Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us ho asseguro: Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!

 

Evangeli de Rams segons Lluc

 

1.     Llegim el text (Lc 19,28-40)

²⁸ Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. ²⁹ Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles ³⁰ amb aquest encàrrec: Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. ³¹ Si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester”. ³² Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. ³³ Mentre el deslligaven, els amos del pollí els digueren: Per què el deslligueu? ³⁴ Ells respongueren: El Senyor l’ha de menester. ³⁵ Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. ³⁶ Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. ³⁷ Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, ³⁸ i deien: Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!

³⁹ Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles. ⁴⁰ Ell respongué: Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

 

1.     Mirem el text

Abans de narrar l’entrada de Jesús com a Rei a Jerusalem, Lluc recorda que el camí de Jesús continua (Lc 19,28), ja que encara ha de ser endut al cel (Lc 9,51) i ha d’entrar a la seva glòria (Lc 24,26), és a dir, encara ha de morir i ressuscitar i asseure’s victoriós al costat del Pare.

L’episodi té quatre escenes:

1) L’escena a del pollí (Lc 19,29-35), que és una clara al·lusió al text de Za 9,9: Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, millor dit, en un pollí, un fill de somera.

2) L’escena de l’acompanyament de Jesús pel camí (Lc 19,36);

3) L’escena de la multitud dels deixebles, que lloa Déu i beneeix el Rei, el qui ve en nom del Senyor (Lc 19,37-38; que cita el Salm 118,26). Això vol significar que no ha arribar el regnat de David, sinó el Rei en persona.

4) L’escena de la intervenció dels fariseus (Lc 19,39-40), que expressen el seu refús a la reialesa de Jesús (anticipat en la paràbola de les mines: Lc 19,14, la paràbola que parla del retorn del Rei).

Els fariseus són un moviment religiós jueu que es caracteritza perquè observen la Llei de Moisès (els Cinc primer llibres de la Bíblia) molt estrictament. Tenen fixat el compliment de la Llei en 613 preceptes. Els fariseus accepten la interpretació i adaptació dels textos bíblics segons la tradició rebuda i esperen el Messies (l’Ungit com a Rei d’Israel) com a renovador espiritual i polític del poble.

Lluc destaca que els deixebles fan pujar Jesús sobre el pollí. Amb aquest gest el reconeixen com a Rei (1Re 1,33-40) que porta la pau (al·lusió a Is 9,5).

Lluc també destaca tota la multitud dels seus deixebles, que recorda la multitud d’àngels que lloen Déu (Lc 2,13), i que també ho fan els pastors després de reconèixer el Rei nat (Lc 2,20). Ningú no pot callar davant les meravelles que obra Déu, ni deixar d’aclamar el Rei que les du a terme. Per això les pedres cridaran (al·lusió al Llibre del profeta Habacuc: Ha 2,11) si els deixebles són silenciats, i cridaran per a reconèixer-lo com el qui porta la Pau de Déu (la salvació).

La benvinguda al Rei (2Re 9,13) és expressada amb els mantells estesos a terra com a catifa. Avui hi ha la catifa vermella que trepitgen els grans personatges mentre saluden i són fotografiats.

Els deixebles reconeixen Jesús com a Rei, per això el pugen dalt del pollí i estenen els seus mantells al seu pas. El reconeixen com a Rei que ve en nom de Déu.

Els deixebles estan acollint la mateixa visita de Déu que els porta la Pau des de la senzillesa i la humilitat, i no des de l’opulència i del poder.

Els fariseus refusen acollir-lo com a Rei a la seva ciutat. Per això s’adrecen al mateix Jesús perquè faci callar els seus deixebles que l’aclamen. No accepten Jesús com a Déu que retorna a la seva ciutat. Els fariseus són relacionats amb els servents de la paràbola de les mines (Lc 19,11-27) perquè no volen Jesús com a Rei. La paràbola de les mines l’explica Jesús abans d’entrar a la seva ciutat com a Rei que és.

La protesta dels fariseus contrasta amb l’actitud dels deixebles que reten homenatge a Jesús com a Rei.

 

2. Contemplem Jesús

Jesús entra com el qui havia de venir, el qui els profetes havien anunciat (Lc 7,19). Jesús fa present la profecia de Malaquies, on el missatger enviat és en Joan Baptista i el Sobirà (el Rei) que cerca el poble és Jesús. El text diu: « Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve» (Ml 3,1).

Jesús és el Rei que porta la Pau que ve de Déu, per això no entra muntat en un cavall, com feien els reis i els grans personatges. Recordeu quan Alexandre el Gran muntat dalt d’un cavall entrant vencedor a Persèpolis, la capital de l’Imperi Persa, o tots els reis pintats muntats dalt d’un impressionant cavall, o el mateix General Francisco Franco muntat dalt d’un cavall, que fins ara estava en una plaça important de la ciutat galega del Ferrol. Jesús és pujat sobre un pollí, perquè és un Rei humil i just que porta la Pau.

Jesús és el mateix Déu que entra a la seva ciutat (com havia anunciat el profeta Isaïes: Is 35,4; 40,9).

 

3. Mirem la nostra actitud

• Avui, per què aclamem Jesús?
• I com l’aclamem?