D. 33 de
durant l’any B
(18
novembre 2018)
1.
Llegim el text (Mc 13,24-32)
24 Però aquells
dies, després de la tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà
claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols
celestials trontollaran. 26 Aleshores veuran el Fill de l’home
venint entre núvols amb gran poder i majestat. 27 I llavors ell
enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem
de la terra a l’extrem del cel. 28 Mireu la figuera i apreneu-ne la
lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla,
coneixeu que l’estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que
succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30Us
asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït.
31 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. 32
D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel
ni el Fill, sinó tan sols el Pare.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
És l’última lectura de l’evangeli
segons Marc d’enguany i ens situa davant la vinguda definitiva de Jesús i la fi
de la història i la creació. Aquest relat pretén de tranquil·litzar la
comunitat cristiana davant l’angoixa provocada pels fets succeïts a Judea
durant l’any 70 dC (repressió romana, destrucció del Temple i persecució dels
cristians). El text presenta una escenografia apocalíptica, és a dir, el món
caduc i antic desapareix i apareix un món nou amb la vinguda de Jesús, vencedor
del mal i de la mort.
I davant de la desaparició del món
present cal tenir present: 1) que el
Senyor és a prop; 2) que les seves
paraules es mantenen sempre; i 3) que
no se sap quan això caduc s’acabarà.
Les imatges indiquen el moment de la
mutació i transformació del cosmos. Ha arribat el moment de la trobada amb
l’amor de Déu que tot ho renova. Ha arribat el
dia del Senyor, perquè valori des del seu amor totes accions i tota
història de la humanitat. Marc s’inspira en Isaïes (Is 13,10; 34,4) per a
indicar l’arribada d’aquest dia. El moment central és l’aparició del Fill de
l’home (Jesús triomfador del mal i de la mort), quan aplegarà tots els pobles
en un de sol, aplegant tota la humanitat en una fraternitat, aplegant tothom en
la comunió de Déu. Ha arribat el moment de conviure tots junts, lliures de
l’odi i de l’egoisme i de tot allò que ens impedeix de ser amics els uns dels
altres, davant la presència de Déu.
Però, quan
arribarà aquest moment? La paràbola de la figuera ens indica que el món actual
no durarà sempre. L’observació de la figuera que rebrota ens indica que ha
arribat l’estiu (la primavera a Palestina és breu i l’hivern és llarg i dur).
Per tant, no s’ha de perdre l’esperança que aquest món canviarà al final. I
mentre, què? Mentrestant hi ha les
paraules de Jesús, que tenen un significat permanent, que no caduquen ni
envelleixen, sinó que sempre són novetat per a l’avui de tot cristià. I no cal
preocupar-se pel moment exacte (dia i hora), sinó confiar en Déu, que és senyor
de la història i que la força del seu amor ens acompanya sempre. Cal fiar-se,
doncs, de les paraules de Jesús i deixar-se guiar per la mirada de Déu Pare, que
vol que no es perdi ningú.
3.
Pensem-hi
Estic atrapat pel món present
(competitivitat i individualisme)? Tinc l’esperança en un món millor que potser
no veuré ara i aquí, però que seguint Jesús el vaig construint? Visc les
paraules de Jesús des de la seva novetat i actualitat? En sóc testimoni en
aquest moment de crisi?
