D. 2n de Quaresma C
(13 març 2022)
1. Llegim el text
(Lc 9,28b-36)
28Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això,
Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. 29Mentre
pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una
blancor esclatant. 30Llavors dos homes es posaren a conversar amb
ell. Eren Moisès i Elies, 31que es van aparèixer gloriosos i
parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. 32A
Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure
la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. 33Quan
aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a
tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. 34Encara
ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells
s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. 35Llavors va
sortir del núvol una veu que deia: Aquest
és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. 36Així que s’hagué
sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies
no explicaren a ningú res del que havien vist.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
El relat de la transfiguració de
Jesús s’esdevé davant els ulls de Pere, Joan i Jaume, els tres deixebles que
són testimonis dels esdeveniments cabdals del ministeri de Jesús.
El quadre lucà consta de quatre
escenes: (1) La introducció espaciotemporal (Lc 9,28): el vuitè dia
(el dia de la resurrecció), mentre Jesús prega (com al baptisme), a la muntanya
(lloc de teofania i revelació); i amb els testimonis: Pere, Joan i Jaume.
(2) La visió (Lc 9,29-32): la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès
i Elies; Lluc nota que, tot i la son, Pere i companys veuen la glòria
de Jesús i els dos homes que conversen amb ell (9,32). (3) El cim de la
visió (Lc 9,33-36): amb la intervenció de Pere (la veu de l’Església),
l’aparició d’un núvol (la presència misteriosa del Senyor), la veu
que revela la identitat de Jesús i que convida a escoltar-lo, la reacció d’esglai
dels tres testimonis (Lc 9,34). (4) El final de la teofania (Lc
9,36); quan baixen de la muntanya. Mentre Mateu i Marc noten que Jesús demana silenci,
Lluc indica que els testimonis guarden silenci per pròpia iniciativa. D’altra
banda, Lluc omet l’escena del diàleg entre Jesús i els testimonis sobre el
significat de l’esdeveniment (Mt 17,10-13; Mc 9,11-13).
La veu misteriosa, ressò de
la teofania del baptisme (Lc 3,21b-22), corregeix i resitua la
interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendiria a posar al mateix
nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies.
Jesús actualitza Llei i Profetes, i
ara i ací, és la cabana de la presència i de l’encontre amb Déu. A més,
la missió de Jesús és única i definitiva, per això els testimonis no veuen
ningú més que Jesús, tot sol (Lc 9,36).
Aquest relat, tot
i que recull imatges de les teofanies bíbliques i de les visions
apocalíptiques, manifesta la novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de
Déu i Fill de l’home, que és del món diví, però que viu i mor en la història
humana. La transfiguració anticipa ja la glòria del darrer dia (primer i
vuitè), ja present en el Jesús que fa camí amb ells. El Pare confirma als tres
testimonis que Jesús és el seu Fill, el seu elegit, el Servent anunciat
per Isaïes (Is 42,1). En efecte, el Pare testifica que el seu Fill Jesús
manifesta d’una manera única i definitiva la seva voluntat revelada en la Llei
i els Profetes; per això, anima a escoltar-lo (Dt 18,15).
3. Pensem-hi. He fet cap experiència de gaudi inexplicable
pel trobament amb Jesús en la pregària o en un recés? Què m’aporta Jesús en el
meu camí, en la meva vida i acció?
