D. 12 de durant l’any A
(21 juny 2026)
1. Llegim el text
(Mt 10,26-33)
26»Per tant, no tingueu por de tots
ells [els qui us persegueixen], perquè no hi
ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de
saber. 27Allò que us
dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella,
pregoneu-ho des dels terrats. 28I
no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més
aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. 29¿No es venen dos ocells per
una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre
Pare. 30I pel que fa
a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. 31Per tant, no tingueu por:
vosaltres valeu més que tots els ocells. 32»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo
el reconeixeré davant el meu Pare del cel. 33Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré
davant el meu Pare del cel.
2. Comprenem el
text
El
text se situa al si de l’anomenat discurs de missió. El motiu de la missió és
dir a plena llum i des dels terrats el que s’ha rebut del
mateix Jesús.
Mateu
recorda que, així com Jesús va ser perseguit, els seus deixebles també ho poden
ser. I tal com el llaç de la mort va lligar Jesús per un moment, ara també pot
atrapar els seus deixebles, però tampoc no ho farà definitivament, perquè el
Pare en té cura.
Les
dues coordenades que orienten la missió del deixeble són la fe radical en Déu,
el Pare, i la solidaritat radicada en l’entrega de Crist fins al final. Arrelats
i fonamentats en aquests dos pilars, els deixebles han de ser lliures davant les
dificultats i superar-les sense por a deixar-hi la pell. La fe radical en Déu,
el nostre Pare, garanteix la victòria sobre el mal i la mort, però no allibera
de la mort històrica. Déu Pare té una especial cura dels deixebles del seu Fill.
Testimoniar
l’Evangeli en situacions límit i conflictives significa reconèixer Jesús davant
els humans. El deixeble ha d’optar per Jesús o deixar d’optar-hi. Si hi opta,
és reconegut per Jesús com un dels seus; però si no hi opta, Jesús no el
reconeix. Aquest apunt de l’evangelista és un toc d’alerta per als cristians
que han perdut la il·lusió i la valentia de ser testimonis de Jesucrist allà on
viuen i actuen. Hi ha un deixeble, Pere, que va ser el primer en negar-lo, però
se’n va penedir i en va donar testimoni fins a la mort.
Jesús diu als porucs que no hi ha
res de fatal en la vida. Déu Pare està al nostre costat sempre, també en els
moments durs i sense sortida. La fe dona la força per a vèncer la por. Pots
fallar, però te’n pots penedir i Déu, que sempre et cuida, t’atorgarà la valentia
per donar testimoni de l’Evangeli.
3. Pensem-hi
Soc
testimoni de l’Evangeli? Crec que Déu em cuida i m’acompanya per ser-ho?
La
fe i l’escalf de Déu Pare em sostenen en la missió i en el meu testimoniatge?
He
perdut la il·lusió i la valentia de testimoniar l’Evangeli?
