D. 4t de Pasqua C
(11 maig 2025)
1.
Llegim el text (Jn 10,27-30)
27Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i
elles em segueixen. 28I jo els dono vida eterna: mai no es perdran,
i ningú no me les arrencarà de les mans. 29Allò que el meu Pare m’ha
donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30Jo
i el Pare som u.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
L’última
controvèrsia de Jesús amb els jueus s’esdevé al Temple durant la festa de la
Dedicació (Jn 10,22), que recorda la nova consagració de l’altar del santuari,
profanat per Antíoc Epífanes (1Ma 4,36-59). El pòrtic de Salomó és un espai a
l’aire lliure, delimitat per columnes, on la gent va a escoltar-hi l’ensenyament
de la Llei. Jesús no hi ha anat a ensenyar, s’hi passeja (Jn 10,23), és a casa
del seu Pare.
L’evangelista
ha anat situant entorn d’una festa jueva les disputes de Jesús amb els jueus.
Aquesta última substituiria la compareixença de Jesús davant el Sanedrí. L’escena
(Jn 10,22-42) mostra Jesús envoltat pels seus enemics (Jn 10,24), que l’encerclen
com ho fan els violents (Sl 22,17) i els pagans (Sl 118,10-12), i que el
pressionen perquè reveli la seva identitat i el puguin condemnar com a blasfem
(Jn 10,31). D’altra banda, l’al·lusió a l’hivern (de fet, la festa se celebrava
al desembre) suggereix la fredor que troba la revelació de Jesús. Tot i així,
sempre n’hi ha que creuen (Jn 10,42).
L’evangelista
vol destacar que Jesús és el Messies i alhora el Fill de Déu. Que
és el Messies ja ho dóna per sabut (Jn 10,25), per això insisteix en què és el
Fill de Déu (Jn 10,36). I com a Fill de Déu, confessa la seva divinitat (Jn 10,30.33).
Les obres de Jesús testimonien la seva identitat i missió (Jn 10,25.32-33.37-38).
Al final, l’evangelista insisteix en la relació entre les obres de Jesús
(senyals prodigiosos pels qui els veuen) i la seva identitat i missió (Jn
20,30-31).
En aquesta escena,
hi ha el breu text d’avui (Jn 10,27-30). Si el d.4t de Pasqua del cicle
A fixa l’atenció en Jesús com la porta i el del cicle B, com el bon
pastor, el del cicle C convida a fixar-nos en les ovelles de Jesús.
Ara i ací, les ovelles de Jesús (els cristians) no han de tenir por,
enlloc no estan més segures que en les mans de Jesús pastor (Jn 10,28) i en les
del seu Pare (Jn 10,29), que també és el nostre (Jn 20,17). Amb aquesta imatge,
la tradició joànica suggereix que la base de l’Església reposa en el Pare i en
el Fill alhora (el Pare i el Fill són u), i no només en el Fill.
Els qui no
creuen en la divinitat de Jesús i en les obres que la manifesten, no són de les
seves ovelles, ja que aquestes són els qui creuen (obeeixen i estimen) i
segueixen Jesús, el pastor que els mena vora les fonts de l’aigua de la vida
(Ap 7,17; Sl 23,1-3; Is 49,10). Ara i ací, Jesús anuncia que els qui el segueixen
viuen en la seva comunió amb Déu. I la comunió entre el Fill i el Pare assegura
i fonamenta la comunió dels creients amb Déu i entre ells.
3. Pensem-hi.
- Soc conscient d’estar ben cuidat a les mans de Jesús i del Pare?
- Algun cop he tingut por de sentir-me sol/a?
- Segueixo i estimo Jesús? I això en fa sentir en comunió amb els altres
cristians i amb Déu?
