Evangeli de la Vetlla C
1. Llegim
el text (Lc 24,1-12)
1El diumenge, molt de
matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien
preparat 2i van trobar que la pedra havia estat apartada del
sepulcre. 3Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el
Senyor. 4Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan
se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5Esglaiades,
van abaixar el rostre, i ells els digueren: Per
què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us
va dir quan encara era a Galilea: 7«Cal que el Fill de l’home sigui entregat a
les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.»
8Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. 9Llavors
se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10Eren
Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb
elles ho explicaven als apòstols, 11però les seves paraules els van
semblar un deliri, i no se les van creure. 12Amb tot, Pere se’n va
anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol
d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
2. Comprenem
el text i contemplem Jesús
Les
dones van a retre homenatge a un mort i es troben el sepulcre sense el cos del
mort, però hi troben dos testimonis del fet que ha succeït. No troben un jove (Mc 16,5), sinó l’absència del
cos de Jesús, el Senyor (Lc 24,3). Ni el jove (Mc) ni un àngel (Mt), sinó dos homes (els dos testimonis que cal) testifiquen la resurrecció
de Jesús, així es confirma la solidesa de l’ensenyament rebut (Lc 1,4).
Davant la revelació divina, les dones reaccionen amb esglai i abaixen el cap fins a terra, encara no
han comprès que la salvació ha arribat (Lc 21,28) i no reben cap missió; han de
recordar primer la paraula de Jesús,
que fonamenta la seva fe i el seu testimoni. Quan esdevenen testimonis, Lluc
dóna els noms de les dones (Lc 24,10). I no li cal narrar cap aparició a les
dones. La paraula de les dones no és digne de crèdit (Lc 24,11). Només en fa
cas en Pere, per si de cas. Pere va corrents cap al sepulcre i queda bocabadat
davant el llençol d’amortallar, però no acaba d’entendre-ho (Lc 24,12).
El sepulcre buit no és suficient per a suscitar la fe en la resurrecció, cal
descobrir el designi de Déu manifestat en Jesús (Lc 24,6-8.26-27).
Jesús no hi és: Ha ressuscitat! És viu, per tant, no es troba entre els morts. S’ha
acomplert tot el que deia l’Escriptura (Lc 24,44): Déu ha visitat el seu poble i
l’ha salvat en Jesús (Lc 1,68.78; 7,16; 19,44).
3.
Pensem-hi
- Quina és la meva
actitud? La de les dones? és a dir, recordar l’Evangeli (el designi de
Déu d’alliberar-nos de la mort i omplir-nos del seu amor que vivifica) i
entendre que Jesús havia de morir per poder vèncer la mort per sempre? La de Pere? és a dir, d’anar-hi per si de cas i estranyar-se
de no trobar Jesús entre els morts?
- Quina és la bona
notícia que reben les dones? I
jo, quina donaria avui?
