Diumenge 4t d’Advent A
1. Llegim el text (Mt 1,18-24)
18Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva
mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es
trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. 19Josep,
el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué
de desfer en secret l’acord matrimonial. 20Ja havia pres aquesta
decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa
teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. 21Tindrà
un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu
poble. 22Tot això va succeir perquè es complís allò que el
Senyor havia anunciat pel profeta: 23La verge concebrà i tindrà
un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres». 24Quan
Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre
a casa la seva esposa.
2. Mirem el text i contemplem-lo
Tenim una síntesi cristologicopneumatològica que
revela la identitat de Jesús a Josep. La genealogia de Jesús (Mt 1,1)
acabava sense esmentar la paternitat de Josep (Mt 1,16). Ara s’explica aquesta
presumpta irregularitat en l’origen de Jesús amb una narració que en
precisa la veritable identitat. Si a Lluc la destinatària de la revelació és
Maria, a Mateu, n’és Josep, perquè entre els seus oients n’hi ha procedents del
judaisme.
La concepció de Jesús s’esdevé en el temps que,
segons el ritu i costum dels jueus, va del compromís matrimonial (són esposos)
a la vida matrimonial (viure junts). Aquest fet introdueix l’explicació
del veritable origen de Jesús i la definició del paper de Josep. D’entrada i
per evitar qualsevol malentès, Mateu indica que la concepció del fill en Maria és
obra de l’Esperit Sant (Mt 1,18). Així, la perplexitat de Josep indica les
dues possibles actituds davant d’aquesta concepció virginal: l’acusació
d’adulteri i ruptura del contracte matrimonial sense humiliar ni difamar Maria
(evitant la investigació oficial), o bé el reconeixement de l’origen
misteriós del fill de Maria i separació de l’esposa per tal de no aparèixer
com a pare d’un fill que ve de Déu. Aquesta situació que viu Josep s’indica amb
dos atributs: espòs de Maria i bo (fidel a la Llei). Des d’una
visió segons la Llei, semblaria que el fet de ser espòs i bo
impediria de conviure amb l’esposa considerada adúltera; des de la visió
mateana (síntesi judeocristiana), però, és espòs i bo perquè fa
la voluntat de Déu. A Mateu li interessa notar l’obediència de Josep i
la seva fidelitat al pla salvador de Déu.
El paper de Josep és acollir Maria com a esposa
seva i donar la paternitat legal al fill que naixerà, i així garantir-li l’estatut
històric de la descendència davídica. Josep entén que ha rebre Maria com a esposa
per la revelació sobre l’origen diví del fill concebut (és obra de l’Esperit
Sant), i entén que n’ha de ser el pare legal (donar-li el nom) per la
revelació del nom Jesús, que en revela la missió: perquè ell salvarà
dels pecats el seu poble. A més, el nom Jesús també inclou la
identitat divina del fill i l’acompliment de totes les expectatives
messiàniques llegides en Is 7,14. En efecte, és Déu que salva i és
amb el seu poble fins a la fi del món (Mt 28,20).
L’obediència de Josep fa
possible el projecte de salvació que li ha estat revelat: acollir Maria com a
esposa (Mt 1,24) i reconèixer-li el fill donant-li el nom que li ha estat revelat
(Mt 1,25). Jesús és fill de David per Josep i és Fill de Déu per
obra de l’Esperit Sant.
3. Pensem-hi
Escolto la Paraula de Déu i l’obeeixo? Estic obert/a a
acollir qualsevol crida que vingui de Déu?