Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llàtzer, surt a fora!

D. 5è de Quaresma A

1. Llegim el text (Jn 11,1-45)

¹Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. ²Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. ³Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: Senyor, aquell que estimes està malalt. ⁴Jesús, en sentir-ho, digué: Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. ⁵Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. ⁶Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. ⁷Després digué als deixebles: Tornem a Judea. ⁸Ells li diuen: Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? ⁹Jesús contestà: ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,¹⁰però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.¹¹Dit això, va afegir: Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. ¹²Els deixebles li digueren: Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. ¹³Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. ¹⁴Llavors Jesús els digué obertament: Llàtzer és mort, ¹⁵i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! ¹⁶Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: Anem-hi també nosaltres i morim amb ell! ¹⁷Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. ¹⁸Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, ¹⁹i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. ²⁰Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. ²¹Marta digué a Jesús: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ²²Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. ²³Jesús li diu: El teu germà ressuscitarà. ²⁴Marta li respon: Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. ²⁵Li diu Jesús: Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; ²⁶i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? ²⁷Ella li respon: Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món. ²⁸Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: El Mestre és aquí i et crida. ²⁹Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. ³⁰Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. ³¹Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. ³²Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. ³³Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. ³⁴Llavors preguntà: On l’heu posat? Li diuen: Senyor, vine i ho veuràs. ³⁵Jesús començà a plorar. ³⁶Els jueus deien: Mireu com l’estimava. ³⁷Però alguns d’ells replicaren: Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? ³⁸Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa. ³⁹Jesús digué: Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. ⁴⁰Li respon Jesús: ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? ⁴¹Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. ⁴²Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. ⁴³Havent dit això, cridà amb tota la força: Llàtzer, surt a fora! ⁴⁴I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. ⁴⁵Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

El setè i últim signe mostra que Jesús és la vida; el seu sentit últim és donar glòria a Déu i la glorificació de Jesús, que es realitza per la unió amb Ell de tots els qui creuen que és Déu fet home. La resurrecció de Llàtzer anticipa la mort i la resurrecció de Jesús.

Fixem-nos què fa Jesús. 1) Jesús dialoga amb els deixebles perquè descobreixin el sentit del signe: creure, i, creient, tinguin vida; però també els anticipa la seva mort. 2) Jesús dialoga amb Marta, convençuda del lligam únic de Jesús amb Déu; i li revela que és la resurrecció i la vida, perquè ella confessi la seva fe. 3) Jesús es commou profundament davant la realitat de la mort, no només la de Llàtzer, sinó també la seva, imminent segons l’orientació del relat. 4) Jesús no s’indigna per l’actitud de dol i desesperança de Maria i dels jueus, sinó que expressa la seva confiança en Déu.

La mort d’un amic fa que tothom es mogui i es commogui. Avui tothom es mou cap a Jesús, i Jesús es mou cap a fer front a la mort.

Les dues germanes que es mouen cap a Jesús, mostren dues actituds davant la mort d’una persona estimada. En efecte, Marta corre cap a Jesús, expressa l’esperança; Maria es queda a casa, asseguda, expressa el dol. Marta confessa la fe; Maria, als peus de Jesús, s’enfonsa davant el dolor. Marta afirma l’esperança en la vida que no mor. Maria pateix la pèrdua d’un ésser estimat. Tant l’actitud de Marta com de Maria són actituds ben humanes davant la mort. Nosaltres sentim dolor, però també tenim esperança. L’esperança ens ve de la fe en Jesús. El dolor perquè estimem.

La fe en Jesús ens ajuda a afrontar la mort d’un amic o d’una persona estimada amb esperança, però també amb dolor. Jesús també es commou, i alhora sosté la persona que té esperança i la persona que sent dolor. Però Jesús també expressa la confiança en la victòria sobre la mort quan prega al seu Pare davant el sepulcre. I tothom escolta la seva pregària perquè creguin que el seu Pare, que és també el nostre, està al seu costat davant la mort. Déu Pare ajuda Jesús i a nosaltres a afrontar la mort.

Tanmateix sorprèn que hi hagi tan poca alegria després de l’esdeveniment. Alguns jueus creuen, però d’altres aniran a trobar les autoritats religioses per establir un pla que porti Jesús a mort. El qui dóna vida és dut a la mort, perquè la vida nova és vista com una amenaça per als qui controlen el futur.

Jesús ens anima a confiar sempre en el seu Pare i en la seva paraula, que té el poder de deslligar-nos dels lligams de la mort i d’obrir-nos a la vida per a Déu. I aquesta victòria de Jesús sobre la mort ens porta a la fe.

3. Pensem-hi. Amb quina actitud m’identifico més davant la mort d’un amic o familiar proper, amb la de Maria o amb la de Marta? Per què?

La fe en la resurrecció m’ajuda a afrontar la mort? El poder de Jesús sobre la mort m’infon confiança?

Qué Joan Cuadrench descansi en la Pau de Déu dels i les pobres!!!

Hermano, gracia y paz en el Señor Jesús.

Ayer tarde falleció en el hospital Vall d'Hebron de Barcelona nuestro hermano Joan Cuadrench Aragonés (diócesis de Barcelona).

Tenía 77 años y al parecer padecía la patología del coronavirus.

Descanse en paz. Damos gracias a Dios porque ha sido un servidor fiel y prudente; durante años fue vicario episcopal. Ojalá su muerte sea semilla de nuevos apóstoles pobres para los pobres.

"Procuremos conocer al Señor. Su manifestación es segura como la aurora. Vendrá como la lluvia, como la lluvia de primavera que empapa la tierra" (Oseas 6,3).

Ya sabéis que en la situación actual los funerales se realizan con la mayor discreción. Unidos en la oración.

--

Cordialmente, 

Lucio Arnáiz

Sacerdotes del Prado de España

Mor el primer capellà 

per coronavirus a Catalunya

(CR) Aquest divendres ha mort el primer capellà per coronavirus a Catalunya. Mossèn Joan Cuadrench, capellà diocesà i rector als barris del Verdum i de les Roquetes de Barcelona, tenia 77 anys. Fa deu dies l’arquebisbat de Barcelona va informar que el mossèn havia donat positiu de Covid-19 i que s’havien aplicat els protocols de sanitat per aïllament de les persones que hi havien tingut contacte.

Joan Cuadrench i Aragonès era rector de les parròquies de Sant Sebastià i Santa Maria Magdalena de Barcelona. Va ser vicari episcopal amb l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach, coordinat les parròquies de la zona nord de la ciutat de Barcelona, i arxiprest de Trinitat-Roquetes. Com s’ha disposat per la crisi del coronavirus, el funeral se celebrarà quan finalitzi el confinament. 

La seva trajectòria pastoral està vinculada a la vida parroquial en barris perifèrics i populars. Va estar a diversos barris de Badalona, a Llefià i al Pomar, i a can Palet de Terrassa, fins que el 2001 va ser nomenat rector de Sant Sebastià de Barcelona.

Persona molt arrelada al país i defensor de la llengua i la cultura catalana, va combinar-ho amb una forta dedicació social. A Roquetes va impulsar la creació del DISA, servei de distribució d’aliments per a famílies necessitades. Estava vinculat al grup de capellans obrers de El Pradó. També havia promocionat el treball conjunt entre les parròquies i els capellans del barri.

Se’l coneixia com home d’empenta i caràcter, de vida austera i molt estimat pels feligresos.

Amb 77 anys continuava plenament actiu, fins i tot amb iniciatives amb joves com el Cateclub. També dedicava moltes hores a l’atenció a les persones i la visita als malalts. Darrerament havia impulsat la reforma de l’edifici de la parròquia, que no podrà veure finalitzat.

Font: Catalunya Religió

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs

D. 4 de Quaresma A

1. Llegim el text (Jn 9,1-41)

¹Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. ²Els seus deixebles li van preguntar: Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares? ³Jesús respongué: No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. ⁴Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat: però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. ⁵Mentre sóc al món, sóc la llum del món. ⁶Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec ⁷i li digué: Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat». Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi. ⁸Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven: Aquest, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat? ⁹Uns deien: Sí que és ell. Altres contestaven: No és pas ell: és un que s’hi assembla. Ell digué: Sóc jo mateix. ¹⁰Llavors li preguntaren: Doncs com és que se t’han obert els ulls? ¹¹Ell respongué: Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig. ¹²Li digueren: On és, aquest home? Respongué: No ho sé. ¹³Dugueren als fariseus el qui abans era cec. ¹⁴El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. ¹⁵També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: M’ha posat fang sobre els ulls, m’he rentat i ara hi veig. ¹⁶Alguns dels fariseus començaren a dir: Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu. Però altres replicaven: Com és possible que un pecador faci uns senyals com aquests? I estaven dividits entre ells. ¹⁷Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: Que és un profeta. ¹⁸Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia ¹⁹i els van interrogar: ¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu? ²⁰Els seus pares respongueren: Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. ²¹Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix. ²²Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. ²³Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix. ²⁴Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia estat cec i li digueren: Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que aquest home és un pecador. ²⁵Ell contestà: Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig. ²⁶Ells insistiren: Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls? ²⁷Ell els respongué: Ja us ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus? ²⁸Ells el van insultar i li digueren: Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. ²⁹I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d’on és. ³⁰L’home els contestà: Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. ³¹Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. ³²Mai no s’havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d’un cec de naixement. ³³Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res. ³⁴Ells li van replicar: Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons? I el van treure fora. ³⁵Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué: Creus en el Fill de l’home? ³⁶Ell li va respondre: I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? ³⁷Li diu Jesús: Ja l’has vist: és el qui et parla. ³⁸Ell va afirmar: Hi crec, Senyor. I el va adorar.  ³⁹Llavors Jesús digué: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. ⁴⁰Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: ¿És que nosaltres també som cecs? ⁴¹Jesús els contestà: Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La trobada de Jesús amb el cec de naixement és la catequesi mistagògica del fet de néixer de dalt (3,3). L’explicació del misteri de la il·luminació d’un home assegut en la tenebra, i també de l’enfonsament en la tenebra dels qui es creuen asseguts en la llum (els fariseus), perquè refusen la llum dels homes i del món: l’home anomenat Jesús (1,4.5.9; 8,12; 11,9; 12,46).

És una catequesi ben estructurada: (1) Jesús s’atura davant un cec de naixement; la seva iniciativa suscita una pregunta dels seus deixebles (9,1-5). (2) Jesús allibera el cec de la seva situació marginal (no pot meditar la Llei, que dóna vida i ensenya el camí que hi porta) i desapareix (9,6-7); el gest de Jesús, que barreja terra (carn) amb saliva (esperit) per a fer-ne fang (carn+esperit= home complet), recorda el gest del Creador (Gn 2,7). (3) El signe suscita reaccions: a) la perplexitat dels veïns i coneguts (9,8-12): descobreixen un canvi (és o no el mateix?), i ell es presenta com Jesús: sóc jo (9,9; 18,5.6.8); l’il·luminat es refereix a Jesús com aquell home que es diu Jesús (9,11), no en coneix l’origen  diví (9,12); b) els fariseus mostren dificultat: el profeta que fa prodigis i vol ser seguit viola la Llei (cf. Dt 13,1-6), i alhora divisió (9,13-17); l’il·luminat reconeix Jesús com un profeta (9,17); c) els pares de l’il·luminat se’n desentenen per por dels jueus (9,18-23); d) els fariseus mostren el seu refús a Jesús i excomuniquen l’il·luminat (9,24-34), perquè confessa la fe en l’origen diví de Jesús (sols es pot adorar el Senyor: Dt 13,5): dóna raó del seu re-naixement. (4) Jesús reapareix, pregunta sobre la fe (9,35) i estableix un diàleg amb l’ex-cec (9,36-38); Jesús revela la seva identitat i l’il·luminat confessa la seva fe en Jesús: l’adora com a Déu que és (9,38). (5) Els fariseus, que s’han erigit en intèrprets i jutges del signe, són declarats cecs per Jesús (9,39-41), perquè refusen néixer de dalt.

És una catequesi sobre el baptisme, la il·luminació (do de Déu i resposta humana). En aquest procés l’home anomenat Jesús té la iniciativa (9,1: veu), suscita la pregunta sobre d’on ve i qui és (9,12.16.24.29), i es manifesta com a Senyor i Jutge, davant el qual cal optar: restar cec (refusar-lo) o veure-hi (creure-hi). L’il·luminat (el cristià) ha d’adonar-se del do i veure-hi: seguir, obeir, adorar Déu fet home, la llum del món (la que resplendeix en la foscor i ve a il·luminar –salvar tots els homes).

L’evangelista ha teixit una catequesi amb un clar anacronisme: els cristians (els il·luminats, pel baptisme) són expulsats de la Sinagoga (9,22) després de la destrucció del Temple de Jerusalem (70 dC), quan els fariseus marquen la nova orientació del judaisme; per això, jueus i fariseus es confonen (9,22) i l’il·luminat és exclòs de la Sinagoga pel judaisme oficial (9,34). A més, cal tenir present que, en la redacció final de l’evangeli joànic, són indestriables l’esdeveniment Jesús i la interpretació que en fa la tradició del deixeble estimat.

En resum, l’il·luminat viu en la llum i la confessa present en l’home anomenat Jesús i en l’Església: la comunitat dels il·luminats, des d'on la llum dels homes continua fent-se present en el món.

3. Pensem-hi. Davant del do de la il·luminació (veure-hi = creure-hi) cal optar: restar cec (refusar Jesús) o veure-hi (creure-hi). Qui és Jesús per a mi? Un home que cura? Un profeta? Déu fet home?

Com a batejat (il·luminat) m’adono del do rebut i adoro Déu fet home, la llum que resplendeix en la fosca i il·lumina la humanitat? Hi crec?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Li diu la dona: Senyor, dóna’m aigua d’aquesta

D. 3r de Quaresma A

1. Llegim el text (Jn 4,4-42)

⁴Jesús havia de travessar Samaria. ⁵Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; ⁶allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. ⁷Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: Dóna’m aigua. ⁸Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar. ⁹Però la dona samaritana preguntà a Jesús: Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans. ¹⁰Jesús li respongué: Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva. ¹¹La dona li diu: Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva? ¹²El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell? ¹³Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. ¹⁴Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. ¹⁵Li diu la dona: Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar. ¹⁶Ell li diu: Vés a cridar el teu marit i torna. ¹⁷La dona li contesta: No en tinc, de marit. Li diu Jesús: Fas bé de dir que no en tens. ¹⁸N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat. ¹⁹La dona li respon: Senyor, veig que ets un profeta. ²⁰Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem. ²¹Jesús li diu: Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. ²²Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. ²³Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. ²⁴Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat. ²⁵Li diu la dona: Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot. ²⁶Jesús li respon: Sóc jo, el qui et parla. ²⁷En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. ²⁸Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent: ²⁹Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies? ³⁰La gent va sortir del poble i l’anà a trobar. ³¹Mentrestant, els deixebles el pregaven: Rabí, menja. ³²Però ell els contestà: Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu. ³³Els deixebles es preguntaven entre ells: És que algú li ha portat menjar? ³⁴Jesús els diu: El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra. ³⁵¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! ³⁶El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador. ³⁷En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.” ³⁸Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball. ³⁹Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.» ⁴⁰Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies. ⁴¹Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure, ⁴²i deien a la dona: Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat del trobament de Jesús amb la dona samaritana consta de dos quadres (4,4-26 i 4,27-38) amb un final (4,39-42). Cada quadre és un diàleg de Jesús entorn d’un malentès: el diàleg amb la samaritana entorn de l’aigua del pou i el culte veritable, i el diàleg amb els deixebles entorn de l’aliment de Jesús.

El marc del primer quadre és suggerent. Hi apareixen el pou de Jacob i una dona samaritana. En un país on hi ha poca aigua, els pous són llocs de trobada, conflicte i reconciliació (cf. Gn 21,25; 26,15-22); són espais de relació entre home i dona: Isaac i Rebeca (Gn 24), Jacob i Raquel (Gn 29,1-14), Moisès i Siporà (Ex 2,15b-21). La trobada parteix del fet que la dona va a poar aigua i l’home es troba al pou per ajudar-la o per demanar-n’hi. Jesús li’n demana, i per mitjà del diàleg, l’ajuda a trobar l’aigua viva i el culte veritable.

El quadre de la trobada de Jesús amb la samaritana consta de dues escenes: la primera entorn de l’aigua viva (4,6-15) i la segona entorn del culte veritable (4,16-26). En la primera escena, Jesús confia que la dona pot donar-li aigua i la interpel·la sobre el do de Déu, i la samaritana expressa sorpresa perquè un jueu hi confiï i li pugui oferir més que Jacob; després, Jesús revela el sentit de fons de la recerca: l’aigua viva, i la samaritana reacciona demanant-la. La segona escena inicia quan Jesús interpel·la la samaritana a partir de la seva situació personal i de la seva opció de vida; després d’escapolir-se d’anar a l’essencial, la samaritana reacciona reconeixent Jesús com a profeta (4,19) i li planteja el sentit de la pròpia fe; aleshores, Jesús li revela que el qui cal adorar és el Pare, i arran d’una afirmació de la samaritana, li revela la seva identitat messiànica: El Messies sóc jo. (4,26). El diàleg acaba amb la reacció missionera de la dona, la gerra abandonada (4,28) indica la fe de la samaritana en Jesús: no ha de poar més, ha trobat l’aigua viva.

El quadre del diàleg amb els deixebles manifesta que l’aliment de Jesús és la seva missió (4,34). Els dos proverbis amb els seus respectius comentaris (4,35-36 i 4,37-39) indiquen dos moments de la missió (sembra i sega) i la diferència entre sembradors i segadors. La mateixa evangelització de Samaria (Ac 8,4-25) n’és un exemple: els segadors Pere i Joan recullen el sembrat per Felip.

Ara i aquí, Jesús és l’espai de relació feliç entre home i dona i l’espai de relació entre els humans i Déu. La conclusió final mostra el fruit de la missió: la fe dels samaritans. Una fe més pregona que la dels jueus, perquè s’arrela en la paraula de Jesús, i no pas en una superficial admiració dels signes de Jesús (2,23-25). Així doncs, la fe consisteix a creure que l’home Jesús és el Salvador del món (4,42).

3. Pensem-hi

Tothom que es troba amb Jesús és convidat a creure en Déu Pare que s’ha manifestat en Jesús, el salvador del món. La trobada personal amb Jesús em porta a compartir-la? El fet de trobar l’aigua viva em porta a esbombar-ho?

M’identifico amb la samaritana en la recerca del sentit de la vida? I en la recerca del culte veritable? Per què?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum

D. 2n de Quaresma A

1. Llegim el text (Mt 17,1-9)

¹Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. ²Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. ³Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. ⁴Pere digué a Jesús: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. ⁵Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. ⁶Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. ⁷Jesús s’acostà, els tocà i els digué: Aixequeu-vos, no tingueu por. ⁸Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. ⁹Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

La transfiguració de Jesús, la seva transformació lluminosa (apareix com el qui és: llum, diví), s’esdevé davant els ulls de Pere, Jaume i Joan, els tres deixebles que són testimonis dels fets cabdals de la vida de Jesús. I forma com un quadre en sis escenes: (1) La introducció (17,1), que indica el temps: el sisè dia (el dia de la creació d’Adam, dada omesa en la versió litúrgica), els testimonis: Pere, Jaume i Joan, i l’espai: dalt d’una muntanya (lloc de teofania i revelació). (2) L’inici de la visió (17,2-3): la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i Elies. (3) El moment central (17,4-8): la intervenció de Pere (la veu de l’Església); l’aparició d’un núvol lluminós (la presència del Senyor); la veu del Pare que revela la identitat de Jesús com a Fill estimat i fidel, i que convida a escoltar-lo; la reacció d’esglai dels tres testimonis; l’acció–paraula de Jesús; i el desvetllament dels testimonis (retorn a la realitat: cal morir per a ressuscitar). (4) El final de la teofania (17,9), quan baixen de la muntanya i Jesús els mana silenci. (6) El diàleg entre Jesús i els testimonis (17,10-13), omès en el text d’avui.

La veu del Pare, ressò de la teofania del baptisme (3,16-17), corregeix i resitua la interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendia a posar en el mateix nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies. Jesús dóna plena significació a la Llei i els Profetes (5,17) i ara i aquí és la cabana de la presència i del trobament amb Déu. La missió de Jesús com a revelador és única i definitiva, per això els tres testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol (17,8). L’escenografia de l’esdeveniment deixa ben clar que, ara i aquí, cal escoltar Jesús (17,5; cf. Dt 18,15).

La narració de la transfiguració, tot i manllevar imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques (com són la muntanya, la resplendor del rostre, dels vestits, el núvol i la veu divina, així com la reacció d’esglai i el silenci), mostra la novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, és del món diví, però viu i mor immers en la història humana. Una novetat que només s’entendrà després de la seva resurrecció d’entre els morts (cf. 17,9).

Jesús és la definitiva Paraula de Déu, per això els tres testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol. Tota l’escenografia apunta que, ara i aquí, cal escoltar Jesús (cf. Dt 18,15).

3. Pensem-hi

• He fet cap experiència de gaudi inexplicable pel trobament amb Jesús en la pregària, en l’Eucaristia, o en un recés?
• Per què és bo (o no) de saber el final feliç del camí dur que has d’emprendre o que et trobes?
• Escolto Jesús en el meu camí, en la meva missió?

4. Preguem

Pare, et dono gràcies per trobar-me amb el teu Fill Jesús.

Pare, et prego que no deixi mai d’esquivar la trobada amb el teu Fill Jesús en la Paraula, en l’Eucaristia i en els seus germans, que també són els meus.

Pare, ajuda’m a escoltar el teu Fill Jesús i perdona’m quan esquivi la seva Paraula i no deixi que em transformi, m’il·lumini o m’edifiqui.

Pare, ajuda’m a no sucumbir en els moments de foscor i a saber confiar sempre en el teu Amor, que es manifesta amb la força de l’Esperit en el teu Fill, que viu i regna amb Tu en la comunió de l’Esperit Sant, i és Déu pels segles dels segles. Amén.