Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliç tu que has cregut

 

D. 4 d’Advent C

1. Llegim el text (Lc 1,39-45)

³⁹ Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, ⁴⁰ va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. ⁴¹ Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. ⁴² Llavors va exclamar amb totes les forces: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! ⁴³ Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? ⁴⁴ Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. ⁴⁵ Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.

2. Contemplem el text

De la visita de Maria a Elisabet (Lc 1,39-56), només llegim l’escena de la trobada i de l’enhorabona (Lc 1,39-45), on Elisabet reconeix Maria com la mare del meu Senyor (Lc 1,43).

Maria emprèn amb pressa un viatge cap a la casa d’uns parents, que viuen en un poble de la serralada de Judà (referència a 2Sa 2,1). Hi va urgentment perquè sap que l’embaràs d’Elisabet està molt avançat, ja que l’àngel Gabriel li acaba de comunicar (Lc 1,36). La urgència de Maria expressa la seva reacció espontània al senyal de l’àngel missatger.

En el moment de la trobada, l’Esperit Sant, amb un senyal, revela a ambdues futures mares la maternitat de l’altra. Elisabet comprèn que Maria porta en el seu si matern el Senyor, i Maria descobreix que Joan, des del seu si matern, va davant del Senyor (Lc 1,17). Així es destaca el títol de Senyor referit a Jesús.

Maria és felicitada per dos motius: és beneïda perquè és beneït el fruit de les seves entranyes (Lc 1,42) i és feliç (makaria en grec) perquè ha cregut (Lc 1,45). Maria és la mare del Senyor (la theotokos en grec) i la gran creient (la mare de l’Església). Lluc vol presentar Maria com la deixebla model, la qui fa la voluntat de Déu (cf. Lc 1,38; 8,19-21; Ac 1,14; ressò de la segona lectura d’aquest quart diumenge d’Advent: He 10,9).

El verb que expressa els salts del nen al si matern d’Elisabet és el mateix que usa la versió grega dels LXX en parlar dels salts dels dos bessons (Esaú i Jacob), que la també estèril Rebeca du en les seves entranyes (Gn 25,22-24). Si els salts dels bessons prefiguren la seva futura hostilitat, el salt de Joan prefigura que ja reconeix no sols el Senyor, sinó també la presència de la qui és la mare del meu Senyor.

La felicitació d’Elisabet expressa una lloança a Maria, i alhora, un reconeixement del qui porta en les seves entranyes i del favor que Déu li ha concedit (Lc 1,30). En aquell temps, el prestigi d’una dona es valorava per la importància dels seus fills.

Heus ací que Maria és la beneïda per excel·lència entre totes les dones, precisament perquè és la mare del Senyor. Aleshores no serà gens estrany que, més endavant, una dona del poble digui a Jesús: Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! (Lc 11,27).

3. Pensem-hi

Des de la fe acollim el gran do de l’amor Déu a la humanitat, el seu Fill. La fe em fa feliç com Maria?

Reconec els senyals que Déu em posa perquè m’adoni del seu acompanyament i em posi en moviment, en acció?

Festa i recés en el Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Celebració Festa del Pradó

13 de desembre de 2015

“Vida d’equip en el Pradó i vida d’equip en el Moviment apostòlic.”

Estimats amics i amigues!

Amb motiu de la Festa del Pradó d’enguany, sota el títol “Vida d’equip en el Pradó i vida d’equip en el Moviment apostòlic”, ens trobarem per a celebrar-lo els qui formem part de la família i simpatitzants del Pradó de Catalunya i Balears el diumenge 13 de desembre de 2015 a la Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34)

Aquesta vegada tindrem amb nosaltres a Pim Queralt,de l’Institut Femení del Pradó, que ens ajudarà amb una testimoni personal.

El programa previst és el següent:

  16,30h      Acolliment

        17,00h      Eucaristia

        18,00h      Piscolabis

        19:00h      Testimoni personal

  20,30h      Sopar

Recés trimestral

14 de desembre de 2015

“La vida d’equip segons A. Chevrier”

Estimats companys

de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

després de celebrar la Festa del Pradó ens retrobem per fer el nostre recés trimestral el dilluns 14 de desembre de 2015.

Com sempre serà a la Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34).

Aquesta vegada ens ajudarà a aprofundir i pregar Antonio Bravo, que ens farà una ponència sobre “la vida d’equip segons A. Chevrirer”.

El programa proposat és aquest:

Diumenge, 13

      21,30h Espai de compartir

      22:45h Pregària de Completes

      23:00h Descans

Dilluns 14

  8,30h Laudes

  9,00h Esmorzar

  9,45h Ponència d’Antonio Bravo

            10,45h Treball personal 

      13,00h Compartir

14,00h Dinar.

           Comiat

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo...

 

D. 3 d’Advent C

1. Llegim el tex (Lc 3,10-18)

¹⁰ La gent preguntava a Joan: Així, doncs, què hem de fer? ¹¹ Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.           ¹² Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: Mestre, què hem de fer?¹³ Ell els respongué: No exigiu més del que està establert. ¹⁴ Igualment uns soldats li preguntaven: I nosaltres, què hem de fer? Els va respondre: No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.¹⁵ El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. ¹⁶ Joan respongué dient a tothom: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. ¹⁷ Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.¹⁸ Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

2. Mirem el text i contemplem-lo

En primer lloc (Lc 3,10-14), Joan insisteix en l’acció envers els altres: s’ha de compartir amb el necessitat i ser honest en els negocis i just en l’aplicació de la llei. Tot i la imminència del càstig que s’acosta, amb aquests consells, Joan pretén transformar el cor de les persones. Lluc se’n serveix per a recordar als cristians quins són els fruits que demana la conversió (Lc 3,8).

I en segon lloc (Lc 3,15-18), Joan defineix el seu paper davant el qui ha de venir, el més fort. Implícitament Joan nega que sigui el Messies, aquí no ho fa explícitament com a Jn 1,20. Lluc deixa clara la superioritat de Jesús en aquests detalls: Jesús ve després de Joan en sentit cronològic i no pas com un deixeble segueix el seu mestre; Joan no és digne ni de fer el més humil servei a Jesús; el baptisme de Joan és amb aigua, en canvi, el de Jesús és amb Esperit Sant i foc; i Jesús ve com a jutge.

Lluc suposa l’existència de jueus residents a Palestina que esperaven l’arribada imminent d’un ungit (Messies) enviat per Déu, que duria a terme la restauració d’Israel i manifestaria el triomf del poder i de la sobirania de Déu davant de tots els pobles. La comunitat cristiana identifica el Messies esperat amb Jesús. El baptisme de Joan expressa el penediment del batejat i el seu compromís d’emprendre una vida nova, i alhora és una acció simbòlica que proclama, anticipa i assegura la purificació del pecat que, per mitjà del més fort, l’Esperit Sant durà a terme el darrer dia, quan sigui vessat com a aigua sobre el pecador penedit. I qui és el més fort? Per a Joan el més fort és una referència a un personatge que havia de conduir a bon port el drama final, però no en té ni idea de qui pot ser. Aquesta vaguetat de Joan va permetre que els cristians conservessin aquestes paraules i l’apliquessin a Jesús. Certament, Jesús és el més fort que s’espera.

El vessament d’aigua sobre els penedits prefigura l’efusió de l’Esperit Sant sobre Israel, promès en els llibres profètics i en la literatura creient d’aquella època. Esdeveniment fet realitat a Pentecosta (Ac 2). Joan mira vers un passat a punt de desaparèixer i vers un futur imminent (l’aigua dóna vida al desert, l’Esperit dóna vida eterna). I amb la promesa d’esperança, Joan fa una seriosa advertència: l’Esperit abastarà sols els israelites als quals ara vessi l’aigua del seu baptisme, a tots els altres els espera el foc. Per tant, cal mullar-se i canviar estil de vida.

3. Pensem-hi

Què he de canviar del meu estil de vida per a deixar-me omplir de l’Esperit?

Quines accions envers els altres hauria de tenir més present?