D.6è de durant l’any C
(13 febrer 2022)
1. Llegim el text: Lluc 6,17.20-26
17 Després Jesús va
baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts
dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels
jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. 20 Llavors alçà
els ulls cap als seus deixebles i digué:
Feliços els pobres, perquè és
vostre el Regne de Déu. 21 Feliços els qui ara passeu fam, perquè
sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu. 22 Feliços
vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà,
us insultarà i denigrarà el nom que porteu: 23 aquell dia,
alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24 Però ai de
vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! 25 Ai de
vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! Ai de vosaltres, els qui
ara rieu, perquè us doldreu i plorareu! 26 Ai quan tota la gent
parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos
profetes.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
El text d’avui
consta del verset 17 que forma part del sumari (Lc 6,17-19), que fa com de pont
a l’anomenat discurs de la plana (Lc 6,17-49), i d’obertura d’aquest mateix
discurs: les quatre benaurances, que tenen de contrapunt quatre amenaces i
planys (Lc 6,20-26). El sumari ens situa en un indret pla, on hi ha una
multitud, que hi ha anat, bàsicament, per escoltar Jesús (Lc 6,18).
Si Mateu presenta
Jesús adreçant el discurs de la muntanya a les multituds (Mt 5,1), ara
Lluc el presenta adreçant el discurs de la plana només als deixebles (Lc
6,20). Aquest fet assenyala la finalitat lucana: apuntar l’estil de vida de la
comunitat dels deixebles.
Les benaurances
i amenaces lucanes estan escrites en la segona persona del plural i l’adverbi
ara apareix dos cops a les benaurances i altres dos a les amenaces i
planys. Jesús s’adreça, d’una banda, als deixebles que són pobres, que passen
fam, i que ploren; i de l’altra, separant-los dels deixebles que l’escolten,
als rics, als tips, i als que riuen.
L’adverbi ara
marca el temps de Jesús i el temps de l’Església. En el de Jesús, la salvació ja
ha arribat per als deixebles pobres, que passen fam, i que ploren. En el de l’Església,
la salvació encara no ha arribat del tot, Jesús l’ha garantida per al
futur; per tant, els deixebles hem d’esperar el dia que gaudirem del Regne
promès, que serem saciats, que riurem; sense oblidar que la creu, el sofriment,
la persecució, no ens són estalviats, ja que formen part del seguiment de
Jesús. Ara els deixebles no hem de defallir, tot esperant el Regne futur.
Les tres
primeres amenaces i planys (més que no pas malediccions) recorden al deixeble
que mai no s’ha de deixar seduir per la riquesa i el benestar exacerbat. D’entrada,
Lluc no situa els rics entre els deixebles que escolten Jesús, precisament per
alertar-los del perill de convertir-s’hi. Per a Lluc, la riquesa impedeix l’ésser
humà d’albirar el Regne, ja que el tanca en si mateix impedint-lo obrir-se a la
solidaritat, i l’allunya de Déu. Els rics tenen el cor ocupat i no hi deixen
lloc per a l’altre ni per a Déu. El perill de la riquesa queda gravat en
aquesta dita: No podeu servir alhora Déu i el Diner (Lc 16,13).
La quarta
amenaça i plany apunta cap als qui reben afalacs. Tal com les tres
primeres són el contrapunt de les tres primeres benaurances, la quarta és el
contrapunt de la quarta benaurança. El deixeble ha de témer que l’afalaguin, ja
és senyal que no segueix el camí de Jesús, que no és pas el de l’èxit mundà. La
cultura grega, de la qual en beu Lluc, apunta com a ideal l’ésser humà admirat
per l’opinió pública. L’última benaurança, que assenyala que l’opinió pública
no és un criteri vàlid per als deixebles, reforça el perill que apunta l’última
amenaça. Així doncs, el deixeble no ha de témer res del que l’acosti al seu
únic Senyor i Salvador, com la humiliació, la indiferència i l’escarni.
3. Mirem la nostra vida i acció
- Tinc por que m’humiliïn i em menyspreïn pel fet de seguir
Jesús?
- Tinc el cor ocupat en afers que m’allunyen de Déu i
dels altres?
- Soc d’aquelles persones que cerquen sovint l’aplaudiment
i es deixen seduir pels afalacs?
- Quina és l’esperança que em convida Jesús a viure
avui? On cerco la felicitat?
