Diumenge 3r d’Advent A
1.Llegim el text (Mt 11,2-11)
2Joan, que era a la presó, va saber les
obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3a preguntar-li: ¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem
d’esperar un altre? 4Jesús
els respongué: Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5els cecs hi veuen, els
coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els
morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. 6I feliç aquell qui no em
rebutjarà! 7Mentre
ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: Què heu
sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8Doncs què hi heu sortit a
veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan
als palaus dels reis! 9Doncs
què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un
profeta. 10És aquell
de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et
prepari el camí.11En
veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran
que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.
2. Mirem el text
Per a Mateu Jesús és Déu amb nosaltres (Mt 1,23).
I davant la reacció suscitada perquè Déu salva en Jesús (cf. Mt 1,21), obre
una secció que va des de la perplexitat de Joan Baptista fins a l’oberta
hostilitat dels fariseus (cf. Mt 11,1-12,50).
A partir de la reacció que Jesús suscita en Joan
Baptista, Mt pinta un quadre que relaciona ambdues figures i les seves
respectives vingudes (Mt 11,2-19). Un quadre amb tres escenes: l’enquesta
de Joan i la resposta de Jesús (Mt 11,2-6), l’elogi Jesús a Joan (Mt 11,7-15) i
la interacció que hi ha entre la vinguda de Joan i la de Jesús (Mt 11,16-19).
El text llegit sols conté la primera escena (Mt 7,2-6)
i un tros de la segona (Mt 11,7-11). La primera escena mostra que la pregunta
de Joan parteix de l’acció de Jesús i que la resposta de Jesús convida a fer
una lectura profètica de la seva acció, a prendre posició davant el que veuen
i senten. L’acció de Jesús realitza l’acompliment de les promeses
messiàniques: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos
queden purs, els sords hi senten (Is 29,18; 35,5-6a), els morts
ressusciten (Is 26,19). Són signes que anticipen l’evangelització dels
pobres (Is 61,1) i la salvació de Déu dels temps messiànics, manifestats
ara en Jesús, i que conviden a la fe, a acollir Jesús, el mateix Déu que salva.
Ja que el temps d’Advent convida a fixar-nos en la figura de Joan, cal
notar que Joan havia anunciat la vinguda del Messies (Mt 3,11), però el Messies
que havia anunciat no encaixa amb Jesús (Mt 3,12). Així doncs cal acollir Jesús
com a Messies que és, però no pas com Joan i els seus deixebles creien que
seria; per això exclama: feliç aquell que no quedarà decebut de mi (Mt 11,6).
La segona escena presenta el testimoniatge de
Jesús sobre Joan Baptista. Amb una sèrie de preguntes, Jesús en destaca tant el
seu paper excepcional i únic en el projecte de Déu, com els trets que
defineixen el seu tarannà profètic: és coratjós (no com una canya sacsejada
pel vent) i auster (no porta vestits delicats), i és el precursor
que prepara la vinguda del Messies.
Jesús parteix del sentit popular
que ha copsat els aspectes més genuïns del Baptista com a profeta, per
tal de situar-lo dins del temps messiànic realitzat. Així, la tensió entre el
temps de preparació i el seu acompliment és descrita per la relació que s’estableix,
des de la fe, entre el gran i el petit: mentre Joan és el més gran
d’entre tots els que les mares han portat al món, el més petit dels
deixebles és més gran que ell en el Regne inaugurat.
3. Mirem la
nostra vida i acció
En què em fixo de Jesús? I Jesús, en què convida a
fixar-me de les persones?
