Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més

D. 5è de Quaresma C

1. Llegim el text (Jn 8,1-11)

¹Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. ²Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. ³Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, ⁴i li digueren: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. ⁵ Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? ⁶Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. ⁷Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. ⁸Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. ⁹Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. ¹⁰Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? ¹¹Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Tothom considera que 7,53-8,11 no pertany al quart evangeli, atès que alguns manuscrits importants (per exemple, els antics papirs 66 i 75; els còdexs 01; 03, entre d’altres) i algunes versions antigues (siríaques, coptes, llatines) no tenen aquesta perícopa; d’altres la situen després de Jn 7,36 o Jn 7,44; i alguns, al final del quart evangeli; els manuscrits de la família 13 la situen després de Lc 21,38, on se’ns diu que tot el poble es reunia amb Jesús al temple per escoltar-lo. Molts creuen que aquest últim seria el lloc ideal d’aquest episodi, per això el llegim en el cicle dedicat a Lluc. La Disdakalia (document siríac del segle iii) cita l’episodi a fi d’exhortar els bisbes a ser misericordiosos amb els pecadors. El teòleg catòlic Karl Rahner (segle xx) el cita perquè els cristians siguin misericordiosos amb l’Església institució. El narrador original d’aquest episodi il·lustra com Jesús anuncia i fa present el perdó sense condicions de Déu als pecadors.

Si situem l’episodi després de Lc 21,38, ens trobem al temple, on Jesús ensenya al final del seu ministeri. En aquest context, els escribes i fariseus posen una trampa al mestre: si aprova la lapidació de l’adúltera anirà contra el que ha predicat fins aleshores (Lc 15) i entrarà en conflicte amb l’autoritat romana (que s’ha reservat el dret a sentenciar a mort); si proposa l’absolució anirà contra la llei (Ex 20,14; Lv 18,20; 20,10; Dt 5,18; 22,22). Jesús no pot escapar-se fàcilment de la trampa parada; no es tracta d’una decisió teòrica, sinó de deixar viure o morir l’adúltera que té al davant. Abans de decidir-se, Jesús s’ajup i escriu a terra per dues vegades (8,6.8), sembla voler retardar la seva resposta o fer una acció simbòlica, davant el fet que els escribes i fariseus oposin l’autoritat de la Llei a la seva. L’acció d’escriure a terra evocaria Jr 17,13 i recordaria el judici de Déu sobre tots els pecadors d’Israel; així, amb aquest gest, Jesús interpel·la la consciència dels acusadors, on han de trobar-hi la resposta correcta. Per això Jesús sentencia: Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres. Ningú no és just davant Déu segons la tradició bíblica. D’altra banda, alguns manuscrits afegeixen que es retiren acusats per la pròpia consciència. La paraula i acció de Jesús els allibera de fer mal. Jesús no ha vingut a jutjar, sinó a salvar.

Amb el gest d’ajupir-se i escriure a terra, Jesús expressa dues coses: no critica la Llei que condemna l’adulteri i manifesta el sentit de la seva missió, és a dir, anunciar i fer present la salvació de Déu. Tot el relat té una textura simbòlica. Jesús ha pujat i ha baixat de la muntanya de les Oliveres i li paren una trampa per a acusar-lo. Aquest és el context de la passió. El fet d’ajupir-se i aixecar-se evoca l’abaixament i l’exaltació amb què Jesús reconciliarà tota la humanitat amb Déu. I la dona, que passa de la mort a la vida, representa tot el poble de Déu (Israel i l’Església), que rep el perdó incondicional i gratuït de Déu.

3. Pensem-hi

Sóc el primer a condemnar l’altre?

Què en penso de l’actitud de Jesús?

I si en posés en la pell de l’adúltera, com reaccionaria davant les últimes paraules de Jesús?