Evangeli de la Vetlla C
1.
Llegim el text (Lc
24,1-12)
1El diumenge, molt de
matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien
preparat 2i van trobar que la
pedra havia estat apartada del sepulcre. 3Hi van entrar, però no
hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4Estaven del tot
perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb
vestits resplendents. 5Esglaiades, van abaixar el
rostre, i ells els digueren: Per què
busqueu entre els morts aquell qui viu? 6No
és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7«Cal
que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui
crucificat i que ressusciti el tercer dia.» 8Elles van recordar
aquestes paraules de Jesús. 9Llavors se’n tornaren del
sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10Eren Maria Magdalena,
Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho
explicaven als apòstols, 11però les seves paraules els van
semblar un deliri, i no se les van creure. 12Amb tot, Pere se’n va
anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol
d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
2.
Mirem el text i contemplem Jesús
Les
dones que entren al sepulcre no troben un
jove (Mc 16,5), sinó l’absència del cos de Jesús, el Senyor (Lc
24,3). Ni el jove (Mc) ni un àngel
(Mt), sinó dos homes (els dos
testimonis que cal) testifiquen la resurrecció de Jesús, així es confirma la
solidesa de l’ensenyament rebut (Lc 1,4). Davant la revelació divina, les
dones reaccionen amb esglai i abaixen el
cap fins a terra, encara no han comprès que la salvació ha arribat (Lc
21,28) i no reben cap missió; han de recordar
primer la paraula de Jesús, que fonamenta la seva fe i el seu testimoni. Quan
esdevenen testimonis, Lluc dóna els noms de les dones (Lc 24,10). I no li cal
narrar cap aparició a les dones. La paraula de les dones no és digne de crèdit
(Lc 24,11). Només en fa cas en Pere, per si de cas. Pere va corrents cap al sepulcre
i queda bocabadat davant el llençol d’amortallar, però no acaba
d’entendre-ho (Lc 24,12). El sepulcre buit no és suficient per a suscitar la fe
en la resurrecció, cal descobrir el designi de Déu manifestat en Jesús (Lc
24,6-8.26-27).
Jesús no hi és: Ha ressuscitat! És viu, per tant, no es troba entre els morts. S’ha
acomplert tot el que deia l’Escriptura (Lc 24,44): Déu ha visitat el seu poble
i l’ha salvat en Jesús (Lc 1,68.78; 7,16; 19,44).
4.
Mirem la nostra vida i acció
Quina és la meva actitud? La de les dones?
és a dir, recordar-se de l’Evangeli (el designi de Déu d’alliberar-nos de la
mort i omplir-nos del seu amor que vivifica) i entendre que Jesús havia de
morir per poder vèncer la mort per sempre?
La de Pere? és a dir,
d’anar-hi per si de cas i estranyar-se de no trobar Jesús entre els morts?
Quina és la bona notícia que reben les dones?
Quina és la bona notícia que nosaltres donaríem
avui?
