dilluns, 20 de juliol del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp...


D. 17 durant l’any A 
(26 juliol 2020)

1. Llegim el text (Mt 13,44-52)

44Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. 45També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra. 47També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48Un cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 51¿Ho heu comprès, tot això? Li responen: Sí. 52Ell els diu: Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tenim tres paràboles (el tresor amagat, el mercader que troba la perla de gran valor i la gran xarxa) i una reflexió sobre els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne.
La paràbola del tresor amagat i la perla de gran valor apunten al  mateix model: quan es troba una cosa de gran valor, la persona que la troba ven tot el que té per tenir-la. L’experiència és diferent, per al pagès, perquè la trobada és inesperada, i per al mercader, perquè la trobada és fruit d’una recerca persistent. Però la realitat trobada esdevé la prioritat absoluta. El Regne esdevé la prioritat. Així ambdues paràboles proposen de fer el que fan els protagonistes, és a dir, vendre tot el que tenen per tal de comprar el tresor i la perla de gran valor trobats. Ací Jesús valora la decisió d’arriscar-ho tot per tal de no perdre l’ocasió única d’haver trobat el Regne.
La paràbola de la xarxa recorda la del blat i la del jull. La imatge del judici final recorda que ser deixebles del Regne no és un joc d’atzar, sinó una opció. Aquesta paràbola mostra el contrast entre la recollida de tot tipus de peixos i la separació que se’n fa a la platja. No es tracta de refusar ningú ni de dir que no hi ha res a fer: cal tirar les xarxes, és a dir, cal anunciar i fer present l’Evangeli, sense fer distincions ni elits. No podem restar de braços plegats.
La referència al mestre de la Llei que es fa deixeble del Regne recorda que tota l’Escriptura meditada, pregada i viscuda esdevé completament nova i inesperada en Jesús. El Regne és una sorpresa que t’implica totalment.

3. Pensem-hi

Quin tresor amagat m’he trobat? I quina perla de gran valor he cercat i he trobat? Què prioritzo en la meva vida i acció?
Anuncio l’Evangeli i en sóc testimoni, sense fer distinció de persones?