D. 21 de durant l’any B
(22 d’agost de 2021)
1. Llegim el text (Jn 6,60-69)
60Llavors
molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir: Aquestes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les? 61Jesús, sabent que els seus
deixebles murmuraven de tot això, els digué: Això us escandalitza? 62Doncs què direu quan veureu el Fill de
l’home pujant on era abans? 63És l’Esperit qui dóna vida; la carn no
serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen. Des del
principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair. 65I afegí: Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el
Pare. 66Des
d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més
amb ell. 67Llavors
Jesús digué als Dotze: ¿També vosaltres
em voleu deixar? 68Simó
Pere li respongué: Senyor, a qui aniríem?
Tu tens paraules de vida eterna. 69I nosaltres creiem i
sabem que tu ets el Sant de Déu.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Com és que hi ha persones que creuen i accepten l’Evangeli,
mentre que d’altres no volen saber-ne res?
El text se centra en la resposta dels deixebles a la
difícil interpretació del gest dels pans donada per Jesús. Es posa de manifest la
divisió que s’ha produït entre els qui creuen i els qui refusen de caminar amb
Jesús. El conflicte, a més, es produeix entre els deixebles i no pas entre
aquests i les autoritats religioses jueves.
Els deixebles constaten que el llenguatge és difícil: els
ha parlat de menjar la seva carn i de beure la seva carn. En realitat, però, la
raó veritable no ha estat aquest llenguatge altament simbòlic, sinó
l’acceptació del fet que cal participar de la seva mort com a camí que porta a
la vida definitiva.
«Menjar» i «beure» són metàfores que es refereixen a compartir
el destí de Jesús. Els altres evangelis ho formulen dient que cal prendre la
creu i seguir Jesús i sant Pau parla de la follia de predicar el Crist
crucificat. La invitació cristiana conté una exigència difícil, estimar fins a
l’extrem com Jesús.
El Jesús crucificat no és una figura simbòlica, sinó que
«creure-hi» i «conèixer-lo» exigeix la participació en la seva mort per tal de compartir
la seva vida.
És l’Esperit qui fa possible que els deixebles acceptin
les paraules de Jesús. L’Esperit els dóna la visió per a percebre’n el sentit:
l’únic camí que porta a la vida és a través de la mort de Jesús.
Quan diu que «la carn no serveix de res» no significa pas
que degradi la carn, perquè la salvació de Déu es realitza precisament en el
món de la carn i enlloc més. Recordem que la Paraula s’ha fet carn (Jn 1,14),
que jo donaré la meva carn per a la vida
del món (Jn 6,51) i que cal menjar la carn del Fill de l’home per a poder
viure (Jn 6,53). Per tant, una perspectiva purament humana no pot trobar sentit
al missatge de Jesús. Només gràcies a l’Esperit una comprensió real és
possible.
La possibilitat d’una crisi de fe també és una realitat
entre els deixebles de Jesús. Cal creure que l’Esperit comunica al creient la
vida divina, el divinitza per mitjà de la humanitat glorificada del Fill
encarnat, crucificat i glorificat a la dreta del Pare.
Com a portaveu dels Dotze, Pere confessa que Jesús té paraules de vida eterna. Ho confessa
des de la pròpia experiència, des de l’arrelament a la vida (sabem). Per això tots els qui fem
aquesta experiència ens quedem amb Jesús: Senyor,
a qui aniríem?
3. Mirem la nostra vida i acció
- Quina opció he pres, és a dir, accepto o no de
participar d’aquesta entrega per amor de Jesús?
- I com expresso aquesta opció de quedar-me amb Jesús?
