Diumenge 26 de durant l’any B
(29 setembre 2024)
1. Llegim el text
(Mc 9,38-43.45.47-48)
38 Joan
digué a Jesús:
Mestre, n’hem vist
un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho,
perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
39 Jesús
respongué:
No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. 42 Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. 43 Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s’apaga. 45 Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l’infern. 47 I si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s’apaga.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Som
a casa (= l’Església, l’equip) reunits entorn de Jesús, que ha posat un infant
al centre, indicant qui és important i el primer de tots (Mc 9,36). Jesús dóna
tres consells: ser comprensiu, ser fidel a la missió rebuda i no escandalitzar
els petits o dèbils, és a dir, no fer-los-hi la traveta ni trepitjar-los.
Un
de l’equip, en Joan, es queixa que n’hi hagi un de fora que també lluiti contra
el mal, lamentant-se que tingui èxit sense ser dels nostres. Joan s’estranya que es pugui fer el bé en nom de
Jesús sense ser-ne deixeble. I Jesús el convida a mirar com a amic tothom que
faci el bé. Aquest relat s’assembla molt al relat d’Eldad i Medad (Nm
11,24-30), on Moisès refusa el sectarisme i afavoreix la coparticipació en el
govern del poble.
Jesús
instrueix l’equip. Així doncs, si algú t’ajuda, o et dona un insignificant cop
de mà (un vas d’aigua) està
col·laborant en la teva missió d’anunciar i fer present el Regne. Cal acceptar
la col·laboració del simpatitzant. El que importa és l’estimació amagada en l’acció
de donar-te un cop de mà, per insignificant que sigui.
En
la tradició bíblica, escandalitzar
significa posar un entrebanc a algú perquè caigui en el camí, en el procés de
la fe i del creixement com a persona digna i responsable (com a fill i filla de
Déu). Jesús vol que es protegeixi especialment els infants, els senzills, els
humils, els indefensos de la comunitat. Jesús anima a superar qualsevol prova
abans de perdre la fe, abans de refusar el do de la fe, amb unes imatges
impressionants. La mentalitat jueva veu els òrgans dels cos com a motors dels
instints humans, tant els actius (mà
i peu) com els receptius (ull). Ara bé, no s’ha de pensar en
l’instint sexual ni en menysprear el cos humà. I les accions no s’han de
prendre al peu de la lletra, perquè apunten a lluitar decididament contra el
mal.
L’infern és una al·lusió a la vall
d’Hinnom, tocant a Jerusalem, on s’havien sacrificat infants a Moloc, una
divinitat relacionada amb el foc (Lv 18,21; 2Re 23,10; Jr 32,35). Per això es
parla de l’infern com a lloc de càstig, i el foc consumiria els castigats. A
més, el cuc no mor i el foc no s’apaga,
són una imatge de l’aniquilació final.
Els
deixebles, doncs, hem d’estar disposats a lluitar contra el mal i evitar
escandalitzar els dèbils.
3. Pensem-hi
- Accepto
col·laborar amb els qui no són dels meus? I veig la seva col·laboració en
la lluita contra el mal com un cop de mà en la construcció comuna del
Regne de Déu?
- Poso
tots els meus sentits en fer el bé i en no posar cap mena d’entrebanc als
dèbils? Evito de fer la traveta als altres, trepitjant-los o menystenint-los?
