Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa...

 

D. 33 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 21,5-19)

⁵Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:

⁶De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït. ⁷Llavors li preguntaren: Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? ⁸Ell digué: Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: Sóc jo, i també: El temps s’acosta. No aneu darrere d’ells.

⁹Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. ¹⁰Després els va dir: Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; ¹¹hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. ¹²Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. ¹³Serà una ocasió de donar testimoni. ¹⁴Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: ¹⁵jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. ¹⁶Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres.

¹⁷Tothom us odiarà per causa del meu nom. ¹⁸Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. ¹⁹Amb la vostra perseverança salvareu la vida.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Aquest text forma part de l’anomenat discurs escatològic lucà (Lc 21,5-38), és a dir, sobre les realitats últimes, que ve precedit per l’anunci de la destrucció del temple de Jerusalem (Lc 21,5-7). I comença amb la pregunta: Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? Lluc reflecteix la idea d’un interval entre el ministeri de Jesús i la fi dels temps, que vindrà precedida per uns senyals.

El discurs escatològic lucà es fonamenta en el de Mc 13. Però hi ha un tret que els diferencia: Lluc insisteix no tant en el darrer dia com en l’avui de la salvació. Això no significa que suprimeixi la idea de la parusia: és l’únic dels tres sinòptics que l’afirma expressament, quan recorda: Aquest Jesús que ha estat endut al cel, vindrà tal com l’heu vist que s’hi anava (Ac 1,11). Heus ací que el deixeble ha de viure l’avui, seguint el camí de Jesús a Jerusalem i assumint les dificultats i les angoixes del temps present, el temps de l’Església.

Jesús anuncia la destrucció del temple veient força avançats els treballs de reforma i d’embelliment del segon temple (el primer fou construït en temps de Salomó i destruït l’any 587 aC), uns treballs iniciats pel rei Herodes el Gran (37-4 aC). Per tant, aquest anunci és doblement colpidor: pel fet que ja està quasi acabat i pel significat que té per a Israel.

Una preocupació lucana és separar la destrucció de Jerusalem (70 dC) de la fi dels temps. La fi no ha arribat (Lc 21,9), tot i que el temple ja sigui destruït (un fet ja esdevingut  quan Lluc redacta el seu evangeli), per això els cristians s’han de preparar per a viure enmig de les adversitats i persecucions (Lc 21,12-19). Sense oblidar-se, però, d’un dels perills més dolorosos: el fet de ser traïts pels propis familiars i amics, i de ser odiats de tothom (Lc 21,16-17). Tanmateix el Senyor els garanteix la protecció contra tota mena de mals físics i els assegura la vida eterna. En definitiva, el qui superi les persecucions i l’odi de tothom fins al final, també de la seva vida en aquest món, gaudirà de la salvació.

Ara és el temps del seguidor de Jesús i de l’acolliment de la salvació. Ara és el moment de la confiança en Jesús, el Salvador, que no abandona mai el deixeble en el camí (Lc 21,15.18). També l’hora del testimoniatge (Lc 21,13) i de la constància (Lc 21,19).

En resum, és l’avui de la salvació, l’hora d’acollir la vida de Déu: Amb la vostra perseverança salvareu la vida. Es tracta, doncs, de donar testimoni de sentir-nos estimats per Déu i no defallir.

3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció

Quin testimoniatge dono de la fe en l’amor de Déu manifestat en Jesús en les dificultats que em vaig trobant dia rere dia?

Enmig de la crisi, aporto llum d’esperança i també confiança en allò que és essencial?

Núria Terés ha mort per ressuscitar amb el Crist pobre

Estimados hermanos: "Cuanto más se muere más vida se tiene, más vida se da".

Ha fallecido esta noche a causa de un cáncer Nùria Terés Bonet, laica asociada de la diócesis de Girona, casada con Albert Quintana y madre de cuatro hijos. Descanse en paz. Fue una mujer valiente, profundamente comprometida con los más pobres, inmigrantes...

Damos gracias a Dios por las muchas virtudes con que la bendijo en su vida mortal y le pedimos que Nùria disfrute ya de la plenitud de su Reino. Y que el Señor conceda el alivio de la esperanza cristiana a sus padres, esposos e hijos.

Unidos en la oración y en la esperanza.Cordialmente

Lucio Arnáiz, responsable Prado Regional

L’eugenial veïna Núria Terés ha mort

El Dimoni plora | Santa Eugènia de Ter

Avui diumenge a la matinada, ha mort l’eugenial Núria Terés i Bonet
(04·03·1962 – 30·10·2016, Santa Eugènia de Ter).

La Mamarroca i la Núria

Eugenial dona, veïna i amiga, lluitadora. Companya de l’Albert Quintana i mare de quatre fills; en Bernat, en Lluc, la Maria i en Mareg. Amant de la vida, la bicicleta, del teixir virolat i les hortes, i la seva gent. Llicenciada en Biologia, professora d’educació secundària (més de 20 anys), professora-tutora de l’Hospital de Dia per a Adolescents amb Trastorns Mentals del Santa Caterina (Salt). Estudiosa en temes de gènere, coeducació, interculturalitat i joves filles de famílies marroquines, col·laboradora de la Fundació Jaume Bofill i del grup de recerca Multiculturalisme i Gènere (UB), i presidenta del Col·lectiu Igualtat de Girona (2003-2006).
Membre de la junta i vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Santa Eugènia de Ter (fins al 2007), membre del Pla Educació i Convivència (PEiC) de Santa Eugènia·Sant Narcís, de l’AMPA de l’Escola Montfalgars -i del Club de lectura de la biblioteca Montfollet- i de l’Institut de Santa Eugènia. Col·laboradora d’El Dimoni (1981) i d’eldimoni.com. Els eugeniencs i eugenienques la recordem amb carinyo quan ara fa un any, per la Festa Major de Santa Eugènia de Ter, va presentar el pregoner d’aquella edició 2015, l’Abat de Montserrat, fill de la Rodona. Ha format part de la Comissió de l’Agenda Llatinoamericana mundial de la Coordinadora d’ONG Solidàries i del Secretariat de Pastoral Obrera. Va ser electa per Santa Eugènia de Ter a l’Ajuntament de Girona (ICV-EUiA, 2007-2015) i regidora de l’equip de govern a les àrees d’Educació i de Solidaritat i Cooperació (2007-2011) i… i molt i molt més, molt més! T’estimem.

La vetlla serà demà dilluns 31 d’octubre, de 3 de la tarda a 9 del vespre, al Tanatori de Girona La celebració serà dimarts 1 de novembre, a les 12 del migdia, a l’església de Santa Eugènia de Ter

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen

 

D. 32 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 20,27-38)

²⁷Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: ²⁸Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. ²⁹Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. ³⁰També el segon ³¹i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. ³²Finalment va morir també la dona. ³³Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? ³⁴Jesús els respongué: Els qui viuen en aquest món es casen, ³⁵però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ³⁶ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu. ³⁷I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob. ³⁸Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Hem arribat a Jerusalem i som dins l’espai del temple dedicat a l’ensenyament. En el context del temple, els oients de Jesús queden reduïts a dos bàndols: el poble, l’oient atent a la Paraula de Jesús i les autoritats religioses, els adversaris que no volen acollir-lo, sinó humiliar-lo i eliminar-lo.

La qüestió sobre la resurrecció d’entre els morts centra l’escena. El punt de partida és un costum fet llei (anomenada llei del levirat; Dt 25,5-10), que assegurava la descendència legal al germà difunt per la continuïtat en el nom (la vida del difunt queda garantida pels descendents). A partir d’aquesta pràctica assumida en la Llei de Moisès, els saduceus assetgen Jesús proposant-li un cas inversemblant, però conegut de la religiositat popular (n’és exemple Tb 6,14), a fi de ridiculitzar la fe en la resurrecció: Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?

La resposta de Jesús també parteix de la Llei de Moisès, que és l’única part de l’Escriptura que els saduceus accepten com a normativa. És més, Jesús afirma la resurrecció d’entre els morts fonamentant-se en l’experiència creient de Moisès (Ex 3,6): el Senyor és el Déu dels patriarques ja morts però vius amb Ell. D’altra banda, Jesús afirma que la resurrecció no és pura continuïtat amb la vida present, basada en la vida sexual; per això, en l’estat del ressuscitat, no hi cabrà la vida sexual, perquè la mort haurà desaparegut. Si l’engendrament serveix per a substituir els morts per vius, en el món que vindrà (successiu al món present), ja no serà més necessari perquè la vida continuï.

Acollir Jesús és acollir la salvació que porta i, per tant, té part en la resurrecció: és igual que els àngels i és fill de Déu; és a dir, sense deixar de ser humà, participa de la condició divina de Jesús. Lluc insisteix en aquesta condició de salvats dels qui acullen la Paraula del Senyor: gràcies a ell tots viuen. Els qui han rebut la salvació, encara que semblin morts als ulls de la gent, viuen, i viuen per a Déu. Sols amb els ulls de la fe es pot copsar que el deixeble de Jesús mort és viu, perquè el Déu que l’ha acollit és Déu de vius i no de morts. Així Jesús ens diu que quan estem amb Déu, vivim per a sempre, perquè l’Amor ha tret la mort.

3. Donem un cop d’ull a la nostra vida i acció

Creure en Jesús (acollir-lo com a Senyor de la meva vida) em fa fort (valent) davant la mort? Sóc conscient que el nostre Déu és Déu de vius i, per tant, amb ell no hi ha morts?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...

 

Tots sants

1. Llegim el text (Mt 5,1-11)

¹En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ²Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

³Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

⁴Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

⁵Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

⁶Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

⁷Feliços els compassius, perquè seran compadits.

⁸Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

⁹Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu

¹⁰Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

¹¹Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Les benaurances podem llegir-les des de dues perspectives. Des dels receptors: De qui és el Regne del cel? Qui posseirà la terra? Qui veurà Déu? Les respostes són sorprenents: els pobres en l’esperit, els humils, els nets de cor. Aquests candidats tan insòlits són els beneficiaris de l’atenció amorosa de Déu.

I les podem llegir des de perspectiva de la felicitat promesa: Què poden esperar els pobres en l’esperit? I els humils o els nets de cor? De nou, en termes dels estàndards humans de recompensa, les respostes són sorprenents: són massa colossals. Porten una força d’esperança inaudita i apunten a un estil de vida alternatiu a la cultura dominant.

Per exemple, els perseguits i calumniats, perquè han portat una vida d’acord amb l’Evangeli, rebran el Regne de justícia i d’amor com a regal.

Per Tots Sants l’Església celebra la promesa que Déu no ha oblidat els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui lluiten per la justícia, els compassius, els nets de cor, els constructors de pau ni els perseguits.

La darrera benaurança té una referència inesperada per als presents implicats en la lluita pel Regne. No són invitats a rebre una recompensa instantània, sinó a ser confortats en l’esperança. Davant la persecució i incomprensió, la promesa divina afecta el futur i comporta una promesa divina d’alegria. La celebració de la reivindicació que fa Déu dels sants, que van sofrir, comporta l’encoratjament per tots els qui lluitem contra les forces de l’opressió i del mal.

Jesús és el model i la garantia d’aquesta alegria i esperança en la lluita.

3. Pensem-hi

Sintonitzo amb aquesta ona d’alegria i d’esperança? Per què?

Em sento confortat/da en la lluita contra les forces del mal i contra les injustícies?