dimecres, 21 de novembre del 2018

Festa del Pradó amb portes obertes



Celebració Festa del Pradó
9 de desembre de 2018

“Celebració de la Diada del Pradó.”

Estimats amics i amigues!

Amb motiu de la Diada del Pradó d’enguany, ens trobarem per a celebrar-lo els qui formem part de la família i simpatitzants del Pradó de Catalunya i Balears el diumenge 9 de desembre de 2018 a la Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34)

Aquest any volem fer una Jornada de portes obertes en les que volem convidar a laics i preveres que estiguessin interessats en conèixer el Pradó. Us animem a que convideu a aquelles persones que des de les parròquies o els moviments penseu que els hi aniria conèixer la nostra realitat.

El programa previst és el següent:

16:30h   Acollida
16:45h   Presentació
17:00h   Aportació “El Pradó de Catalunya i Balears”.
18:30h   Eucaristia amb petits testimonis.
19:30h   Pica-pica


També celebrarem amb goig que el nostre company Joan Bosco Martí, de la diòcesi de Menorca, haurà fet el compromís definitiu amb el Prado, el proper 6 de desembre a les 17.30 a la Parròquia de Sant Antoni Maria Claret de Ciutadella.

Per apuntar-vos poseu-vos amb contacte amb Jordi Espí Vives
- el meu número de telèfon: 697203176
- i el correu electrònic: jespivives@yahoo.es

No aviseu directament a la casa, perquè és una font d’embolics.
SI US PLAU, AVISEU COM A MOLT TARD, EL DIJOUS DIA 6 DE DESEMBRE AL VESPRE

Moltes gràcies!!!
Una abraçada de germanor


Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: La meva reialesa no és d’aquest món


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/63ordinarioB34.jpg
Crist Rei B

1. Llegim el text (Jn 18,33-37)
33Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: ¿Tu ets el rei dels jueus? 34Jesús contestà: ¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? 35Pilat replicà: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? 36Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. 37Pilat li digué: Per tant, tu ets rei? Jesús contestà: Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Aquest fragment cal situar-lo en el quadre de la trobada de Jesús amb Pilat, amb set escenes (on n’hi ha dues de privades entre el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: 1) fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús (Jn 18,28-32); 2) dins: Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa (Jn 18,33-38a); 3) fora: Pilat troba Jesús no culpable i les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (Jn 18,38b-40); 4) dins: els soldats humilien Jesús (Jn 19,1-3); 5) fora: Pilat troba Jesús no culpable (Jn 19,4-8); 6) dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (Jn 19,9-11); 7) fora: les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (Jn 19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben amb una doble conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (Jn 19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (Jn 19,14).
El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat. Només el prefecte o procurador romà tenia de fer crucificar o no algú. Caifàs i Annàs no pensaven que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planejava una insurrecció, però temien que pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i els seus deixebles. Pilat executa Jesús perquè li demana el summe sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús es presenta a la ciutat com a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no si pensa massa a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives i imprudents.
El text d’avui ens situa a dins (en privat), Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa i Jesús dóna una doble resposta, primer, diu el que no és, és a dir, el seu regnat no és terrenal, no se sosté per cap exèrcit ni per les potències mundials. I després diu el que és, és a dir, la seva reialesa es manifesta en el testimoni, en donar testimoni de la Veritat, que és la manifestació de l’amor de Déu a tota humanitat per l’entrega del seu Fill Jesucrist.
La reialesa de Jesús és de Déu, i s’exerceix en aquest món donant testimoni de l’amor de Déu a favor de tota la humanitat, estimant fins a l’extrem (Jn 13,1). Jesús ofereix a la humanitat (representada per un que la vol dominar) el regal de la comunió amb Déu, que és la Veritat, i que ens farà lliures (Jn 8,32). Si escoltem Jesús accedim a la Veritat, a la comunió amb Déu i entre nosaltres (cf. 1Jn 1,1-3). La reialesa de Jesús no fa cap mena de por als poderosos d’aquest món. Una reialesa basada en l’amor fins a l’extrem no pot usar el poder de la violència per a combatre el mal i derrotar-lo. No es pot abatre el mal fent mal. Cal optar, o bé per la Veritat, o bé pel cantó fosc.
3. Pensem-hi. Quina importància té en la meva vida i acció escoltar Jesús? Com visc la meva comunió amb Jesucrist? D’on em ve la força per a combatre el mal? De l’amor? D’escoltar Jesús? De la Veritat?

dimecres, 14 de novembre del 2018

Qué descansi en pau el nostre company i amic pradosià Joan Busquets i Dalmau

 Resultat d'imatges de joan busquets i dalmau

Mn. Joan Busquets i Dalmau va néixer a Girona el 18 de febrer de 1934. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere a l’església de sant Martí del Seminari el 7 de juliol de 1957. Després d’un breu vicariat a Palafrugell es traslladà a Roma on es llicencià en Història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en Teologia a la Universitat del Laterà. El 1966 es llicència en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al s. XVII. Del 1960 al 1990 fou professor del Seminari diocesà. El 1961 fou nomenat vicari de la parròquia de santa Susanna del Mercadal de Girona i més tard capellà de la Llar Infantil i Consiliari d’Acció Catòlica juvenil. Del 1969 al 1977 fou rector del Seminari Major de Girona i del 1977 al 1982, vicari general de Pastoral. Del 1982 al 1983, delegat de Catequesi. Del 1984 al 1998 membre del Col·legi de Consultors i del 1986 al 1988, també director del Full parroquial. El 1986 se’l tornà a nomenar rector del Seminari diocesà, càrrec que exercí fins al 1996. Del 1988 al 1999, també fou rector del Seminari Major Interdiocesà amb seu a Barcelona i del 1988 fins al 2011, professor d’Història de l’Església de l’Institut de Teologia, primer, i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, després. Del 1994 al 2000, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. Del 1996 al 2010, responsable d’estudis del Seminari diocesà. Del 2001 al 2012, consiliari de la Delegació episcopal de Pastoral Familiar i del 2003 al 2008, també membre del Col·legi de Consultors. Del 2005 al 2007, director del Servei diocesà de Formació Permanent del Laïcat i adscrit a Colomers, Garrigoles, Gaüses, Jafre, Vilopriu i Valldevià. Des del 2006 era membre de la Delegació episcopal d’Ecumenisme i actualment vivia a la residència sacerdotal “Bisbe Sivilla” de Girona on ha mort el dia 13 de novembre de 2018.

La celebració de la missa exequial tindrà lloc avui dimecres 14 de novembre, a les 4 de la tarda, a l’església parroquial de santa Susanna del Mercadal de Girona.


Delegació episcopal de Mitjans de Comunicació Social
BISBAT DE GIRONA
Tel. 972 41 28 84

Nota: També va ser prevere del Pradó de Catalunya i les Illes Balears

dilluns, 12 de novembre del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/62ordinarioB33.jpg
D. 33 de durant l’any B 
(18 novembre 2018)

1. Llegim el text (Mc 13,24-32)
24 Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. 26 Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel. 28 Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. 31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. 32 D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
És l’última lectura de l’evangeli segons Marc d’enguany i ens situa davant la vinguda definitiva de Jesús i la fi de la història i la creació. Aquest relat pretén de tranquil·litzar la comunitat cristiana davant l’angoixa provocada pels fets succeïts a Judea durant l’any 70 dC (repressió romana, destrucció del Temple i persecució dels cristians). El text presenta una escenografia apocalíptica, és a dir, el món caduc i antic desapareix i apareix un món nou amb la vinguda de Jesús, vencedor del mal i de la mort.
I davant de la desaparició del món present cal tenir present: 1) que el Senyor és a prop; 2) que les seves paraules es mantenen sempre; i 3) que no se sap quan això caduc s’acabarà.
Les imatges indiquen el moment de la mutació i transformació del cosmos. Ha arribat el moment de la trobada amb l’amor de Déu que tot ho renova. Ha arribat el dia del Senyor, perquè valori des del seu amor totes accions i tota història de la humanitat. Marc s’inspira en Isaïes (Is 13,10; 34,4) per a indicar l’arribada d’aquest dia. El moment central és l’aparició del Fill de l’home (Jesús triomfador del mal i de la mort), quan aplegarà tots els pobles en un de sol, aplegant tota la humanitat en una fraternitat, aplegant tothom en la comunió de Déu. Ha arribat el moment de conviure tots junts, lliures de l’odi i de l’egoisme i de tot allò que ens impedeix de ser amics els uns dels altres, davant la presència de Déu.
Però, quan arribarà aquest moment? La paràbola de la figuera ens indica que el món actual no durarà sempre. L’observació de la figuera que rebrota ens indica que ha arribat l’estiu (la primavera a Palestina és breu i l’hivern és llarg i dur). Per tant, no s’ha de perdre l’esperança que aquest món canviarà al final. I mentre, què? Mentrestant hi ha les paraules de Jesús, que tenen un significat permanent, que no caduquen ni envelleixen, sinó que sempre són novetat per a l’avui de tot cristià. I no cal preocupar-se pel moment exacte (dia i hora), sinó confiar en Déu, que és senyor de la història i que la força del seu amor ens acompanya sempre. Cal fiar-se, doncs, de les paraules de Jesús i deixar-se guiar per la mirada de Déu Pare, que vol que no es perdi ningú.
3. Pensem-hi
Estic atrapat pel món present (competitivitat i individualisme)? Tinc l’esperança en un món millor que potser no veuré ara i aquí, però que seguint Jesús el vaig construint? Visc les paraules de Jesús des de la seva novetat i actualitat? En sóc testimoni en aquest moment de crisi?

diumenge, 4 de novembre del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure


http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/61ordinarioB32.jpg
D. 32 de durant l’any B 
(11 novembre 2018)

1. Llegim el text (Mc 12,38-44)
38 Jesús, instruint la gent, deia: Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places 39 i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 40 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor. 41Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Abans d’abandonar el recinte del Temple de Jerusalem, on havia estat qüestionat pels dirigents religiosos (Mc 12,1-27), Jesús fa una severa crítica contra els mestres de la Llei que abusen del seu poder institucional (Mc 12,38-40). Una crítica que contrasta amb l’elogi a la generositat dels pobres. Així tenim dues actituds contraposades, l’abús de poder i la generositat.
Jesús denuncia els qui abusen del seu poder institucional, i a més, escanyen els pobres. Els mestres de la Llei de Moisès han de ser guies del poble en el camí de la vida, en el camí de felicitat que indica Déu per al seu poble, però se n’aprofiten de la seva condició per a treure’n profit personal i augmentar el seu ego personal.
Jesús critica especialment la vanaglòria i l’avarícia. La vanaglòria sol ser l’orgull de la mediocritat i sovint cau en el ridícul, quan hom s’esforça a ser reconegut públicament. En canvi, l’avarícia o l’ambició desmesurada és l’arma dels poderosos per a escanyar els pobres i els dèbils, i que sovint esdevé corrupció quan es barreja amb el servei a fer. Jesús condemna aquestes dues actituds, no persones concretes.
D’altra banda, Jesús educa la mirada, perquè descobrim i sapiguem mirar com mira Déu les persones. I s’asseu (actitud del mestre) davant la sala del tresor per tal d’indicar la generositat de la viuda que dóna tot el que tenia per a viure. Ho dóna tot a Déu. Amb la seva mirada, Jesús valora positivament l’acció de la viuda pobra. La sala del tresor era l’espai on hi havia una mena de caixes on es tiraven els diners de les ofrenes. I l’ofrena que fa la viuda és la més petita que es podia fer.
Jesús no valora l’acció de la viuda des de la seva llibertat davant la possessió (mentalitat grega), sinó des de l’amor a Déu que expressa (mentalitat jueva). La viuda estima Déu i per això li ho dóna tot. La viuda és autèntica davant de Déu. Aquest és el costat positiu de l’actitud de la viuda.
L’acció de la viuda és exemplar perquè ella patia un doble desavantatge social, com a dona sola i com a representat dels pobres. La valoració que Déu en fa ha d’animar els cristians a ser generosos com la viuda i a estar al costat dels qui no compten socialment.
3. Pensem-hi
a) Sóc autèntic davant de Déu o intento ser guai (envanir-me) davant dels altres? b) Em deixo dur per l’avarícia i l’ambició o per la generositat fonamentada en l’amor a Déu i als altres? c) Com educo la meva mirada personal? d) I com a educador/a com ensenyo a valorar amb la meva mirada?