Diumenge 24 de durant l’any B
(15 setembre 2024)
1. Llegim el text
(Mc 8,27-35)
27 Jesús, amb els seus
deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí
els preguntava: Qui diu la gent que soc
jo? 28 Ells
li respongueren: Uns diuen que ets Joan
Baptista; d’altres, Elies; d’altres, algun dels profetes. 29 Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que soc? Pere li
respon: Tu ets el Messies. 30 Però ell els prohibí
severament que ho diguessin a ningú. 31
Llavors començà a instruir-los dient: Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els
notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de
ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. 32 I els ho deia amb tota
claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i,
davant els deixebles, renyà Pere dient-li: Ves-te’n
d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. 34 Llavors va cridar la
gent i els seus deixebles i els digué: Si
algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i
que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi
per mi i per l’evangeli, la salvarà.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Ací
tenim el centre de l’evangeli segons Marc, el qual fa de frontissa entre la
primera part que s’esdevé a Galilea (Mc
1,14-8,26) i la segona part que ens encamina a Jerusalem, des d’on, un cop Jesús ressuscitat d’entre els morts,
ens torna a enviar a Galilea (Mc 16,7). Una frontissa que fa d’epíleg a la
missió a Galilea i de preludi al camí a la creu.
El
relat consta de tres moments: 1) la
pregunta sobre la identitat de Jesús; 2)
el primer anunci de la seva passió, mort i resurrecció; 3) les dues condicions per a ser deixeble de Jesús.
Es
parteix d’una pregunta de Jesús sobre la seva identitat. La gent identifica
Jesús amb Joan Baptista o amb algun dels profetes; un profeta més, però
excepcional. Quan Jesús s’adreça personalment als deixebles, Pere respon en nom
seu confessant que és el Messies. És
a dir, és més que un profeta excepcional. Però el significat de confessar-lo
com a Messies s’ha d’entendre des de
la mort i la resurrecció, per això demana silenci (el secret messiànic). A la creu, el centurió en proclamarà l’autèntic
significat: És veritat: aquest home era
Fill de Déu (Mc 15,39). Per això Jesús presenta per primer cop la relació
del qui és el Messies (Mc 1,1) amb la
seva mort i resurrecció. Jesús explica clarament que vencerà la mort i per això
ha de passar-hi. Jesús és el Fill de l’home
que dona la vida, tot destruint la mort en el seu terreny. I Pere no ho entén.
Pere no entén que hagi de passar per la crueltat de la mort el qui és
triomfador esperat. Normalment ens apuntem més al vencedor que al vençut, la
incapacitat de sofrir i la por a morir poden impedir entendre l’entrega del Fill de l’home, acceptar la voluntat de
Déu, que vol salvar tothom, àdhuc els exclosos i els que sobren. No acceptar la
voluntat de Déu és refusar la crucifixió de Jesús, el perill més greu dels
cristians i de l’Església, amb totes les seves conseqüències. En efecte, el
camí dolorós del Messies és també el camí del deixeble. Per això Jesús és tan
contundent: Vés-te’n d’aquí, Satanàs!
La confessió de Pere és vàlida però necessita fer el camí de Jesús fins a la
creu. I així poder confessar i viure l’evangeli
de Jesús, el Messies, el Fill de Déu (Mc 1,1).
I
les dues condicions que tot deixeble de Jesús haurà de complir són: 1) negar-se a si mateix per seguir-lo,
renunciant els propis desigs i plans (no ser un egòlatra); 2) la disposició a portar la creu, és a dir, estar disposat a
estimar fins a l’extrem, sense esperar res a canvi.
3. Mirem la nostra
vida i acció
- Qui és Jesús per a mi? Avui ell mateix m’ho pregunta, i
quina resposta li dono?
- Accepto de seguir Jesús,
sense por, en el camí de l’amor fins a l’extrem?
- M’identifico amb Pere, que prefereix triomfar amb tots els
honors, estalviant-se qualsevol contrarietat i dificultat?
