D. 20 de
durant l’any A
1. Llegim el text
(Mt 15,21-28)
21Jesús se’n va anar d’allí i es
retirà a la regió de Tir i Sidó. 22Una
dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a
cridar: Senyor, Fill de David, tingues
pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt. 23Jesús no li va tornar
contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere
nostre. 24Jesús
els digué: Únicament he estat enviat a
les ovelles perdudes de la casa d’Israel. 25Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li
deia: Senyor, ajuda’m! 26Jesús contestà: No està bé de prendre el pa dels fills i
tirar-lo als gossets. 27Ella
digué: És veritat, Senyor, però també els
gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos. 28Llavors Jesús li respongué: Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal
com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.
2. Mirem el text
i contemplem Jesús
Aquest
relat és sorprenent, ja que presenta Jesús aprenent d’una dona estrangera. Jesús
es deixa convèncer pels arguments de l’altre, en aquest cas d’una dona que no
pertany al poble d’Israel. Un relat que convida a aturar-se en els dos
protagonistes: la dona cananea i Jesús.
El
silenci de Jesús davant la pregària de la dona cananea provoca la intervenció
dels deixebles. I aquesta intervenció provoca la reacció de Jesús, manifestant
la finalitat de la seva missió: dur l’Evangeli de Déu únicament als fills
d’Israel. La dona insisteix i aleshores Jesús respon metafòricament, tot
dient-li que els fills són els jueus
i els gossos són els gentils (els qui
no pertanyen al poble d’Israel) i el pa
és l’Evangeli de salvació que porta Jesús a Israel. I la dona, en lloc
d’ofendre’s (els jueus tractaven de gos els no jueus), reacciona amb una altra
metàfora, on es compara ella mateixa amb els animals que, tot i no asseure’s a
taula com els fills, en mengen les engrunes. La dona no perd l’esperança tot i
ser conscient que cadascú ha d’estar al seu lloc, Jesús amb els jueus i ella
amb els gentils. No la perd perquè està convençuda que el pa es pot compartir.
La
dona reconeix l’estatus jueu de Jesús amb el títol Fill de David. Jesús és
fidel a l’aliança de Déu amb els jueus. La dona creu que la salvació que porta
Jesús també és per als no jueus. La dona mostra la seva fe. Jesús accepta la
reflexió de la dona, en lloa la fe i li guareix la filla. I el miracle de la fe
és confirmat pel de la guarició. Aleshores l’Evangeli de la salvació també
abasta els gentils.
Una
dona forastera s’ha convertit en model de fe i anticipa la missió
evangelitzadora de tota l’Església, a sortir d’ella mateixa i abastar tot el
món.
3. Pensem-hi
La
meva pregària de petició és persistent i convençuda com la de la cananea? L’obstinació
de la cananea m’anima a fiar-me sempre de la generositat i misericòrdia de Déu?
