D. 17 durant l’any A
(26 juliol 2020)
1. Llegim el text (Mt 13,44-52)
44Amb el Regne del
cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a
amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. 45També passa amb el Regne del
cel com amb un mercader que busca perles fines: 46quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té
i la compra. 47També
passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa
arreplega tota mena de peixos. 48Un
cop plena, la treuen a la riba, s’asseuen, i recullen en coves els peixos bons
i llencen els dolents. 49Igualment
passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels
justos, 50i els
llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 51¿Ho heu comprès, tot això? Li responen: Sí. 52Ell
els diu: Doncs bé, tot mestre de la Llei
que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu
del seu tresor coses noves i coses velles.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Tenim tres paràboles (el tresor amagat, el
mercader que troba la perla de gran valor i la gran xarxa) i una reflexió sobre
els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne.
La paràbola del tresor amagat i la perla de gran
valor apunten al mateix model: quan es
troba una cosa de gran valor, la persona que la troba ven tot el que té per
tenir-la. L’experiència és diferent, per al pagès, perquè la trobada és
inesperada, i per al mercader, perquè la trobada és fruit d’una recerca
persistent. Però la realitat trobada esdevé la prioritat absoluta. El Regne
esdevé la prioritat. Així ambdues
paràboles proposen de fer el que fan els protagonistes, és a dir, vendre tot el
que tenen per tal de comprar el tresor i la perla de gran valor trobats. Ací
Jesús valora la decisió d’arriscar-ho tot per tal de no perdre l’ocasió única
d’haver trobat el Regne.
La paràbola de la xarxa recorda la del blat i la
del jull. La imatge del judici final recorda que ser deixebles del Regne no és
un joc d’atzar, sinó una opció. Aquesta
paràbola mostra el contrast entre la recollida de tot tipus de peixos i la
separació que se’n fa a la platja. No es tracta de refusar ningú ni de dir que
no hi ha res a fer: cal tirar les xarxes, és a dir, cal anunciar i fer present
l’Evangeli, sense fer distincions ni elits. No podem restar de braços plegats.
La referència al mestre de la Llei que es fa
deixeble del Regne recorda que tota l’Escriptura meditada, pregada i viscuda
esdevé completament nova i inesperada en Jesús. El Regne és una sorpresa que
t’implica totalment.
3. Pensem-hi
Quin tresor
amagat m’he trobat? I quina perla de gran valor he cercat i he trobat? Què
prioritzo en la meva vida i acció?
Anuncio
l’Evangeli i en sóc testimoni, sense fer distinció de persones?
