Diumenge de Pasqua
1. Llegim el text (Jn 20,1-10)
1El primer dia de
la setmana –el diumenge–, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí,
quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del
sepulcre. 2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que
Jesús estimava, i els diu: S’han endut el
Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. 3Pere i l’altre
deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien tots dos junts, però
l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5s’ajupí
i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6Després
arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el
llençol d’amortallar, 7però el mocador que li havien posat al cap no
estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8Llavors
va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié
i cregué. 9De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura,
Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. 10I els dos deixebles
se’n tornaren a casa.
2. Mirem el text i
contemplem Jesús
L’evangelista presenta el quadre del sepulcre on han posat el
cadàver de Jesús, amb dues escenes ben teixides. En la primera escena, Maria
Magdalena i en la segona, Pere i el deixeble que Jesús estimava tant. Aquesta
última ve preparada per l’anterior i dóna la clau amb què obrir el sentit del
sepulcre buit. Cal acostar-s’hi amb els ulls de la fe per a poder veure-hi
la resurrecció de Jesús.
La primera escena transcorre molt ràpidament. És el primer dia de la
setmana (el diumenge), quan encara era fosc, és a dir, quan
encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena no entra al sepulcre, però veu;
veu lliure l’entrada del sepulcre, és a dir, sense la pedra, i se’n va
corrents a trobar Simó Pere i el deixeble estimat. I tanmateix, no ha vist res,
sols sospita que han robat el cos del Senyor. L’amor la mou a trobar el Senyor,
però és el Senyor el qui es fa trobadís (cf. Jn 20,11-18). No ha entès que la pedra
treta significa que la mort ha estat vençuda.
La denúncia del robatori del cos del Senyor mou els dos deixebles a anar-hi
corrents a veure què ha passat. Durant un temps, va córrer el rumor que
els deixebles s’havien endut el cos de Jesús (Mt 28,13-15): amb aquest incís,
l’evangelista fa constar que els deixebles no varen endur-se’l. Tot i que
ambdós hi corren junts, el deixeble estimat corre més que Pere. Mentre que la
tradició eclesial recorda que Pere és el primer dels Dotze al qual Jesús
ressuscitat se li apareix (per això, l’altre, el deixa entrar primer al
sepulcre), la tradició joànica recorda que un deixeble (que potser no era dels
Dotze, no se sap, tot i que la tradició l’identifica amb l’apòstol Joan de
Zebedeu, el germà de Jaume) fou més feliç per haver vist amb els ulls de la fe
i l’amor. Només aquí i a Lc 24,12.24 hi ha una referència a la visita dels
deixebles homes al sepulcre buit; a més, Lc 24,12 informa que només va
anar-hi Pere, després de les dones.
El deixeble estimat veu el mateix que Pere i creu. L’evangelista
no vol deixar malament Pere, sinó que vol deixar ben clar que va existir un
deixeble que va creure en el Senyor ressuscitat abans que les seves aparicions
ho confirmessin. Aquest deixeble va ser important per a la comunitat, la va
ajudar a trobar-se amb Déu fet home, mort i ressuscitat, i a identificar-s’hi
en la diferència. Pere veu els mateixos senyals de la resurrecció de
Llàtzer (Jn 11,44), on el mort Llàtzer surt lligat (torna a la vida per
morir). L’evangelista no ens indica la reacció de Pere davant d’aquesta visió,
que significa que Jesús s'ha deslligat dels lligams del reialme de la
mort.
Al final, l’evangelista ofereix la
interpretació del sepulcre buit: s’ha acomplert l’Escriptura i, per
tant, s’ha de veure des la fe en la Paraula de Déu. Jesús és el Vivent,
que esvaeix la fosca amb la llum de la fe. Ara cal veure la presència de
Jesús no pas com Maria Magdalena, sinó com el deixeble estimat; és a
dir, no pas des de la fosca de la sospita: el trobaré?, sinó des de la llum
de la fe: l’he trobat viu!
3. Pensem-hi
Contemplo la resurrecció de Jesús des dels ulls de la fe i a la llum de l’Escriptura?
O bé, la contemplo des de la sospita i la por? Què m’impedeix descobrir la
victòria de Crist sobre la mort?
