Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula

 

D. 4rt d’Advent B

1.Llegim l’Evangeli (Lc 1,26-38)

²⁶El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, ²⁷a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. ²⁸L’àngel entrà a trobar-la i li digué: Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. ²⁹Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. ³⁰L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. ³¹Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. ³²Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. ³³Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. ³⁴Maria preguntà a l’àngel: Com podrà ser això, si jo sóc verge? ³⁵L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. ³⁶També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ³⁷perquè per a Déu no hi ha res impossible. ³⁸Maria va dir: Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retira

2. Comprenem el text

Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i el nom (Lc 1,30). Calia una mare que, com a representant de tots els vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55).

Maria, coberta amb l’ombra de l’Esperit Sant, esdevé l’arca de l’Aliança, és a dir, la mateixa presència de Déu enmig del seu poble. A més, l’Esperit ja participa al principi en l’acció creadora de Déu (Gn 1,2).

Maria s’obre totalment a la voluntat de Déu (Lc 8,21). L’obediència de Maria segella l’inici de l’Església. La decisió lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor: depèn totalment de la gràcia de Déu.

3. Fixem la mirada en Maria i en Jesús

El personatge a destacar és Maria i relacionada amb Jesús.

Maria és destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (1,32), Fill de Déu (1,35). I perquè el nen no és només l’hereu del tron de David (1,32), sinó Fill de Déu, Maria és verge (1,27). Així queda clar que Déu és el seu Pare, per tant és Déu i Home alhora.

Jesús és el Fill de Déu (Déu veritable) i el Messies esperat (Home veritable).

4. Pensem-hi

M’he preguntat mai perquè el qui és tan important vol néixer tan humil?

Si fixo la mirada en Maria, puc preguntar-me:

• Sé escoltar? Estic atent als esdeveniments quotidians, per a saber-hi descobrir la presència o la companyonia de Déu? Trobo la plena llibertat en el Senyor?