Mestre, aquesta dona ha
estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar
aquestes dones. I tu, què hi dius? 6Li feien aquesta pregunta
per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i
començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven
insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que
tiri la primera pedra. 8 Després es tornà a ajupir i continuà
escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s’anaren retirant
l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la
dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? 11
Ella va respondre: Ningú,
Senyor. Jesús digué: Jo
tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Tothom considera que 7,53-8,11 no
pertany al quart evangeli, atès que alguns manuscrits importants (per exemple,
els antics papirs 66 i 75; els còdexs 01; 03, entre d’altres) i algunes
versions antigues (siríaques, coptes, llatines) no tenen aquesta perícopa; d’altres
la situen després de Jn 7,36 o Jn 7,44; i alguns, al final del quart evangeli;
els manuscrits de la família 13 la situen després de Lc 21,38, on se’ns
diu que tot el poble es reunia amb Jesús al temple per escoltar-lo. Molts creuen
que aquest últim seria el lloc ideal d’aquest episodi, per això el llegim en el
cicle dedicat a Lluc. La Disdakalia (document siríac del segle iii) cita l’episodi a fi d’exhortar els
bisbes a ser misericordiosos amb els pecadors. El teòleg catòlic Karl Rahner (segle
xx) el cita perquè els cristians
siguin misericordiosos amb l’Església institució. El narrador original d’aquest
episodi il·lustra com Jesús anuncia i fa present el perdó sense condicions de
Déu als pecadors.
Si situem l’episodi després de Lc 21,38,
ens trobem al temple, on Jesús ensenya al final del seu ministeri. En aquest
context, els escribes i fariseus posen una trampa al mestre: si aprova la lapidació
de l’adúltera anirà contra el que ha predicat fins aleshores (Lc 15) i entrarà
en conflicte amb l’autoritat romana (que s’ha reservat el dret a sentenciar a
mort); si proposa l’absolució anirà contra la llei (Ex 20,14; Lv 18,20; 20,10;
Dt 5,18; 22,22). Jesús no pot escapar-se fàcilment de la trampa parada; no es
tracta d’una decisió teòrica, sinó de deixar viure o morir l’adúltera que té al
davant. Abans de decidir-se, Jesús s’ajup i escriu a terra per dues
vegades (8,6.8), sembla voler retardar la seva resposta o fer una acció
simbòlica, davant el fet que els escribes i fariseus oposin l’autoritat de la
Llei a la seva. L’acció d’escriure a terra evocaria Jr 17,13 i recordaria el judici de Déu sobre tots els pecadors
d’Israel; així, amb aquest gest, Jesús interpel·la la consciència dels
acusadors, on han de trobar-hi la resposta correcta. Per això Jesús sentencia: Aquell
de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres. Ningú no
és just davant Déu segons la tradició bíblica. D’altra banda, alguns manuscrits
afegeixen que es retiren acusats per la pròpia consciència. La paraula i acció
de Jesús els allibera de fer mal. Jesús no ha vingut a jutjar, sinó a salvar.
Amb el gest d’ajupir-se i escriure a terra, Jesús expressa dues coses: no critica
la Llei que condemna l’adulteri i manifesta el sentit de la seva missió, és a
dir, anunciar i fer present la salvació de Déu. Tot el relat té una textura
simbòlica. Jesús ha pujat i ha baixat de la muntanya de les Oliveres i li paren
una trampa per a acusar-lo. Aquest és el context de la passió. El fet
d’ajupir-se i aixecar-se evoca l’abaixament i l’exaltació amb què Jesús
reconciliarà tota la humanitat amb Déu. I la dona, que passa de la mort a la
vida, representa tot el poble de Déu (Israel i l’Església), que rep el perdó
incondicional i gratuït de Déu.
3. Pensem-hi
· Sóc el primer a condemnar l’altre?
· Què en penso de l’actitud de Jesús?
· I si em posés en la pell de l’adúltera, com reaccionaria davant les últimes
paraules de Jesús?
