Diumenge 4t d’Advent A
1. Llegim el text (Mt 1,18-24)
18Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta
manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans
de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit
Sant. 19Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia
difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. 20Ja
havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del
Senyor que li digué: Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la
teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. 21Tindrà
un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu
poble. 22Tot això va succeir perquè es complís allò que el
Senyor havia anunciat pel profeta: 23La verge concebrà i tindrà
un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres». 24Quan
Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre
a casa la seva esposa.
2. Comprenem el text i
contemplem-lo
Tenim una síntesi
cristologicopneumatològica que revela la identitat de Jesús a Josep. La
genealogia de Jesús (Mt 1,1) acabava sense esmentar la paternitat de Josep (Mt
1,16). Ara s’explica aquesta presumpta irregularitat en l’origen de
Jesús amb una narració que en precisa la veritable identitat. Si a Lluc la
destinatària de la revelació és Maria, a Mateu, n’és Josep, perquè entre els
seus oients n’hi ha procedents del judaisme.
La concepció de Jesús s’esdevé en
el temps que, segons el ritu i costum dels jueus, va del compromís matrimonial
(són esposos) a la vida matrimonial (viure junts). Aquest fet
introdueix l’explicació del veritable origen de Jesús i la definició del paper
de Josep. D’entrada i per evitar qualsevol malentès, Mateu indica que la
concepció del fill en Maria és obra de l’Esperit Sant (Mt 1,18). Així,
la perplexitat de Josep indica les dues possibles actituds davant d’aquesta
concepció virginal: l’acusació d’adulteri i ruptura del contracte
matrimonial sense humiliar ni difamar Maria (evitant la investigació oficial),
o bé el reconeixement de l’origen misteriós del fill de Maria i
separació de l’esposa per tal de no aparèixer com a pare d’un fill que ve de
Déu. Aquesta situació que viu Josep s’indica amb dos atributs: espòs de
Maria i bo (fidel a la Llei). Des d’una visió segons la Llei,
semblaria que el fet de ser espòs i bo impediria de conviure amb
l’esposa considerada adúltera; des de la visió mateana (síntesi
judeocristiana), però, és espòs i bo perquè fa la voluntat de
Déu. A Mateu li interessa notar l’obediència de Josep i la seva
fidelitat al pla salvador de Déu.
El paper de Josep és acollir Maria
com a esposa seva i donar la paternitat legal al fill que naixerà, i així
garantir-li l’estatut històric de la descendència davídica. Josep entén que ha
rebre Maria com a esposa per la revelació sobre l’origen diví del fill concebut
(és obra de l’Esperit Sant), i entén que n’ha de ser el pare legal
(donar-li el nom) per la revelació del nom Jesús, que en revela la
missió: perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. A més, el nom Jesús
també inclou la identitat divina del fill i l’acompliment de totes les
expectatives messiàniques llegides en Is 7,14. En efecte, és Déu que
salva i és amb el seu poble fins a la fi del món (Mt 28,20).
L’obediència de Josep fa possible el projecte de salvació que li ha estat revelat:
acollir Maria com a esposa (Mt 1,24) i reconèixer-li el fill donant-li el nom
que li ha estat revelat (Mt 1,25). Jesús és fill de David per Josep i és
Fill de Déu per obra de l’Esperit Sant.
3. Pensem-hi
- Escolto la
Paraula de Déu i l’obeeixo?
- Estic obert/a
a acollir qualsevol crida que vingui de Déu?
