D. 22 de durant l’any B
(29 agost 2021)
1. Llegim el text (Mc 7,1-8.14-15.21-23)
1Els
fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van
reunir entorn de Jesús, 2 i s’adonaren que alguns dels seus
deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet
la cerimònia de rentar-se-les. 3 Cal saber que els fariseus, i en
general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar
si abans no s’han rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen
del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició
moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins
els divans on mengen. 5 Els
fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: Com és que els teus deixebles no segueixen
la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? 6 Ell
els respongué: Amb tota la raó Isaïes va
profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: Aquest poble m’honora
amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. 7El culte que em donen és buit, les doctrines
que ensenyen són preceptes humans. 8Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels
homes. 14 Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: 15
No hi ha res del que entra a l’home
des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l’home el fa impur.
21 Perquè de dintre el cor de
l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes,
robatoris, assassinats, 22 adulteris,
avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància,
insensatesa. 23 Tot això
dolent surt de dintre i fa impur l’home.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús s’enfronta amb les
autoritats religioses encarregades de vetllar per l’ortodòxia pràctica del
poble. En la concepció bíblica, impur és tot allò que no es pot fer servir per
al culte. Les persones ritualment impures no poden acostar-se al santuari i
tenen prohibits el contacte i la relació amb les altres persones. L’impur queda
aïllat.
D’entrada, la controvèrsia parteix
del fet que els deixebles de Jesús no compleixen el ritual previst a l’hora
dels àpats. No transgredeixen pas una norma higiènica, sinó que qüestionen un
costum que reforça la pietat personal. La resposta de Jesús és contundent: Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i
observeu la tradició dels homes.
Jesús respon des de l’Escriptura,
tot posant al seu lloc la relació personal amb Déu. Qui vol ser piadós davant
de Déu no ha d’estar pendent de la pràctica piadosa. Els preceptes humans no
poden substituir els manaments de Déu.
Més endavant, i a part, Jesús
instrueix sobre la veritable impuresa. I demana que escoltin i comprenguin. La veritable impuresa rau en allò que
l’ésser humà fa o diu. I cal mirar el propi cor i no les pràctiques rituals.
Sovint les pràctiques devotes poden convertir-se en una coartada per a no
estimar i servir de debò Déu i els altres. L’observança externa fa oblidar el
veritable culte, estimar Déu i els altres amb les obres.
En
definitiva, Jesús ensenya com ha de ser el nostre culte veritable, ha de sorgir
del cor, d’un cor ple d’amor i no pas d’un cor corrupte. Les mans netes no
garanteixen un cor net i pur, humil, confiat en el Senyor, obert a estimar i
servir els altres. Jesús vol que siguem lliures i responsables, i ens adonem
que el que és impur no ve pas de fora sinó que surt de dins de la persona.
3.
Pensem-hi
- Em
fixo més en el que surt de dins del meu cor o més en el que vull
aparentar?
- Tinc
el cor ple d’amor i sempre a punt per a servir desinteressadament?