Assumpció de la Mare de Déu
1.
Llegim el text
(Lc 1,39-56)
39Per aquells dies, Maria
se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, 40va entrar a casa de Zacaries
i saludà Elisabet. 41Tan bon punt Elisabet va
sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i
Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. 42Llavors va exclamar amb totes les forces: Ets beneïda entre totes les dones i
és beneït el fruit de les teves entranyes! 43Qui sóc jo perquè la
mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44Tan bon punt he
sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. 45Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà. 46Maria
digué:
La meva ànima magnifica el
Senyor, 47el meu esperit celebra Déu que
em salva, 48perquè ha
mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran
benaurada, 49perquè
el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, 50i l’amor que té als qui creuen
en ell s’estén
de generació en generació. 51»Les
obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, 52derroca els poderosos del soli i
exalta els humils; 53omple de béns els pobres, i
els rics se’n tornen sense res. 54-55»Ha
protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s’ha
recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
56Maria
es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
2.
Contemplem el text
L’episodi de la visita
de Maria a Elisabet va seguit del «Magníficat» ––aquesta és la primera paraula
del cant en la versió llatina de sant Jeroni––, que és el primer dels quatre
himnes que hi ha en l’evangeli de la infància de Jesús (els altres són el
càntic de Zacaries; el cant dels àngels i el càntic de Simeó).
La salutació de Maria
provoca una reacció en cadena: l’infant salta dins del ventre d’Elisabet, la
qual, «plena de l’Esperit Sant», entona una lloança per beneir Maria i l’infant
que ella porta. El salt d’alegria de l’infant és signe que Elisabet es troba davant
la mare del seu Senyor.
El càntic de Maria és la reacció de la mare del Senyor a la salutació
d’Elisabet. És un poema compost de textos de l’AT, sobre el fons del càntic
d’Anna, la mare de Samuel (1Sa 2,1-10). Hi ha al·lusions al Gn, Dt, Sir, Is,
Ha, Ml, Jb, Ez i, sobretot, als Salms. És construït a partir d’un joc de
contrastos: abaixament/elevació. Maria lloa la grandesa de Déu: és
poderós perquè ha fet per ella coses grans; el seu braç és potent ––una
referència a la sortida d’Egipte–– i capgira valors considerats humans: els
orgullosos són dispersats; el poderosos, destronats; i els rics, despullats;
per contrast, els humils són elevats i els afamats són saciats. Maria confessa
Déu com el seu salvador. I ho diu en temps passat en grec: «ha fet el poder en
el seu braç». Maria, la dona humil, portadora del pla salvador de Déu, ens diu
des de la fe més profunda que Déu ja ha actuat.
3. Mirem la nostra vida i acció
On hem descobert l’acció
poderosa de Déu en la nostra vida i acció? I fem com Maria? I també sabem lloar
la fe dels qui ens posen davant del Senyor?
