D. 19 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt
14,22-33)
22Tot seguit, Jesús va
fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap
a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a
pregar. Al vespre encara era allà tot sol. 24Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de
terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. 25A la matinada, Jesús va anar
cap a ells caminant sobre l’aigua. 26Quan
els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
És un fantasma! I es posaren a cridar
de por. 27Però de
seguida Jesús els digué: Coratge! Sóc jo.
No tingueu por. 28Pere
li contestà: Senyor, si ets tu, mana’m
que vingui caminant sobre l’aigua. 29Jesús li digué: Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30Però en veure que el vent era
fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà: Senyor, salva’m! 31A l’instant, Jesús estengué la
mà i va agafar-lo tot dient-li: Home de
poca fe! Per què has dubtat? 32Llavors
pujaren a la barca, i el vent va parar. 33Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i
exclamaren: Realment ets Fill de Déu!
2. Mirem el text i contemplem
Jesús
L’encapçalament del text uneix el gest dels pans
amb una nova escenografia, més intraeclesial: la imatge de la barca, on Jesús
fa pujar els deixebles. Ací tornen a sortir els tres cercles que s’inicien a
la fe en Jesús: Pere, els deixebles i la gent.
Jesús se separa de la gent, fa embarcar els
deixebles amb Pere i es retira sol a la muntanya per pregar (al·lusió a
la situació actual de Jesús amb el Pare?). Jesús pren la iniciativa i determina
el desenvolupament dels esdeveniments d’una manera misteriosa: és l’absent
present.
El centre del drama és la trobada de Jesús amb els
deixebles i Pere sobre el llac, a la fi de la nit (enmig de la por). I es
desenvolupa en dos actes: la manifestació de Jesús als deixebles amb Pere: camina
sobre l’aigua; i el gest de salvació de Jesús envers Pere que s’enfonsa,
mentre va cap a Jesús. Pere mostra l’obediència de la fe, només l’adversitat
pot fer trontollar la fe. Entre la situació inicial, marcada per l’absència de
Jesús i la final, quan hi és present, els dos encontres amb Jesús fan passar
els deixebles –els de la barca i Pere– de la por a la fe: Realment sou Fill
de Déu.
L’escena amb Pere destaca que el
deixeble (Pere n’és el model) és convidat a fiar-se totalment del
Senyor, fins i tot en els moments més crítics. Pere aprèn de la pròpia
feblesa i s’adona que cal arriscar-se (sortir de la barca i jugar-se la vida)
per tal d’entendre què vol dir fiar-se del Senyor.
Jesús es revela als seus deixebles enmig de les
dificultats (la barca que va contracorrent enmig del món) i els confirma en la
fe, alliberant-los de la por i del dubte. I es revela com a Déu que és: No
tingueu por, que sóc jo (Ex 3,14; Is 43,10; 44,6; 46,9). Literalment, Jesús
diu: No tingueu por que jo sóc! és a dir, us trobeu davant
el Senyor.
Jesús ve de la seva experiència de pregària dalt
la muntanya; aquest fet destaca la presència del Senyor que s’acosta
misteriosament als deixebles. Jesús és el Senyor que domina les forces de la
natura (el vent amainà) i és el Salvador (li donà la mà) de l’Església
enmig de les proves.
El relat d’avui s’inspira en la tradició bíblica i
en experiències pasquals. No s’hauria d’excloure, però, que s’arreli en el
record d’una misteriosa trobada amb Jesús, durant una moguda travessia pel
llac.
3.
Pensem-hi
- Creure en Jesús fa que m’arrisqui en el seu seguiment?
- Trobo el temps per a pregar?
- Quan els fets i les situacions em superen m’arrisco a caminar cap a Jesús?
- Confiar en Déu em sosté en els moments durs i difícils?
