Pentecosta
1. Llegim el text (Jn 20,19-23)
19Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per
por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va
arribar, es posà al mig i els digué: Pau
a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat.
Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir:
Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors
va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu
l’Esperit Sant. 23A qui
perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li
quedaran sense perdó.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
El text ens situa en el mateix dia de Pasqua. Mentre
Lluc situa la recepció de l’Esperit a la Pentecosta, la tradició joànica la
situa a la tarda del mateix dia de Pasqua, àdhuc al mateix moment de l’enlairament
de Jesús (Jn 19,30.34; ressò de Jn 7,38-39). Ambdues tradicions relacionen la
recepció de l’Esperit amb la missió de Jesús (l’enviat del Pare) i dels seus
(els enviats de Jesús), amb l’actualització de l’únic Evangeli, que dóna la
vida per sempre (Jn 20,31). I també situen la recepció de l’Esperit després que
Jesús sigui enlairat, glorificat, constituït en sobirà de la creació.
Jesús té la iniciativa de fer-se veure i de presentar-se
vencedor de la mort davant els deixebles. Jesús fa tres accions: 1) posar-se al mig d’on estan reunits
(treu fora la por), 2) mostrar-los
les mans i el costat (és el crucificat) i 3)
alenar damunt d’ells (els dóna la nova vida que ell ha inaugurat).
Jesús s’apareix per a romandre sempre present en
la comunitat per l’Esperit donat, i en el món, per la missió dels deixebles.
Jesús, que du la iniciativa, es dóna a conèixer als deixebles i els confia una
missió. Des del Pare, Jesús glorificat els dóna l’Esperit, que els
acompanyarà sempre (Jn 14,16), els ajudarà a recordar tot el que Ell ha dit i
fet i els ho farà entendre (Jn 14,26), els guiarà en la missió i els conduirà
cap al Pare (Jn 16,13-14).
Jesús ha rebut del Pare la missió de portar l’amor
de Déu a tothom i confia als deixebles aquesta missió. Així els deixebles reben
la missió del Pare de part de Jesús. Si abans ha estat el Pare el qui ha enviat
Jesús, ara és Jesús el qui envia els seus deixebles. La missió de Jesús
continua pels seus deixebles. Per això l’Esperit Sant és donat per a dur
a terme la missió rebuda del Pare per Jesús, i alhora, per a fer present en el
món, amb el do del perdó, el do de la pau i la neutralització del mal. El do
del perdó dels pecats i el do de l’Esperit van ben lligats: amb el perdó neix
una nova vida, s’ofereix una nova oportunitat. Ara i ací, el poder rebut
(Jn 20,23), que ofereix el perdó dels pecats als qui acullen la missió rebuda
del Fill, fa present (signe eficaç) la salvació que el Fill ha rebut del
Pare (Jn 3,17).
L’Esperit és donat amb un gest de
Jesús (Jn 20,22). El mateix gest de Déu a l’hora de crear l’ésser humà (Gn
2,7). L’Esperit rebut infon la vida de Déu i ens situa amb un peu en el seu
Regne. Amb el do de l’Esperit, els deixebles neixen a la vida del Regne (Jn 3,5-6),
poden adorar veritablement el Pare (Jn 4,23), i reben el do de la vida per
sempre (Jn 6,63; 7,37-38). El primer efecte del do de l’Esperit és néixer de
nou; és a dir, participar de la vida de Déu, de la comunió amb Déu i amb
els pobres i entre nosaltres en Jesucrist, i certament aquest efecte és
acompanyat pel perdó, signe de la victòria sobre el pecat i la mort.
3. Pensem-hi
Sóc conscient que Jesús m’envia a col·laborar amb
d’altres en la construcció del Regne?
El perdó és l’arma que faig servir, amb la força de
l’Esperit, per a neutralitzar el mal i fer-lo retrocedir? Amb el perdó ofereixo
una nova oportunitat des de l’amor?
