El Cos i la Sang de Crist C
(23 juny
2019)
1. Llegim el text (Lc 9,11b-17)
11bJesús acollí els
qui el seguien i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien
necessitat. 12El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a
dir-li: Acomiada la gent, i que vagin als
pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en
un lloc despoblat. 13Però Jesús els digué: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: Només tenim cinc pans i dos peixos; si de
cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta
gentada. 14Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors
Jesús digué als seus deixebles: Feu-los
seure en grups de cinquanta. 15Ells ho van fer així, i tothom
s’assegué. 16Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els
ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els
servissin a la gent. 17Tots en van menjar i quedaren saciats.
Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El miracle de la multiplicació dels
pans i peixos és l’únic que és testificat pels quatre evangelis. Inclús Mateu i
Marc en tenen dues narracions. Però el que impressiona més és la manca de
reacció de la multitud en els cinc relats sinòptics (2 de Mc, 2 de Mt, Lc), el
que un fet tan espectacular tingui tan poc ressò. El que tots sis (2 de Mc, 2
de Mt, Lc i Jn) esmenten és que la multitud queda saciada.
Lluc situa el relat dels pans i
peixos com a resposta a la pregunta del rei Herodes: Qui és aquest de qui
sento dir tot això? (Lc 9,9), a fi de mostrar un nou aspecte del poder de
Jesús i indicar el lligam entre l’acció de Jesús i la presència del Regne (Lc
9,11). El fet que tota la multitud quedi saciada representa un tast del
Regne. Les mateixes sobres són signe de la generositat de Déu
manifestada en Jesús. I el fet que siguin dotze coves és una al·lusió
als Dotze i al banquet final. Així es destaca l’acompliment de les promeses:
Déu celebra un banquet per a tots els pobles (Is 25,6). Imatge de la comunitat
que acull tothom i que es reuneix entorn del Crist present en l’Eucaristia
(recordeu com acaben les aventures d’Astèrix
i Obèlix?).
Jesús clou la seva missió a la
regió de Galilea amb un gest profètic, aplegar deixebles i multitud i compartir
el que ell mateix havia multiplicat. Jesús acull tothom, per això no acomiada
ningú, quan sorgeixen les dificultats. Jesús fa cinc accions: pren, alça els
ulls, beneeix, parteix i dóna. Les cinc accions que caracteritzen la seva
donació gratuïta per amor al Pare i a la humanitat i anticipen el banquet
festiu de tots els pobles. Precisament són les cinc accions que fa el qui
presideix l’Eucaristia.
La desproporció
entre la poca cosa que tenen i aporten els deixebles i el que Jesús té i dóna
anuncia i fa present l’immens tresor de l’Eucaristia: Jesús té la vida de Déu i
la dóna gratis i generosament.
3. Mirem la nostra vida i acció
Què em crida l’atenció de Jesús? (Que
aculli tothom i no acomiada ningú? Que animi a l’equip a prendre la iniciativa?)
Quina hauria estat la meva reacció
davant el gest profètic de Jesús?
Visc l’Eucaristia com l’aplec de la
diversitat en la unitat entorn de Jesús (com a tast del Regne de Déu)?
