D. 15 de
durant l’any A
(12 juliol 2020)
1. Llegim el text (Mt 13,1-23)
1Aquell dia, Jesús
va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en
una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. 3Ell els va parlar llargament en
paràboles. Deia:
—Un sembrador va
sortir a sembrar. 4Tot
sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells
i se les van menjar. 5Unes
altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de
seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6però, quan sortí el sol,
recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure
enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8Però una part de les llavors va
caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres
el seixanta, unes altres el trenta per u.
9»Qui tingui
orelles, que escolti.
10Els deixebles s’acostaren
i li van preguntar:
—Per què els
parles en paràboles?
11Ell els respongué:
—A vosaltres, us
és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. 12Perquè al qui té, li donaran
encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins
allò que li queda. 13Per
això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi
senten ni comprenen. 14Així
es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: »Escoltareu, però no
comprendreu; mirareu, però no hi veureu. 15S’ha fet insensible, el cor
d’aquest poble, s’han tapat les orelles, han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi
sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els
guariria! 16»Feliços,
en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi
senten! 17En veritat
us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu,
però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18»Per tant,
escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19A tot aquell qui escolta la
paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor
sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20El de la llavor sembrada en un
terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21però no té arrels dintre
d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o
persecucions, sucumbeix tot seguit. 22El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui
escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les
riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23El de la llavor sembrada en
terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i
arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
S’inicia l’anomenat Discurs en
paràboles. Els destinataris són, d’una banda, la gent, i de l’altra els
deixebles. Allò que separa ambdós grups és escoltar i entendre la paraula
del Regne (Mt 13,19.23.51), i així conèixer els secrets del Regne (Mt 13,11).
El text comprèn: (1) la
introducció a tot el discurs (Mt 13,1-3a), que mostra Jesús, que ha sortir de
la casa de Pere (8,14), assegut, com a mestre, dalt d’una barca i vora el llac;
(2) la paràbola del sembrador (Mt 13,3b-9), on destaca tant el resultat
obtingut per la llavor caiguda sobre terrenys diferents, com l’acció del
sembrador; (3) el motiu del discurs en paràboles (Mt 13,10-17), que
parteix del fet que els deixebles s’acosten a Jesús (és una manera de
reconèixer que és el Senyor) a fi de preguntar-li perquè parla en paràboles a
la gent; (4) la relectura de la paràbola del sembrador (Mt 13,18-23).
En aquest quadre, es distingeix el nivell de Jesús i el de Mateu. En un primer
moment, Jesús respon a la visió depriment dels seus oients, que constaten que
tots els esforços de la seva predicació i acció acaben en fracàs, amb una
certesa: el que Déu ha encetat segur que, contra tota esperança, reeixirà.
La paràbola del sembrador s’inspira
en la imatge bíblica que connota l’acció eficaç de Déu, que infon
esperança en una situació de crisi. El sembrador ha sortit a escampar la llavor
sense preocupar-se d’escollir-ne el terreny: així és com actua lliurement Déu.
El missatge d’esperança, davant del fracàs del ministeri de Jesús, és
suggerit pel contrast entre els tres primers quadres i l’últim: el no
acolliment constatat i l’acolliment assegurat. Així doncs, cal notar la
diversa reacció que troba la paraula i acció de Jesús, només els petits
(cf. Mt 11,25-26), els pobres i els pecadors, l’acullen amb fe i alegria.
Mateu rellegeix aquesta paràbola
des de la seva experiència eclesial. Ara i ací es tracta d’infondre confiança
en els qui continuen l’obra de Jesús, malgrat les diverses reaccions. Mateu
recorda que l’acció lliure del sembrador d’escampar arreu la llavor, s’arrela
en l’acció lliure de Déu (per tant, l’èxit està assegurat) i en la seva elecció
dels petits, perquè continuïn la missió de Jesús.
El doble nivell interpretatiu també
es veu en la invitació conclusiva a escoltar la predicació del Regne.
Jesús afirma l’èxit de la missió, perquè aquesta és la voluntat del Pare. Mateu
exhorta a donar fruit, acollint la paraula i l’acció de Jesús, fent la
voluntat del Pare. I per a Mateu, la continuació fidel i perseverant de la
missió de Jesús implica superar les crisis característiques d’una comunitat,
que viu en un medi hostil i que està formada per benestants, als qual
cal treure la son de les orelles.
3. Pensem-hi
Acullo la Paraula de Déu en la meva
i acció? I em deixo interpel·lar o transformar per ella?
Confio en la presència i l’acció de
Déu en la meva vida i acció?
Tot i la indignació per la situació
present, mantinc l’esperança en la construcció del Regne?
