D. 6è de Pasqua C
(25 maig 2025)
1. Llegim el text
(Jn 14,23-29)
22Judes, no l’Iscariot, li pregunta: Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar
a nosaltres però no al món?
23Jesús li respon: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i
vindrem a fer estada en ell. 24El qui no
m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva,
sinó del Pare que m’ha enviat. 25Us he dit tot això
mentre he estat amb vosaltres, 26però el Defensor,
l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo
us he dit, i us ho farà entendre.
27Us deixo la pau,
us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres
cors s’asserenin i no temin. 28Heu sentit que us
deia: «Me’n vaig, però
torno a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el
Pare és més gran que jo. 29Us ho he dit ara,
per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.
2. Contemplem
Jesús
La resposta a la pregunta de Judes Tadeu (Jn 14,22)
conclou el primer discurs de comiat de Jesús. Darrera la pregunta de Judes i la
resposta de Jesús, hi ha la visió judeocreient sobre la manifestació universal
i gloriosa de Déu o del Messies, i alhora la resposta de la tradició cristiana
al fet que Jesús només es manifestés a uns testimonis escollits (Fets
10,40-41), especialment als Dotze.
Ara i ací, la manifestació de Déu s’acull en la fe
i l’amor, i consisteix a viure en comunió amb el Fill i amb el Pare i entre els
deixebles (1Jn 1,3). Així, els deixebles no hem d’esperar a la fi, ja ara i ací
podem tastar, en la fe i l’amor, aquesta existència de comunió, el cel
promès.
L’obra de l’Esperit Sant, com a vicari del
Crist encarnat i glorificat, consisteix a revelar (manifestar) plenament
tot el que el Pare ha manifestat als humans en Jesús, atès que és enviat pel
Pare en nom de Jesús. I ho fa ensenyant i recordant, és a dir, l’altre
Defensor fa reviure en la fe i l’amor dels deixebles les paraules de Jesús,
i les ajuda a interpretar i actualitzar a la llum de la Pasqua.
Al final, Jesús recorda que retorna al Pare i que
la seva anada i nova tornada (Jn 14,28) són dos aspectes del mateix esdeveniment
pasqual. Ara i ací, resta l’alegria per l’esdeveniment: l’accés al Pare resta
definitivament obert a través del Fill Jesús i amb la llum de l’Esperit. I el
do de la pau ho garanteix. El do de la pau és un do de Déu que fa fora tot mal
i l’angoixa.
3. Pensem-hi
- Em deixo guiar pel do de l’Esperit (és a dir, des de l’amor i de la
fe) quan llegeixo i medito les paraules i fets de Jesús?
- El do de la pau rebut em predisposa a establir lligams de convivència
i d’entesa al si de les meves relacions amb els altres?
