Immaculada Concepció
1. Llegim el text (Lc 1,26-38)
26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel
en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de
la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li
digué: Déu te guard, plena de la gràcia
del Senyor! Ell és amb tu. 29Ella es va torbar en sentir
aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué: No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia
davant de Déu. 31Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el
nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà
fi. 34Maria preguntà
a l’àngel: Com podrà ser això, si jo sóc
verge? 35L’àngel
li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre
teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit
que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. 36També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves
velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37perquè per a Déu no hi ha res impossible. 38Maria va dir: Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi
en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.
2. Comprenem el text
Maria és saludada amb la missió (Lc 1,28) i
el nom (Lc 1,30), com en el relat d’anunciació d’Isaac (Gn 17,5). Maria és
destinada a ser la mare del qui ja és Fill de l’Altíssim (Lc 1,32), Fill
de Déu (Lc 1,35). Això indica que la intenció lucana és eminentment oferir
una reflexió sobre Jesucrist, tot i donar alguna pinzellada sobre la figura de
Maria: verge i obedient (Lc 1,34.38). Precisament perquè el nen
no és només l’hereu del tron de David (Lc 1,32), sinó Fill de Déu, Maria
és verge (Lc 1,27).
La litúrgia de la festa d’avui convida a fixar-nos
en Maria com l’esclava del Senyor (Lc 1,38) i la plena de la gràcia
del Senyor (Lc 1,28). La versió litúrgica segueix la versió de la Vulgata
(en llatí diu: gratia plena) que ha marcat tota una interpretació,
certament fidel al participi perfecte original. En efecte, Déu ha afavorit
Maria (Lc 1,30), li ha concedit aquella gràcia rebuda en Crist (cf. Ef
1,6), però en plenitud perquè és la mare del seu Fill.
Calia una mare que, com a representant de tots els
vivents, permetés que Déu es fes vivent, és a dir, que passés per la
mort. I ho permet quan accepta la seva Paraula i l’acompliment de la seva
promesa (cf. 2Sa 7,8-16; Gn 12,3; Lc 1,54-55). Maria s’identifica amb la figura
d’Anna (1Sa 1,11) i s’obre totalment a la voluntat de Déu (cf. Lc 8,21). L’obediència
de Maria segella l’inici de l’Església, n’és també la mare. La decisió
lliure de Maria no sols expressa l’inici de la seva relació amb el pla
misteriós de Déu: és l’esclava del Senyor (la seva llibertat està en el
Senyor), sinó també la seva identificació amb els pobres del Senyor:
depèn totalment de la gràcia de Déu.
Déu omple Maria de la seva
gràcia assignant-li una missió irrepetible i única: la de ser la mare del
seu Fill únic i del Messies davídic. Maria esdevé el model de com Déu pot
capgirar-ho tot (Lc 1,46-53): d’una verge humil hebrea en fa una mare
extraordinària per a tots els pobles, la nova mare dels vivents. La
decisió lliure de Maria ens obre a l’autèntica i veritable llibertat.
3. Pensem-hi
En quina mesura m’identifico amb el sí lliure i confiat
de Maria a l’obra de Déu?
Com m’obro al do (la gràcia) de Déu que m’invita a
col·laborar en l’edificació del seu Regne?
