D. 8è de durant l’any C
(27 febrer 2022)
1.Llegim
el text (Lluc 6,39-45)
39
Jesús els digué encara una paràbola: —¿És que un cec pot guiar un altre cec?
¿No cauran tots dos al clot? 40 El deixeble no és més que el mestre;
però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41 Com
és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha
en el teu? 42 Com li pots dir: «Germà,
deixa’m que et tregui la brossa de l’ull», si tu no veus la biga del teu?
Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a
treure la brossa de l’ull del teu germà. 43 No hi ha cap arbre bo
que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. 44 Cada
arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm
de les bardisses. 45 L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu
la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del
que sobreïx del cor, en parla la boca.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Dins
el discurs de la plana (Lc 6,17-49) tenim avui, d’una banda, la imatge
del cec que en guia un altre i la de la brossa i la biga en l’ull (Lc 6,39-42),
i de l’altra banda, la imatge de l’arbre amb fruits (Lc 6,43-45), que prepara
la conclusió del discurs amb una altra imatge, la de les dues cases (Lc 6,46-49),
i destaca la importància de les bones obres, com a mirall de la bondat del cor
humà.
Lluc
relaciona la imatge del cec que en guia un altre amb la responsabilitat de
guiar en l’actualització de la Paraula (cf. Ac 8,31). Així, el guia ha de tenir
bona vista a fi d’explicitar la salvació de Déu en la història. I alhora, Lluc
alerta contra el fals mestre (el guia cec), que no pot mostrar el Camí de Jesús
als qui tampoc no el coneixen (els altres cecs). El fet de veure el camí de la
salvació, assembla el deixeble instruït al seu mestre Jesús, i per tant, pot
guiar-hi com a mestre.
I
amb la imatge de la brossa i la biga en un l’ull, Lluc recorda que només el qui
és capaç d’assumir els propis defectes i limitacions, podrà assolir una bona
vista per a guiar. Amb tot, la màxima no s’ha de restringir només als guies
eclesials. Jesús recorda a tots els deixebles que s’apliquin a si mateixos la
correcció que vulguin aplicar als altres.
Els
fruits representen les pròpies obres (accions), que revelen la bondat o
maldat del propi cor; una idea força arrelada en l’Escriptura: Is 3,10; Jr
17,10; 21,14; 25,14; 32,19; Ez 18,30; Os 10,13; Sl 62,13; Jb 34,11; Pr 24,12;
Sir 16,14. Les pròpies obres (accions) i paraules també delaten els falsos
mestres (els cards i les bardisses). Així doncs, cal que el cor
del deixeble s’arreli en l’amor de Déu.
3.
Mirem la nostra vida i acció
Soc
bon/a guia quan testimonio la Paraula de Déu acollida, viscuda i celebrada?
Assumeixo
tares i limitacions pròpies per donar un bon testimoniatge?
Les
meves paraules i accions manifesten que, en el meu cor, batega l’amor de Déu?
