D. 19 de durant l’any C
(7 agost
2022)
1. Llegim el text (Lc 12,32-48)
32No tinguis por,
petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33Veneu
els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no
es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres
no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34Perquè on teniu
el tresor, hi tindreu el cor. 35Estigueu a punt, amb el cos cenyit i
les llànties enceses. 36Feu com els criats que esperen quan tornarà
el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i
truqui. 37Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi
vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà
a servir-los. 38Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i
els troba vetllant així. 39Prou que ho compreneu: si l’amo de la
casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria
permès que li entressin a casa. 40Estigueu a punt també vosaltres,
perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
41Aleshores Pere li
digué: Senyor, ¿dius aquesta paràbola per
a nosaltres o bé per a tothom? 42El Senyor continuà: ¿Qui és
l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè
els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? 43Feliç aquell
servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 44Us
asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45Però
si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar
als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46vindrà
el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el
castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. 47El
servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò
que l’amo volia, rebrà molts assots. 48En canvi, el qui, sense
conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen,
molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Tot fent el camí acompanyat de
molts seguidors (Lc 12,1), Jesús proposa una sèrie de recomanacions entorn de
l’actitud del deixeble davant les riqueses (Lc 12,33-34), i també sobre la
vigilància i la fidelitat (Lc 12,35-46), així com sobre la irresponsabilitat i
la incompetència dels seguidors que tenen una responsabilitat en l’Església (Lc
12,47-48).
L’Església actualitza el Regne en
el seguiment del camí de Jesús. Les dues màximes que vénen després (Lc
12,33-34) conclouen la sèrie d’exhortacions de Jesús contra tota mena d’ambició
de riquesa. El deixeble ha d’evitar la seducció de les riqueses; per això, ha
de posar el seu cor (la seu de tot anhel humà) en una única meta: el
Regne.
Després d’aquest toc d’alerta, que
exigeix un estil de vida desprès, trobem tres paràboles sobre la vigilància i
la fidelitat: la dels criats vigilants (Lc 12,35-38); la del cap de
casa que vetlla (Lc 12,39-40); i la de l’administrador fidel o no
(Lc 12,42-46). Abans, però, hi ha la pregunta de Pere (Lc 12,41), que accentua
quin ha de ser el comportament del deixeble davant la invitació a la vigilància
i la seva fidelitat davant el retorn del Senyor. El temps d’espera i la
responsabilitat del deixeble són els dos factors clau de la darrera paràbola.
El text acaba amb un ensenyament de
Jesús, que matisa el que li passa al deixeble irresponsable i incompetent; així
qui més té, més se li exigirà; qui té més responsabilitat, més li serà reclamat
(Lc 12,47-48). És un toc d’alerta tant per al deixeble incompetent i sense
escrúpols, que esquiva el que se li ha confiat tot sabent que disposa de tots
els recursos per fer-ho; com per al deixeble irreflexiu que actua sense cap
mena de discerniment.
3. Mirem la nostra vida i acció
· On tinc posat el meu cor?
· Com em sento responsable del que se m’ha confiat?
· Estic sempre a punt per a servir i ser generós?
