Assumpció de la Mare de Déu
(15 d’agost)
1. Llegim el text (Lc 1,39-56)
39Per aquells dies, Maria
se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, 40va entrar a casa de Zacaries
i saludà Elisabet. 41Tan bon punt Elisabet va
sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i
Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42Llavors va exclamar amb totes les forces: Ets beneïda entre totes les dones i
és beneït el fruit de les teves entranyes! 43Qui sóc jo perquè la
mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44Tan bon punt he
sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. 46Maria
digué: La
meva ànima magnifica el Senyor, 47el meu esperit
celebra Déu que em salva, 48perquè
ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em
diran benaurada, 49perquè
el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, 50i l’amor
que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. 51»Les obres del
seu braç són potents: dispersa
els homes de cor altiu, 52derroca els poderosos del soli i
exalta els humils; 53omple de
béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. 54-55»Ha
protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha
recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
56Maria es va quedar uns
tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
2. Comprenem
el text
L’episodi de la visita de
Maria a Elisabet va seguit del «Magníficat» ––aquesta és la primera paraula del
cant en la versió llatina de sant Jeroni––, que és el primer dels quatre himnes
que hi ha en l’evangeli de la infància de Jesús (els altres són el càntic de
Zacaries; el cant dels àngels i el càntic de Simeó).
La salutació de Maria
provoca una reacció en cadena: el nen salta dins del ventre d’Elisabet, la
qual, «plena de l’Esperit Sant», entona una lloança per beneir Maria i el nen
que ella porta. El salt d’alegria del nen és signe que Elisabet es troba davant
la mare del seu Senyor.
El
càntic de Maria és la reacció de la mare del Senyor a la salutació d’Elisabet.
És un poema ple de textos de l’AT, sobre el fons del càntic d’Anna, la mare de
Samuel (1Sa 2,1-10). Amb al·lusions al Gn, Dt, Sir, Is, Ha, Ml, Jb, Ez i,
sobretot, als Salms. És construït a partir d’un joc de contrastos: abaixament/elevació.
Maria lloa la grandesa de Déu: és poderós perquè ha fet per ella coses grans;
el seu braç és potent ––una referència a la sortida d’Egipte–– i capgira valors
considerats humans: els orgullosos són dispersats; el poderosos, destronats; i
els rics, despullats; per contrast, els humils són elevats i els afamats són
saciats. Maria confessa Déu com el seu salvador. I ho diu en temps passat: «ha
fet el poder en el seu braç». Maria, la dona humil, portadora del pla salvador
de Déu, ens diu, des de la fe més profunda, que Déu ja ha actuat.
3. Mirem la nostra vida i acció
- On hem descobert l’acció poderosa de Déu en la
nostra vida i acció?
- Sabem reaccionar com Maria davant l’acció de
Déu?
- I sabem lloar la fe dels qui ens posen davant
del Senyor?
