PRADO REGIONAL

ENCUENTRO RESPONSABLES DIOCESANOS

29 y 30 marzo 2016

1.- Lugar

            Esclavas del Sagrado Corazón

            C/. Martínez Campos, 10-12 (muy cerca de Metro Iglesia, línea 1)

            Tlno. 914 466 015

28010 Madrid

2.- Duración

. Desde las 10,30 horas del martes 29 de marzo hasta las 15,00 horas (después de comer) del miércoles 30.

. Si alguno piensa llegar el lunes por la tarde-noche, ha de avisar a las religiosas de la casa.

3.- Objetivos del Encuentro

a)       Compartir la vida de los equipos y Prados diocesanos

b)      Cultivar el espíritu de familia. Sentirnos co-responsables del conjunto del Prado Regional

c)       Ayudarnos como responsables diocesanos en nuestro servicio de animación y acompañamiento de los Prados diocesanos

d)      Empezar a pensar en nuestra próxima Asamblea Regional (verano 2018)

4.- Informe a preparar por cada responsable diocesano

Un informe en torno a dos breves cuestiones:

1ª) El momento presente del equipo o equipos de la diócesis, teniendo en cuenta los siguientes aspectos:

-          recepción y adaptación de las propuestas programación del Consejo Regional, 

-          novedades y actividades más destacadas en la vida de los equipos,

-          avances y dificultades de nuestro equipo para ser lugar de comunión y transparencia, espacio de interpelación y corrección fraterna (cf Constituciones 66-72)

-          ¿cómo se ha trabajado y compartido en el equipo el Proyecto Personal de Vida? ¿qué plantilla se ha utilizado? ¿qué valoración hacemos?...

-          en torno a la atención a la vida, ¿algo que destacar?

2ª) Comenzamos a pensar en la Asamblea Regional del verano del 2018:

¿En torno a qué debería girar el discernimiento, la búsqueda que el Prado Regional ha de culminar en la Asamblea del 2018? ¿Qué cuestiones nos preocupan especialmente? ¿Por qué?

NB:

. Informe síntesis. No más de un folio por las dos caras

. Treinta copias del informe

. Cada responsable tendrá cinco minutos para presentar su informe.

5.- Desarrollo y horario aproximado

Martes 29:

10,30: Hora Intermedia y Estudio de Evangelio

11,15: Presentación del Encuentro: finalidad, desarrollo…

11,30: Rueda de intervenciones de los responsables diocesanos sobre la primera parte del informe preparado (el momento presente del equipo o equipos)

12,30: Descanso

13,00: Rueda de intervenciones

16,30: Rueda de intervenciones

17,15: Trabajo por grupos: De todo lo escuchado, ¿qué tres cosas retener para cualificar la vida de los equipos y Prados diocesanos? ¿por qué?

18,00: Merienda-descanso

18,30: Puesta en común, recomendaciones para seguir avanzando

20,00: Eucaristía y Vísperas

Miércoles 30

08,30: Laudes y Estudio de Evangelio

10,00: Breve recordatorio del camino recorrido en nuestras últimas Asambleas.

Puesta en común de la segunda parte del informe

10,30: Trabajo por grupos: ¿Qué cuestiones han aparecido como más determinantes? ¿por qué? Seleccionamos unas cuantas.

11,15: Puesta en común: ¿Cuáles son las tres o cuatro cuestiones que parece que el Espíritu nos urge a considerar? ¿Por qué?

12,00: Descanso

12,30: Informaciones:

-          Intervención de Armando Pasqualotto (2º asistente del responsable general)

-          Año Pradosiano 2016-2017

-          Escuela-Taller Sacerdotes 2016

-          Retiro-Taller de Laicos 2016

-          Ejercicios Espirituales verano 2016 (Avila y Raimat)

-          Información económica

-          Página web

-          Revista El Prado…

13,30: Oración final

14,00: Comida y final del Encuentro.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable

 

D.1r de Quaresma C

1. Llegim el text (Lc 4,1-13)

¹Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert ²durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³El diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. ⁴Però Jesús li va respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. ⁵Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶i li digué: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷Adora’m i tot serà teu. ⁸Jesús li respongué: Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ⁹Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. ¹¹I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ¹²Jesús li contestà: Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ¹³Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Lluc teixeix l’escena de les temptacions de Jesús amb la del seu baptisme i la seva genealogia, Jesús és temptat precisament perquè és el Fill de Déu. I la situa abans de l’inici del seu ministeri públic. El fet que Jesús sigui ple de l’Esperit connecta aquesta escena amb la del baptisme i amb la de la sinagoga de Natzaret, sense oblidar que Lluc ja ha presentat Jesús actuant per tot Galilea, ple de l’Esperit (Lc 4,14-15).

Les temptacions recorden tres moments del camí d’Israel: el mannà al desert (Ex 16), el do de la terra (Dt 34,1-4) i l’aigua de la roca (Ex 17,1-7). On Israel havia fallat per la seva desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència. Lluc, al contrari de Mateu, no segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la terra promesa, el modifica a fi de situar la última a Jerusalem, el lloc central de la seva obra.

Les temptacions qüestionen els tres pilars de la fe jueva: la Paraula de Déu, la Terra i el Temple. El diable, que confon i divideix, vol impedir que Jesús faci present la Paraula, el Regne (la Terra) i la glòria del Senyor (el Temple). I alhora expressen l’oposició a la persona de Jesús, el Fill de Déu.

La 1ª: el pa. El diable suggereix a Jesús que posi la paraula al seu servei i manifesti clarament la seva identitat, prescindint de fer la voluntat del seu Pare. Jesús replica que l’obediència a la Paraula de Déu és l’aliment, ara i aquí (cf. Dt 8,3). La 2ª: enlaire, a fi d’abastar amb la mirada tots els reialmes del món. El diable incita Jesús a la idolatria. Jesús replica amb la fe en l’únic Sobirà del món (cf. Dt 6,13). La 3ª: al punt més alt del Temple. El diable vol que Jesús dubti, com Israel, que Déu li faci costat. Jesús replica refusant d’exigir un signe del fet que Déu és amb ell (cf. Dt 6,16).

És impossible provar la realitat històrica de les tres temptacions, bàsicament tenen un valor simbòlic, però això no vol dir que siguin inventades. Totes tres corregeixen una visió errònia de la identitat i missió de Jesús, i el presenten, com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare, fins i tot en les proves. Lluc acaba les temptacions fixant la mirada cap al futur, el diable desapareix fins a una nova oportunitat, al moment de la passió i mort de Jesús, quan, de nou, intentarà destruir el pla de salvació de Déu.

3. Pensem-hi.

Què em sedueix el poder, la possessivitat, la glòria de la immortalitat?

Què li demano a Déu que em faci superar la crua realitat?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi...

 

Dimecres de cendra

1.Llegim el text (Mateu 6,1-6.16-18)

¹ Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. ²Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ³ En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, ⁴ perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. ⁵ I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ⁶ En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà. ¹⁶I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. En veritat us dic que ja tenen la seva recompensa. ¹⁷ En canvi, tu, quan dejunis, perfuma’t el cap i renta’t la cara, ¹⁸ perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més secrets; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Amb tres jocs d’oposicions, Jesús proposa una manera més justa que la dels escribes i fariseus (5,20), una manera més d’acord amb la voluntat del seu Pare, de practicar l’almoina, la pregària i el dejuni. Jesús ni vol fomentar-les, ni tampoc desqualificar-les, sinó que vol que serveixin per a aprofundir en la relació amb Déu, inseparable de la relació amb el germà (Gn 4,9: On és el teu germà?).

Des del principi, s’indica l'essencial (6,1): fer el bé (en grec: fer la justícia, és a dir, la voluntat de Déu). I hi ha tres accions típicament religioses que poden ajudar-hi: l’almoina (6,2-4), la pregària (6,5-6) i el dejuni (6,16-18). Però els creients les poden fer de dues maneres, o bé perquè tothom els vegi i els alabi (6,2.5.16); o bé davant el Pare, que veu el que és secret (6,4.6.18). D’entrada, és descartada aquella manera que cerca l’admiració de la gent; i els qui ho fan, actuen, són uns hipòcrites (actors), i no aprofundeixen en el compliment de la voluntat de Déu.

Cada joc consta de tres moments: l’advertiment negatiu (vosaltres, no feu: 6,1.5.16); la reflexió i la condemna (6,2.5.16); i la invitació positiva, que inclou la recompensa del Pare (tu, quan facis: 6,3-4.6.17). En definitiva, es tracta d’avançar en la relació personal amb Déu, que és definit amb una expressió peculiar: el teu Pare (6,4.6.18).

La praxi de l’almoina, d’entrada, critica la perversa intenció del qui dóna als necessitats perquè tothom l’alabi. La pregona relació amb el Pare qualifica i valora el gest dels deixebles, tot i que no es diferenciï d’una acció piadosa.

La praxi de la pregària és el pal de paller d’aquest ensenyament sobre la manera alternativa a l’oficiosa dels escribes i dels fariseus de complir la voluntat de Déu. La veritat de la pregària cristiana refusa l’ostentació dels hipòcrites, que preguen per a exhibir-se; per a ells pregar és actuar. Per això mateix, la pregària no s'ha de valorar ni pel lloc on es fa, ni per la manera de fer-la, sinó per la pregona i genuïna relació que s’estableix amb el Pare. Precisament aquesta relació defineix la veritat de les diverses formes i fórmules de l’oració cristiana, siguin comunitàries o personals (Mateu exclou tota contraposició entre pregària pública i privada).

La praxi del dejuni completa l’ensenyament de Jesús. Els profetes han criticat sempre el dejuni separat de l'autèntica conversió i recerca de la voluntat de Déu (la justícia). La praxi del dejuni en si mateixa, com abans la de l’almoina i la de la pregària, no és pas qüestionada per Jesús. L’ensenyament de Jesús critica la seva instrumentalització, que en deforma el significat de reorientació cap al Pare. Jesús apunta sempre vers l'essencial: l’actitud sincera i joiosa del deixeble davant del seu Pare.

3. Pensem-hi

En aquest de gràcia del Senyor, que ens fa reviure la seva misericòrdia, perquè siguem misericordiosos com el Pare. Les tres pràctiques típiques quaresmals: l’almoina, el dejuni i la pregària, podrien actualitzar-se així:

• L’almoina serien les obres de misericòrdia corporals i espirituals.
• El dejuni és no consumir més del que és estrictament necessari, per no afavorir les desigualtats socials, ni malmetre la casa comuna, que és la terra.
• I la pregària, insistir a demanar de ser misericordiosos com ho és el nostre Pare del cel.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar

 

D. 5 de durant l’any C

1. Llegim el text (Lc 5,1-11)

¹En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. ²Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. ³Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. ⁴Quan acabà de parlar, digué a Simó: Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. ⁵Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar. ⁶Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. ⁷Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. ⁸Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador! ⁹Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, ¹⁰i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. ¹¹Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

2. Mirem el text i contemplem Jesús

Lluc situa Jesús vora l’estany de Genesaret, a Galilea, des d’on associa Simó al seu ministeri: anunciar i fer present la paraula de Déu (Lc 5,1), prometent-li un nou ofici, i a més, accepta el seguiment de dos germans, Jaume i Joan, socis de feina de Simó. Lluc presenta d’una manera diferent la crida dels primers deixebles, si ho comparem amb una de les seves fonts: Mc 1,16-20. En efecte, Jesús no està passant vora el llac, sinó ensenyant des de la barca de Simó i adreçant-se a la gent que està a la vora del llac (Lc 5,1-3).

Pere tira la xarxa per la paraula de Jesús i, d’una manera extraordinària i imprevisible, recull una bona xarxada (Lc 5,4-10a). Jesús promet a Simó una nova feina: recollir vius els homes, una feina que implica deixar-ho tot per a seguir Jesús (Lc 5,10b-11). I si comparem aquesta escena lucana amb l’escena de Jn 21, ens adonarem que ambdós relats recullen una tradició sobre un mateix esdeveniment, que arriba diferentment als dos evangelis. Lluc l’usa com a marc de la crida de Simó i Jn 21 la converteix en una aparició del Senyor ressuscitat. En ambdós relats es tracta de fiar-se de Jesús i ser-ne missioners.

La declaració de Jesús: Des d’ara seràs pescador d’homes, és el cim de l’escena. Tot i que la declaració sigui introduïda per una fórmula típica lucana (des d’ara) i el marc del miracle n’accentuï la idealització, no es pot dubtar del caràcter històric de la crida de Pere per Jesús durant el seu ministeri. El fet que la promesa a Pere s’emmarqui dins l’acció prodigiosa de Jesús com a Senyor, significa que la missió confiada donarà fruit. I que sols Pere sigui el destinatari de la promesa, tot i que els altres dos socis també segueixin Jesús, apunta al paper de Pere al si de l’Església. Pere no sols és el primer cridat, sinó també el primer testimoni de la resurrecció (Lc 24,34). La missió consisteix a recollir homes i dones per a la vida del Regne anunciat i fet present per Jesús. Si abans Jesús ha estat refusat pels seus (diumenge passat), ara és acollit i seguit per Pere i els seus companys en la dinàmica de recollir vius homes i dones per al Regne. Pere s’ha deixat tocar per la mateixa Paraula de Déu i reacciona, davant la manifestació del seu poder, distanciant-se de la seva presència gloriosa: sóc un pecador.

3. Pensem-hi. Quina experiència d’equip d’acció (tirar la xarxa) he fet? Em sento cridat/da per Jesús a treballar pel seu Regne d’amor? La trobada amb Jesús em porta a l’acció envers els altres, creant xarxa de fraternitat (pescant homes i dones)? Em fio de la paraula de Jesús, com en Pere?